Fraseologia i educació discursiva

En aquest treball, s'hi descriuen quines propietats lingüístiques solen caracteritzar les frases fetes i les expressions lexicalitzades en general (perquè puguin ésser detectades per un usuari de la llengua). També s'hi explica com s'accedeix a les frases fetes en els diccionaris que hi ha actualment al mercat i, finalment, s'hi fan propostes d'exercicis lingüístics per a l'aprenentatge i l'ensenyament de les frases fetes, tot utilitzant, entre d'altres, el Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (DSFF; Espinal, 2004).

L'article planteja línies teoricopràctiques d'anàlisi sobre l'eficàcia argumentativa de les UF, en el marc de l'ensenyament-aprenentatge dels registres formals en un nivell d'ensenyament mitjà i primers cursos universitaris. S'hi aborden qüestions com ara: les UF i la seva funció en l'estratègia argumentativa; les característiques estructurals i lingüístiques de l'argumentació; finalment i des d'un punt de vista pràctic, el comportament argumentatiu de les UF a partir d'exemples periodístics i aforístics.

L'objectiu d'aquest treball és intentar explicar la funció de les unitats fraseològiques en la transmissió de principis i valors a través dels espots televisius i dels anuncis de premsa i plantejar algunes idees per a l'aprofitament didàctic dels textos publicitaris. En aquest article, l'autor, a partir d'unes consideracions preliminars sobre les característiques de la publicitat actual i sobre les relacions entre ideologia i discurs publicitari, exposa les funcions discursives de la fraseologia en l'articulació del missatge publicitari, presenta algunes idees per abordar l'anàlis semàntica i pragmàtica dels eslògans, proposa algunes reflexions sobre els usos publicitaris de locucions i frases fetes i, finalment, suggereix diverses activitats didàctiques per facilitar l'aprofitament didàctic dels anuncis des de l'òptica de l'ensenyament i l'aprenentatge de la fraseologia.

Aquest article proposa una línia de treball a partir dels criteris d'automatització i desautomatització vinculats a la fraseologia. En primer lloc, es dóna un mostrari de les possibilitats que la narrativa i la poesia ofereixen en l'adquisició de mecanismes fraseològics i de les competències que se'n deriven. En segon lloc, s'insinuen els camins que lliguen desautomatització i utilització estètica del llenguatge.

Davant el prejudici que el discurs científic és reticent a l'ús de les unitats fraseològiques i en especial de la paremiologia, aquest article defensa el paper de les estructures d'aquesta mena en la construcció i la difusió dels coneixements, i concretament l'interès dels refranys com a recurs pedagògic, sense oblidar els particulars condicionaments sociolingüístics del català.

A partir del concepte de discurs acadèmic i de l'examen d'un corpus extret de manuals d'ensenyament mitjà, aquest article aplica a l'anàlisi una categorització de les UF o sintagmes amb un cert grau de fixació que més incidència tenen en el gènere manualesc: expressions de tipus parèmic, expressions amb noms propis, unitats terminològiques polilexicals, combinacions pròpies del discurs acadèmic en general, expressions metafòriques i combinacions que hi actúen com a marcadors discursius. L'exploració de la dificultat de la lectura i la interpretació d'aquests textos i les perspectives de l'ensinistrament en la producción del discurs acadèmic són els interessos subjacents de la recerca.

Aquest article s'inscriu en la línia dels que pretenen, en primer lloc, posar de manifest la importància de la reflexió col·lectiva sobre l'escriptura del text en situacions d'ensenyament-aprenentatge inicial i, en segon lloc, la necessitat d'ensenyar a escriure tenint en compte les operacions implicades en el procés de redacció. Finalment, vol destacar el paper rellevant del guiatge de l'adult ùla mestraù en la construcció dels coneixements dels alumnes. S'hi analitza una situació d'aula que forma part d'una sessió de treball col·lectiu entre els nens i la mestra, on l'objectiu és escriure el peu d'una foto per a l'àlbum de la visita a la granja escola. L'experiència es porta a terme en una classe d'educació infantil de cinc anys, en un col·legi públic d'un barri popular de la ciutat de Castelló de la Plana.

Partint d'una discussió entorn dels avantatges i de les limitacions dels diccionaris monolingües, bilingües i bilingualitzats destinats a l'aprenentatge d'una llengua estrangera, aquest article analitza un nou concepte de diccionari: l'Easy English Dictionary with a Catalan-English Vocabulary, un diccionari bilingualitzat diferit que combina els avantatges que ofereixen els tres tipus de diccionari esmentats. En aquesta modalitat de diccionari, els usuaris llegeixen les definicions en anglès i recorren a la traducció sols quan és estrictament necessari, la qual cosa contribueix a fer-los adquirir un aprenentatge més eficient de la llengua estrangera.

L'objectiu d'aquest article és mostrar el procés seguit en l'ensenyament-aprenentatge de la producció de textos a alumnes amb dificultats. Una tasca realitzada a partir d'un projecte de treball que integra la construcció de coneixements sobre processos històrics i l'aprenentatge dels procediments lingüísticocomunicatius necessaris per a la construcció i comunicació d'aqueixos coneixements. És a dir, partim del fet que l'escriptura és una via a través de la qual es poden elaborar i transformar els coneixements sobre el món i com la comunicación d'aquells coneixements millora alhora les habilitats comunicatives.