Fer aprenents autònoms

El paper de l'aprenent com a subjecte actiu en el progrés de l'aprenentatge ha estat un dels eixos de la renovació didàctica dels últims anys. Un concepte clau en la definició d'aquest paper és el de l'autonomia de l'aprenent, que en els dissenys curriculars recents ha estat definit com un dels objectius de l'acció educativa (½aprendre a aprendre+), alhora que s'ha plasmat en aspectes concrets de la metodologia d'ensenyament i en l'elaboració de materials adequats per a aquest objectiu i per a aquestes pràctiques. En aquest article n'exposem l'origen i la fonamentació conceptual, a partir de les aportacions de la psicologia constructivista i cognitiva, de l'anàlisi del discurs i dels estudis d'adquisició de segones llengües; presentem i comentem algunes de les noves realitats educatives que han sorgit arran de la seva aplicació i fem una breu valoració de la implementació del model.

Aprendre una llengua no consisteix en un emmagatzematge de paraules, regles i estructures que poden adquirir-se per transmissió, al contrari, aprendre una llengua és desenvolupar un procés actiu d'interiorització i integració de l'experiència lingüística. La investigació sobre la diversitat i el desenvolupament estratègic dels estudiants en el pla discursiu, cognitiu i metacognitiu, ens pot ajudar a determinar els tipus d'ajuda que són necessaris. La hipòtesi és que una metodologia d'ensenyament que integre el desenvolupament de competències cognitives, metacognitives, lingüístiques i metalingüístiques en el procés d'aprenentatge de la llengua, tindrà resultats més eficaços i oferirà la possibilitat d'un progrés autònom. Des d'aquest punt de vista, cobra sentit l'interès pels estils d'aprenentatge.

El desenvolupament tecnològic i la demanda social han incidit en la necessitat de crear centres d'aprenentatge de llengües. En l'actualitat la modalitat de centres per a l'aprenentatge autodirigit obre noves perspectives de formació. El factor metodològic és important si es considera que l'especificitat d'un centre d'autoaprenentatge de llengües no és l'ordenació de materials, sinó l'existència d'unes propostes amb capacitat d'afavorir el desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge autònom. A més, quan un centre d'autoaprenentatge conviu amb un centre educatiu institucionalment reglat serà necessari crear les condicions d'un possible diàleg entre les modalitats d'ensenyament/aprenentatge heterodirigit i autodirigit.

Aquest article tracta de l'experiència de recerca, adaptació i classificació de materials per realitzar activitats d'autoaprenentatge d'anglès a l'escola. En primer lloc, s'hi exposen els objectius que es pretenen assolir i el procés de treball desenvolupat. A continuació s'hi presenten les diferents activitats que es poden realitzar en cadascun dels racons. Finalment, es planteja la necessitat de preparar i orientar els alumnes per aconseguir un aprenentatge més efectiu, independent i autònom.

En aquest article explicitarem la interrelació dels tres conceptes apuntats més amunt (awareness, autonomy, authenticity), com a punt de partida per presentar una sèrie de propostes pedagògiques amb activitats que serveixen per estimular una reflexió sobre la llengua i el seu aprenentatge i fomentar així una ½consciència de l'aprenentatge+. El concepte ½consciència de l'aprenentatge+ inclou el de ½consciència lingüística+, però li dóna un sentit més ampli que el de simple reflexió sobre el codi lingüístic.

A la llum de la metàfora del text com a teixit, s'explora en aquest article el principi de continuïtat de la retòrica antiga, es relacionen les idees que es desprenen d'aquesta exploració amb els conceptes moderns de coherència discursiva i progressió temàtica, i es posen en qüestió algunes de les aproximacions al paràgraf sorgides en l'àmbit de l'ensenyament de la redacció per raó de la seva manca d'avinença tant amb els conceptes descriptius discutits prèviament com amb la pràctica discursiva real dels escriptors competents.

L'article planteja el tema de les dificultats que tenen els estudiants i les estudiants per entendre els conceptes i el vocabulari dels textos que han d'estudiar. En primer lloc, presenta el marc teòric que serveix de base per analitzar aquesta qüestió. En segon lloc, exposa algunes de les dificultats observades en una investigació portada a terme entre els cursos 1991 i 1996 i, finalment, es fan diversos suggeriments per millorar la pràctica educativa.