El gust per aprendre

Aneu un dia a l’hora de sortida a un centre i veureu que  el mòbil s’ha convertit en una prolongació de la  mà per a molts nois i noies.

Les vacances escolars d’estiu duren uns dos mesos i mig, i encara que per als mestres acostumen a ser més curtes, no deixa de ser un període més llarg que el de la resta de professionals. Creus que les vacances són massa llargues per a l’alumnat? Els nois i noies, poden perdre l’hàbit de treball? I per al professorat, penses que ens calen tantes vacances? Les reduiries? O potser en mantindries la mateixa quantitat de dies, però repartits de forma diferent, com fan molts països i, de fet, ja s’ha experimentat també a casa nostra?

Adquirir el plaer d’aprendre, de comprendre o d’intuir és l’objectiu més important de l’escola. Ser conscients del plaer d’aprendre facilita que les persones tinguin ganes de sentir-lo al llarg de tota la seva vida i possibilita un sentit crític i, en definitiva, una implicació i una capacitat de decisió més grans sobre el seu propi destí. Presentem el procés que seguim a la nostra escola perquè els infants puguin gaudir del plaer d’aprendre.

El sistema Amara Berri es va gestar i consolidar en un centre públic de Sant Sebastià, al País Basc, i es va donar a conèixer amb el nom de «La globalització com a procés vital en un sistema obert». Global perquè, com a la vida, l’escola és una societat que permet ser i viure plenament. Sistema perquè tots els elements que en formen part interaccionen constantment. Obert perquè està en moviment constant i acull elements que sorgeixen i que interaccionen. Avui som divuit centres que ens formem en xarxa.

Partint de la consideració que el fet d’aprendre és intrínsec a l’ésser humà i que forma part del propi potencial genètic, mirarem d’establir quins paràmetres l’enforteixen i quins el debiliten. Principalment, ho farem des de la perspectiva escolar, però no únicament treballarem aquest món. Reflexionarem sobre aspectes que considerem que són importants, com ara: la persona adulta; l’entorn i els materials; el temps, i la diversitat. Ho tractarem des de la mirada i l’aplicació que en fem a l’escola Ítaca.

Les exposicions històriques generalment estan pensades per a les persones adultes com a destinatàries principals. L’atenció als interessos dels infants sol ser la més relegada. Les criatures representen oportunitats úniques per als museus de col·lecció històrica. No és qüestió de mantenir-los «ocupats» ni d’explicar dues històries, sinó de dissenyar exposicions significatives i memorables que incloguin la infància com a públic.

L’ús de les noves tecnologies a les aules ha propiciat maneres noves d’ensenyar i d’aprendre, la qual cosa ha transformat el rol tant del professorat com de l’alumnat. Hi ha nens i nenes, però, que necessiten recursos tecnològics addicionals per trobar resposta a les seves necessitats educatives específiques. Aquest és el cas dels infants amb TEA. El treball amb tauletes a l’escola significa un pas endavant per millorar alguns processos d’aprenentatge d’aquests alumnes.

Aquest article presenta una experiència de realització d’un congrés escolar per a l’ensenyament de la història en educació primària des de l’àrea de coneixement del medi. Mitjançant aquesta proposta, l’alumnat del cicle superior ha ampliat els seus coneixements sobre aquesta disciplina social, amb la qual cosa ha descobert que la història pot ser fascinant.

En aquest article, hi proposem un model d’actuació que permeti, de manera col·laborativa, identificar el model d’alumne o alumna competent que pretén formar el centre i redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge que afavoreixin el desenvolupament de les CB, partint de l’anàlisi de resultats de les proves diagnòstiques externes que estableix la LOE a quart de primària,

La formació a través de l’intercanvi d’experiències i l’aproximació entre unes escoles i unes altres, com també la participació en trobades i fòrums educatius, poden constituir alternatives per avançar en l’àmbit professional i en el compromís amb les criatures més petites.

En diverses comunitats autònomes, hi trobem experiències en les quals l’educador social està treballant en centres escolars. Amb la intenció d’evidenciar com és l’activitat que realitzen diàriament, es va plantejar un estudi que ha estat desenvolupat a la Universitat de Salamanca.

Si us preguntessin què és allò que sempre funciona i té èxit entre els infants, ben segur que molts i moltes de vosaltres inclouríeu els contes a les vostres respostes. El conte ofereix multitud d’aprenentatges a molts nivells i compten amb l’escolta motivada i atenta --gairebé garantida-- del nostre alumnat.

Actualment, els mapes de Google s’han fet tan populars que és difícil que algú no els conegui i no els hagi fet servir alguna vegada per buscar-hi un carrer, una guia de carreteres, calcular distàncies, localitzar-hi una ciutat, etc. Afirmar que tenim «el món a les mans» no s’allunya gens de la nostra realitat quotidiana, perquè, amb uns quants clics i des de casa nostra, podem fer un viatge virtual cap on vulguem.

Hi ha llibres que es fan vells de seguida. D’altres, en canvi, conserven la força, la màgia multicolor. Són els llibres fetitxes, aquells que considerem una recomanació segura. I ens equivoquem, perquè els nois i les noies són persones, diferents els uns dels altres, amb gustos i interessos diversos. Per això no hi ha un cànon de lectures infal·lible, únic.

Les AMPA ofereixen, als pares i mares, un canal de participació a l’escola i un camí per implicar-se en l’educació dels seus fills i filles, a més de constituir una bona escola de ciutadania que els permeti passar de la individualitat al grup social treballant pel bé comú.

L’alimentació ecològica és un tema molt actual. És en boca de tothom. Està estretament relacionada amb la conservació de la biodiversitat. A través d’aquesta proposta didàctica, es volen relacionar aquests dos conceptes, així com també veure’n les implicacions que tenen en la nostra salut.

L’alimentació ecològica és un tema molt actual. És en boca de tothom. Està estretament relacionada amb la conservació de la biodiversitat. A través d’aquesta proposta didàctica, es volen relacionar aquests dos conceptes, així com també veure’n les implicacions que tenen en la nostra salut.

El sentit de pertinença és una de les motivacions bàsiques de l’ésser humà que ens ha portat, des de l’origen, a ajuntar-nos en grups i cooperar.

Classe de tercer. Projecte sobre l’electricitat. Estem fent circuits en grups per comprovar-ne variables diferents. Els vint-i-cinc nens i nenes de l’aula estan enfeinats fent provatures. No calla ningú. Hi ha discussions, demandes de més material, preguntes constants, algunes de les quals les apuntem a la pissarra per a la sessió de l’endemà, per pensar-hi, perquè ens encurioseix... Treballem de gust, trobem el gust per aprendre...