Ensenyar gramàtica: sintaxi

Sovint, es reclama una gramàtica pedagògica que pugui servir d'instrument per a la programació dels continguts gramaticals dintre d'un enfocament integrador de la reflexió gramatical i de l'ús de la llengua. Aquesta gramàtica no s'ha de limitar a descriure les formes lingüístiques de les quals s'ocupa l'escola, sinó que, sobretot, ha de mostrar per a què serveixen i com s'utilitzen en els diferents usos socials de la llengua. En aquest treball, circumscrit a l'àmbit de la sintaxi, es propugna una gramàtica pedagògica de base semàntica i pragmàtica (segons els models de les gramàtiques funcionals i cognitives), com a condició perquè l'activitat metalingüística de l'alumnat en el marc de l'oració pugui tenir un enfocament comunicatiu.

La majoria de gramàtiques, construïdes a partir de les estructures i les convencions de la llengua escrita estàndard o de principis encara més abstractes, resulten poc satisfactòries per explicar el funcionament sintàctic i cohesiu del discurs oral. L'anàlisi dels fenòmens centrals de l'oralitat (mobilitat, adaptació, reformulació, entonació, estil verbal, connexió textual, interjecció, etc.) resulta fonamental per a una comprensió de la varietat de llengua primigènia i inherent a la condició humana, i hauria de revertir en una introducció decisiva de la llengua oral, especialment formal, en el currículum real dels estudiants del nostre sistema educatiu.

Aquest article s'insereix en una línia d'investigació iniciada per Anna Camps sobre l'ensenyament de la gramàtica a través de la recerca i de la interacció. Té el propòsit de mostrar una manera de treballar uns continguts gramaticals a través d'una seqüència didàctica que impliqui, d'una banda, crear situacions de reflexió compartida entre els alumnes i, de l'altra, un canvi de perspectiva en la seva feina: passen de respondre preguntes i resoldre exercicis gramaticals a ser ells els qui formulen preguntes i fan activitats per analitzar què se sap de llengua. Es basa en el supòsit que els alumnes de nivells acadèmics superiors (universitat, batxillerat i, en alguns casos, dels darrers cursos d'ESO), després d'anys i anys d'estudiar llengua, poden ser teòricament considerats com a usuaris ½experts+.

L'objectiu d'aquest article és el de presentar una experiència d'intervenció a les aules i de justificar el seu sentit. Es tracta d'una seqüència didàctica d'ensenyament de la gramàtica a l'ESO en què s'estudia l'aspecte verbal a partir de les reflexions sobre el seu funcionament en narracions de ficció en castellà, català i anglès. L'experiència s'ha desenvolupat en el marc del projecte de recerca El raonament metalingüístic dels escolars (DGI: BS02001-1911), finançat pel MEC i dirigit per la doctora Anna Camps. La nostra exposició s'articularà en quatre parts. Dedicarem les tres primeres a la justificació de la proposta d'intervenció i la darrera, a la seva presentació.

En aquest article analitzem els problemes en l'ús dels pronoms fòrics (personals, adverbials i relatius) en textos d'alumnes de quart d'ESO a través d'una comparació entre textos d'aprenents i d'escriptors experts. L'estudi permet constatar que el treball didàctic dels pronoms ha de tenir en compte les condicions d'ús discursiu i la relació que té la referència gramatical amb altres mecanismes cohesius i amb l'estil segmentat o cohesionat del text.

Mitjançant una panoràmica ràpida de la història recent de l'anàlisi del discurs, l'article destaca la ruptura que tradicionalment s'ha produït entre l'estudi del discurs i l'estudi de la frase, de manera que l'anàlisi del funcionament de les mateixes marques lingüístiques ha estat abordat en termes diferents i amb etiquetes diferents, segons s'hagi realitzat des d'una perspectiva sintàctica o textual. Els autors neguen que es pugui establir una partició indiscutible entre la frase, l'enunciat i el discurs, i proposen, enfront de la sintaxi tradicional formal i geomètrica, una nova manera de veure la sintaxi que no la separi de la semàntica i de la pragmàtica.

Aquest estudi aborda la qüestió de l'atenció a la forma en l'ensenyamentaprenentatge de segones llengües i llengües estrangeres a partir d'una recerca qualitativa on s'han analitzat dues tasques comunicatives orals i una d'escrita en el context d'aula. Quan hem analitzat els discursos que els alumnes produïen, buscàvem evidència d'atenció a la forma, i l'hem trobada en forma de negociació de problemes lingüístics que sorgeixen pel fet d'haver-se de comunicar en una llengua que no dominen i perquè així ho requereix el contracte que s'estableix en el context aula.