Química a infantil i primària.

Recull d'experiències portades a terme en diferents escoles d'educació infantil i primària per a mestres interessats a fomentar en el seu alumnat conceptes químics a partir d'experiències quotidianes (la festa de la castanyada, els caramels, els gelats, el most).

La química forma part de les ciències naturals i contribueix a comprendre més bé el funcionament del món que compartim i a gestionar-lo amb responsabilitat. Si reflexionem sobre com s’ha generat la ciència química i sobre el seu futur en la nostra cultura, ens adonem que es comença per fer (intervenir en els fenòmens) reflexionant i que el llenguatge que deriva d’aquesta activitat no té sentit si l’en separem. Aquest és el nus de la qüestió, que abordarem a través d’unes quantes reflexions, recollides en aquest capítol, sobre l’ensenyament de les ciències i la química a les aules d’infantil i primària.

Una de las preguntas más relevantes y difíciles de responder cuando nos interesamos por el mundo natural es: ¿Por qué suceden unos cambios determinados y otros no? Podemos identificar, en la naturaleza, unas «diferencias» determinadas que provocan cambios «que van solos», que hacen que estas diferencias desaparezcan. Pero, muy a menudo, hace falta un impulso extra para que el cambio «se ponga en marcha» y las «diferencias» empiecen a actuar. Hablamos, pues, de «impulsos» que permitirán provocar transformaciones y buscar la manera de que no acaben, es decir, mantener la capacidad de cambio provocando otros, apelando al ingenio humano, que busca aprovechar bien los fenómenos. En este capítulo agruparemos los cambios en los que hemos trabajado según el impulso de la electricidad.

Una de les preguntes més rellevants i difícils de respondre quan ens interessem pel món natural és: per què es produeixen uns canvis determinats i d’altres no? Podem identificar, en la natura, unes «diferències» determinades que provoquen canvis «que van sols», que fan que aquestes diferències desapareguin. Tot sovint, però, cal un impuls extra perquè el canvi «es posi en marxa» i les «diferències» comencin a actuar. Parlem, doncs, d’«impulsos» que permetran provocar canvis i buscar la manera que no acabin, és a dir, mantenir la capacitat de canvi provocant-ne uns altres, apel·lant a l’enginy humà, que busca aprofitar bé els fenòmens. En aquest capítol agruparem els canvis en què hem treballat segons l’impuls de les cèl·lules.