La escuela de la infancia
Per entendre el que a dia d’avui significa l’educació infantil, en aquest capítol s’analitza l’evolució històrica que ha experimentat el concepte d’infància i, en conseqüència, les diferents institucions a les quals la societat n’ha encarregat l’atenció, així com l’evolució dels seus professionals, fins a arribar a la realitat escolar actual, en què l’escola ha de ser de qualitat i el professional competent. També veurem la importància de l’equip educatiu, en què educadors i educadores s’han de coordinar i han de saber superar les dificultats de la feina amb les seves actituds.
Las familias también cuentan
No podem parlar d’educació sense tenir en compte el paper que tenen les famílies en l’escolarització dels més petits. El context familiar s’ha de situar dins del procés d’ensenyament-aprenentatge que des de l’escola acompleixen els educadors. La relació entre família i escola és el tema que desenvolupem a continuació, tenint en compte les dificultats i els canvis que han anat experimentant els dos agents educatius, així com també la valoració de les propostes que s’ofereixen per facilitar la comunicació i cooperació entre ells.
La vivencia emocional de la infancia
El benestar és fonamental per créixer, per desenvolupar-se, per aprendre. Quan els nens i les nenes van a l’escola, no deixen a la porta els seus sentiments; per això els educadors i educadores han de saber interpretar les seves emocions i treballar amb elles com a aliades. Durant la primera infància aquest exercici és primordial perquè els més petits arribin a assolir la seva autonomia a partir de vivències emocionals que puguin experimentar amb la pràctica quotidiana. Aquest capítol ofereix als educadors les pautes necessàries per dur a terme activitats quotidianes que fomentin el creixement emocional dels nens i les nenes.
Pequeños y competentes: de las actividades cotidianas al aprendizaje de la autonomía
És molt important fer partícips els nens i les nenes del seu propi procés de creixement, desenvolupament i autonomia. Per fer-ho es requereix un escenari amb unes condicions òptimes, en què l’educador o educadora sàpiga organitzar espais, activitats i moments quotidians per al seu aprenentatge, fent servir metodologies adequades per a l’edat dels seus alumnes. En aquest capítol es recullen les activitats quotidianes que formen part de la vida dels més petits a l’escola infantil, a fi de facilitar i orientar l’educador per dur-les a terme.
Jugando para vivir, viviendo para jugar: el juego como motor de aprendizaje
Un dels factors essencials que intervenen en el procés de desenvolupament i aprenentatge és l’activitat que els nens i les nenes fan interactuant amb les persones i els objectes. Els més petits necessiten jugar per satisfer les seves necessitats. Per això, el capítol següent veu el joc i l’acció de jugar com un motor d’aprenentatge per als nens i les nenes, i es descriuen tant les funcions educatives com diversos tipus de jocs, juntament amb algunes propostes educatives que es basen en els jocs.
Juntos pero no revueltos: de diferentes agrupaciones como estrategias de aprendizaje
Les relacions socials són molt importants per als éssers humans i, des de l’escola infantil, els educadors també han de fomentar i reforçar els vincles que els nens i les nenes estableixen en la primera infància. A partir de les diferents agrupacions dels alumnes, aquest capítol ofereix algunes propostes educatives com a possibilitats per enriquir les relacions entre iguals. L’educador ha de saber com ha d’organitzar i quina metodologia ha de fer servir per garantir un procés adequat d’ensenyament-aprenentatge en els seus alumnes.
Mirando dentro de la escuela: la organización del espacio y los materiales
Un dels factors més importants a l’escola infantil és l’organització de l’espai i els materials. Tant els espais comuns com els espais de l’aula han de tenir un disseny i una distribució adequats, que responguin a unes condicions òptimes per a l’aprenentatge, així com el mobiliari o materials destinats tant als nens i les nens com als mateixos educadors. Aquest capítol recull tota la informació necessària sobre l’organització de l’espai i els materials.
Mirando fuera de la escuela: compartir la educación
L’educació, actualment, no es pot tractar de manera aïllada i destinar-ne la ubicació únicament dins dels centres escolars. Hi ha múltiples relacions i lligams que uneixen diferents àmbits, sectors i agents que poden col·laborar conjuntament, ja que educar és responsabilitat de tots. La confiança i la comunicació es fan essencials; l’escola ha de mirar cap a fora, i en aquest capítol es donen a conèixer les relacions que l’escola pot arribar a establir amb altres agents educadors.
Aquest llibre explica com adoptar un plantejament educatiu basat en una organització i una metodologia que tinguin en compte la pràctica quotidiana i el compromís de tots els agents implicats en l’educació dels nens i les nenes de 0 a 6 anys. En les seves pagines aborda aspectes fonamentals per a la planificació docent i proposa un sistema d’intervenció global en el qual es puguin trobar i reconèixer aquesta agents. No presenta propostes tancades i d’aplicació immediata, sinó idees i suggeriments concrets relacionats amb plantejaments educatius i criteris metodològics i organitzatius basats en la solvència i l’experiència professional de les autores i els autors. Amb Planificar la etapa 0-6. Compromiso de sus agentes y práctica cotidiana intentem afavorir la reflexió sobre com afrontar el repte que representa la tasca educativa en la seva dimensió més àmplia. Entenem que els nens i les nenes han de ser els artífexs del seu aprenentatge a partir dels contextos de la vida quotidiana en què participin juntament amb els i les professionals de l’educació, els seus coetanis, les seves pròpies famílies i altres adults amb qui es relacionen.
Aquest llibre explica com adoptar un plantejament educatiu basat en una organització i una metodologia que tinguin en compte la pràctica quotidiana i el compromís de tots els agents implicats en l’educació dels nens i les nenes de 0 a 6 anys. En les seves pagines aborda aspectes fonamentals per a la planificació docent i proposa un sistema d’intervenció global en el qual es puguin trobar i reconèixer aquesta agents. No presenta propostes tancades i d’aplicació immediata, sinó idees i suggeriments concrets relacionats amb plantejaments educatius i criteris metodològics i organitzatius basats en la solvència i l’experiència professional de les autores i els autors. Amb Planificar la etapa 0-6. Compromiso de sus agentes y práctica cotidiana intentem afavorir la reflexió sobre com afrontar el repte que representa la tasca educativa en la seva dimensió més àmplia. Entenem que els nens i les nenes han de ser els artífexs del seu aprenentatge a partir dels contextos de la vida quotidiana en què participin juntament amb els i les professionals de l’educació, els seus coetanis, les seves pròpies famílies i altres adults amb qui es relacionen.
