Espais d'aprenentatge oblidats (a vegades)

Descobrir l’argument de l’espai als «entorns quotidians» de la infància semblava senzill. Aquells espais oblidats hi són acompanyant-nos, amb nosaltres, al costat nostre, però la mirada de la persona adulta els fa fora. Quan els busquem, s’escapen. Són aquí? Els veiem? Els recordem? Els hem oblidat realment?

Saber mirar els espais exteriors de les nostres escoles ens ajuda en el procés de millorar-los i de transformar-los. Es tracta de caminar permanentment sobre els desitjos i les accions dels infants, sobre l’autoreflexió amb referència a qui som nosaltres en i per al lloc. En essència, es tracta de parlar d’educació en profunditat per aconseguir, en comunitat, oferir a la infància una escola que reflecteixi, en la seva ètica i en la seva estètica, les ganes d’assolir un món millor.

Cada lloc comunica sobre el que pot succeir al seu interior, parla de qui l’habita i encomana una manera de viure’l. Tot espai, gran o petit, més o menys lluminós, amb moltes possibilitats o mancances, té, malgrat tot, la facultat de convertir-se en una zona cuidada, amable, acollidora, personal, si qui l’habita la sent com si fos seva.

L’educació emocional té grans propòsits a llarg termini. L’acció, doncs, ha de ser ferma, persistent, transversal i comprensiva. Rafel Bisquerra proposa tres fases de treball: sensibilització, formació i implantació de programes. L’estona de la rotllanao les clàssiques assemblees, l’atenció plena, els gimnasos emocionals, la pràctica de reestructuració cognitiva o els jocs de rol són propostes que han de formar part d’un pla generalitzat, intencional i sistemàtic.

Presentem una activitat de lectoescriptura real, molt motivadora i significativa, que permet que els infants sentin curiositat, inquietud i ganes d’escriure paraules dolces a partir de la lectura d’un conte.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.