Un lugar llamado escuela

En aquest prefaci l'autora explica una breu història familiar que tracta sobre la peculiaritat de transformar en textos l'oralitat de les conferències. En essència, aquest és el principal fil conductor de l'obra, que presenta diverses conferències relacionades amb l'educació i la comunitat escolar.

En aquesta conferència transcrita es reflexiona sobre els inicis escolars i una gran pregunta: La comunitat educativa ha d'estar formada per experts o savis? Hi defineixen i aborden tots dos conceptes, relacionant el primer d'ells amb el món laboral i l'habilitat de la professió i el segon, amb aspectes relacionats amb l'enriquiment personal. Finalment, proposa educar des de la saviesa i actuar afavorint que els estudiants esdevinguin savis.

En aquesta conferència s'analitza la importància d'oferir educació artística i què passaria si no se n'oferís, induint el lector a reflexionar sobre com seria el món si aquesta disciplina no estigués a les nostres vides i no tinguéssim teatre, música, pintura o escultura. En aquest sentit, l'autor es pregunta: seria possible l'educació sense art? Com s'introduirien conceptes com l'amor, la justícia, les diferències entre homes i dones o l'honor? Són detalls de vital importància sobre els quals hem de reflexionar.

En aquesta conferència es ressalta el valor de la pregunta «quina hora és avui?», formulada d'una manera tan particular. Emprant-la, el conferenciant planteja un jaciment arqueològic com una manifestació d'un temps que pren la forma extensa de l'espai. De manera que proposa pensar en un escenari laboral no com un espai, sinó com a temps que forma un conjunt.

En aquesta conferència marca diferents temàtiques: es comença evocant el taller, a sortir de la sala de reunions i tornar a la vida d'artistes, recordant el moment de sensació de taller fred i d'obra a mig fer. A continuació, es parla de les nenes i nens que estan per començar l'educació primària, intentant comprendre en major profunditat les seves preguntes, per a les quals busquen resposta. A més, revisa diverses obres d'importància presents en els museus més destacats i realitza una proposta final com a tancament de la seva conferència.

En aquesta conferència s'analitzen les arrels compartides per les arts i la filosofia. Aquests punts en comú resulten de vital importància per dur a terme el projecte contemporani de posar en pràctica la filosofia a l'escola primària. L'autor es trasllada a la ciutat de Milet, lloc en el qual els filòsofs van situar la cartografia bàsica del pensament occidental. A més, en aquesta conferència, l'ús de les mans té un gran pes, atès que aquestes permeten indicar la distància que els ulls necessiten per poder enfocar, permetent així que el propi cos se separi i sigui susceptible d’esdevenir un objecte de contemplació.

En aquesta conferència s'exposen alguns elements de reflexió sobre l'ordenació i innovació educativa, entesos en el seu sentit més ampli. Aquests han ajudat el conferenciant a teixir els seus propis projectes en el terreny de l'educació, motiu pel qual proposa que també siguin emprades pels seus oïdors, assistents i lectors. S'inicia amb una metàfora i continua plantejant una paradoxa que li permet enllaçar tots dos conceptes, evocant el seu aprofundiment reflexiu.

En aquesta conferència es presenten les comunitats escolars del nostre entorn com una de les manifestacions més visibles d'un procés de globalització. En elles, el concepte de pertinència no radica tant en el lloc de naixement com en el lloc d'adopció. Està dividida en dues seccions i una anotació final, al llarg de les quals es tracten els espais que esdevenen llocs i l'escola com un lloc en el qual cadascun viu la seva pròpia experiència.

En aquesta conferència es comenta que en educació no pot preveure's tot. I segurament no seria positiu que fos així. A més, es reflexiona sobre el desenvolupament i l’evolució de les comunicacions i, en concret, de les trucades telefòniques, relacionant-les amb l'educació a partir de la pregunta que tots ens fem a l'inici del curs: qui és l'altre? Una pregunta que s'estén per tots els estaments de la comunitat escolar. Per finalitzar, la conferència convida a la reflexió i la imaginació per distingir l'altre i construir un sentit en conjunt.

«Vist des de l'interior» és una conferència centrada en els viatges que desperten i alimenten la nostra sorpresa. Aquesta perspectiva, en relació amb l'educació, es considera de vital importància per oferir als nens i nenes la possibilitat de convertir-se en poliglotes com més aviat millor. Una forma clara d'enriquir l'aprenentatge. L'experiència vital de cada persona arriba a ser tan complexa que sovint les arts esdevenen l'únic mitjà d'expressió possible, per la qual cosa és lògic que, a vegades, només elles puguin ajudar-nos a entendre el que succeeix.

En aquesta conferència s'analitza l'obra del mestre Oteiza. Intentant buscar-hi la seva pròpia experiència per relacionar-la amb la dificultat i, al seu torn, l’esperança d'aconseguir concebre i acollir la seva filosofia. A més, en aquesta conferència, el conferenciant revisa els diversos aspectes que caracteritzen l'obra d’Oteiza, contraposant-los amb la seva pròpia experiència vital.

En aquesta conferència l'autor relaciona el projecte educatiu de la seva pròpia ciutat, Barcelona, amb un lloc tan allunyat com Melbourne. Al llarg d’aquesta, reflexiona sobre la idea de completesa, que considera inherent al projecte, malgrat els obstacles que suposa la globalització. Encara que cal destacar que també afavoreix que tot estigui interconnectat, la qual cosa suposa una gran virtut.

En aquest capítol es mostren les diferències entre l'ordre de la recerca i el de la presentació. Aquesta recopilació de conferències posa de manifest un pensament nou, una idea que esdevé el seu centre absolut. A més, en aquest capítol es presenta la reflexió inicial que, simultàniament però per diferents camins, dona lloc a aquestes quatre conferències.

Aquest epíleg tanca l'obra reflexionant sobre la importància que l'escola no solament sigui el lloc del singular i el plural sinó, al seu torn, el del singular que està inscrit en el plural. Les arts sempre són plurals i la solitud durant el procés de creació és un dels seus trets distintius. Finalment, es destaca la importància del plaer que genera el coneixement com l'eina més útil de qualsevol procés educatiu.