La competència multilingüe a l'aula

La diversitat lingüística de l’alumnat respecte al coneixement de la llengua escolar és una realitat creixent amb implicacions educatives importants. El present article aborda aquesta qüestió a partir de reflexions sobre les relacions entre la llengua familiar de l’alumnat, la llengua escolar i el desenvolupament cognitiu i personal. Aquestes reflexions s’han anat modificant al llarg del temps i, avui, l’èmfasi en el tractament educatiu del plurilingüisme a l’aula se sosté en la pràctica educativa, de la qual l’article en destaca dos aspectes: l’ús de la llengua oral que fa el professorat i el tractament per part del professorat de les llengües familiars presents en una aula.

L’objectiu d’aquest article és orientar els centres educatius a dissenyar pràctiques educatives plurilingües, pràctiques aparentment complexes, però al mateix temps lògiques si es tenen en compte els mecanismes amb els quals els individus desenvolupem la competència comunicativa en diferents llengües. Amb aquesta finalitat es presenta una proposta metodològica i la seva implementació en dos centres educatius de secundària.

El nou marc curricular assenyala el tractament integrat de llengües i la reflexió metalingüística sobre els sistemes lingüístics i els seus usos com a vies per desenvolupar la competència en comunicació lingüística i la competència multilingüe. El present article planteja com es pot planificar en aquest context. Per exemplificar-ho, s’hi exposen les bases metodològiques d’una seqüència didàctica de gramàtica interlingüística sobre l’adjectiu per a l’aula de primària.

L’article proposa reflexions sobre com es poden corregir i comentar els textos escrits d’estudiants de secundària i, en concret, de l’alumnat que no té el català com a llengua familiar. S’hi proposen diferents tipus de correcció i s’hi recomanen dues estratègies: a) corregir-ne primer els aspectes discursius i més tard els lingüístics, i b) fer-ne correccions a mida, segons les característiques i les necessitats de l’alumnat.

La interacció és l’element clau en tot procés d’ensenyament i aprenentatge. En aquest article relacionem nocions sobre la interacció a l’aula amb les pràctiques plurilingües que promouen els docents. Pretenem mostrar-hi la importància de fer un ús de qualitat de la interacció plurilingüe a l’aula per promoure la competència plurilingüe dels estudiants i la construcció de sabers disciplinaris.

Treballar la sensibilització lingüística i la reflexió metalingüística plurilingüe a les aules pot servir per posar en valor les llengües d’origen de l’alumnat mentre s’aprenen les llengües curriculars. En aquest article s’hi presenta una proposta d’aula que, a més d’incentivar la participació i la implicació dels nois i noies en l’ensenyament i aprenentatge del català i del castellà, pot afavorir el desplegament de les competències plurilingüe i sociolingüística.

En la història de l’escriptura, el paràgraf sorgeix com una poderosa innovació gràfica i d’organització discursiva gràcies a l’editor italià Aldo Manuzio, inventor del llibre de butxaca al segle xvi. El paràgraf ha estat objecte de múltiples discussions lingüístiques, ja que se situa a mig camí entre la sintàctica i la semàntica. Aquestes discussions requereixen una renovació, atès que la revolució digital i la presència de llenguatges multimèdia estan alterant -des de la nostra perspectiva- la funció del paràgraf d’organitzar la informació temàtica-remàtica.

En aquest article s’hi descriu el desenvolupament d’un projecte de poesia plurilingüe i col·laboratiu dintre d’un programa socioeducatiu desenvolupat en un institut d’educació secundària de Barcelona. Les dades considerades es van recollir en el marc del projecte de recerca CULT. L’objectiu de l’article és proposar i analitzar una activitat en la qual l’alumnat participant -joves i adults- mobilitza tot el seu repertori lingüístic a través de la poesia.

El treball del professorat és la clau més important per aconseguir els millors resultats possibles en educació. Per tant, és fonamental que el professorat rebi la millor formació disponible, la que està basada en evidències científiques d’impacte social, que són les evidències publicades a les principals revistes de la comunitat científica internacional i que mostren les accions i els programes que possibiliten les millores per assolir resultats des de les altes expectatives per a tot l’alumnat i en tots els contextos.

Presentem aquesta proposta didàctica per a l’aula de llengua amb l’aportació d’un recurs conegut per l’alumnat: les xarxes socials. A causa de la situació sociolingüística i del context territorial de les estudiants i els estudiants, el valencià, ja siga L1 o L2, presenta diverses interferències lingüístiques pròpies de llengües en contacte. Així doncs, centrant-nos en el vocabulari, aquestes activitats tenen com a objectiu principal que l’alumnat siga capaç d’identificar i corregir els barbarismes d’ús comú de la parla quotidiana, alhora que aprenga noves paraules en valencià. Una de les motivacions principals d’aquesta proposta és utilitzar les TIC, més concretament el TikTok, com un mitjà per fomentar la reflexió metalingüística dels xics i les xiques.

S’analitzen els materials oferts en obert al blog particular Clases de Lengua a càrrec de Javier Lara, professor de Llengua i Literatura, per a la lectura i l’anàlisi de quatre obres literàries: El árbol de la ciencia, El cuarto de atrás, La casa de Bernarda Alba i La realidad y el deseo. Totes elles són recomanades per al currículum de 2n de batxillerat i per a l’elaboració de la prova d’accés a la universitat (PEvAU).

Es pretén contribuir a l’anàlisi de noves mirades sobre la maternitat i la paternitat, un tema ancestral en la literatura, d’acord amb la lectura i l’anàlisi de diferents textos narratius actuals que permetin a l’alumnat acostar-se a paradigmes específics amb la finalitat de reflexionar-hi.

Aquest recurs inclou la metodologia d’un taller d’escriptura com a base per ensenyar escriptura creativa a l’aula. A partir de la lectura de fragments d’obres literàries es presenten propostes per al desenvolupament de la reflexió, la creativitat, la imaginació i l’expressió escrita. L’objectiu que es persegueix és millorar les habilitats comunicatives i literàries.

Disponible en diverses plataformes educatives en línia, ofereix daus virtuals amb imatges per estimular la creativitat, fomentar la narrativa i el pensament lateral. El seu origen prové del clàssic joc Story Cubes, àmpliament utilitzat i venut en diferents plataformes. Com tot en aquest camp de l’educació, ara també es pot trobar en digital, cosa que ajuda a promoure la implicació de l’alumnat, concretament la seva motivació. També cal destacar la seva versatilitat per treballar en diferents nivells educatius i la capacitat de fer adaptacions segons les necessitats i objectius que ens plantegem. A la bibliografia proposem uns quants recursos i generadors per crear els daus que vulgueu.