Dialogar per aprendre

A partir de la caracterització del fet de parlar per aprendre i del fet de ½fer gramàtica+, a l'article, s'hi posa en relleu, d'una banda, la funció cognitiva i constructiva de la llengua en situacions de negociació col·lectiva i, de l'altra, el pes de les representacions sobre ½fer gramàtica+ per a la construcció del coneixement gramatical. S'hi aborda, també, el concepte d'activitat metalingüística i les seves diverses manifestacions com a marc per a l'activitat de ½fer gramàtica+ d'una manera reflexiva, i això s'il·lustra amb exemples d'interacció a l'aula que representen els graus diferents de consciència de l'activitat i les característiques del context que la promouen.

Aprendre ciències és un procés de construcció de models que permetin comprendre els fenòmens del món des d'una perspectiva científica. A l'ensenyament obligatori, la conversa esdevé un element clau per avançar en aquest camí. L'article tracta sobre el paper del professorat en la conversa a classe de ciències i sobre el tipus de preguntes que ajuden l'alumnat a avançar en el procés de modelització.

En aquest article, s'hi observa la interpretació d'imatges i símbols gràfics durant una discussió a l'aula d'un àlbum caracteritzat per la seva complexitat interpretativa: Voces en el parque, d'Anthony Browne. El tipus de pràctica interpretativa i els coneixements literaris implicats en el procés de discussió posen en evidència la utilitat d'aquests llibres per ensenyar a llegir literàriament.

Aquest article es proposa, a partir de l'anàlisi d'activitats realitzades en parelles formades per alumnat autòcton i no autòcton, retre compte dels procesos que emergeixen durant la realització de tasques interactives en català, castellà i anglès, mostrar el seu caràcter social, compartit i situat i el seu valor per als aprenentatges lingüístics i de la cultura escolar.

L'estudi de textos és una de les tasques que habitualment realitzen els estudiants a l'educació secundària obligatòria. Disposar d'estratègies d'aprenentatge per tal que aquest estudi esdevingui eficaç i, a més, autònom és una de les competències bàsiques que cal assolir. En aquest treball, s'hi exposa com la discussió metacognitiva a l'aula pot ser un bon mètode per afavorir la reflexió sobre l'estudi, i s'hi analitzen quines són les estratègies discursives més freqüents i les que caldria prioritzar per tal que l'ús del llenguatge dins l'aula sigui un veritable instrument d'aprenentatge en aquelles tasques que genèricament anomenem ½tasques d'estudi+.

L'ensenyament de les llengües en el marc escolar és un dels aspectes clau del repte de la interculturalitat i del plurilingüisme. L'ensenyament en immersió ha esdevingut un dels seus models. A través de l'anàlisi de les interaccions didàctiques agafades d'una lliçó de física en una estructura d'acollida d'alumnes immigrants, aquest estudi mostra quines són algunes de les característiques de l'activitat escolar necessàries perquè aquestes siguin favorables també als aprenentatges de llenguatge.

La conversa és una acció educativa perquè augmenta el nostre nivell d'humanitat. Amb la promoció de la conversa a la institució escolar s'està impulsant una manera d'ensenyar i d'aprendre a viure i a conviure. Quan conversem, donem sentit al món de manera compartida i així enriquim les nostres visions i les de l'altra persona. En aquest article, s'hi descriu una experiència amb alumnes del cicle superior de primària, en què la conversa sobre uns esdeveniments d'actualitat va constituir l'element central d'una activitat que s'orientava a la construcció conjunta de valors.

L'article analitza els obstacles que cal superar i les condicions didàctiques que cal crear per promoure l'autonomia lectora. En primer lloc, planteja les tensions entre autonomia i dependència i les dificultats en l'assumpció de responsabilitats per part dels alumnes. En segon lloc, aprofundeix en les condicions de durada, memòria, distribució de funcions i articulació del treball (col·lectiu, grupal, individual) que fan possible la restitució als estudiants de la responsabilitat com a lectors i, per tant, fan possible l'aprenentatge. Un exemple il·lustra la manera com aquestes condicions caracteritzen la dinámica de l'aula.