INTERCANVIAR EXPERIENCIES

El joc és un aspecte bàsic en l'educació física, però, a més, sempre ha estat present en la vida quotidiana dels xiquets i les xiquetes. Fa molts anys, també es cantava i es jugava, malgrat que no es tinguessin els mitjans dels quals disposa la nostra societat d'avui. Aquesta experiència a l'escola va servir per donar a conèixer als infants com i a què jugaven els seus pares, mares, avis i àvies quan eren menuts.

Després de treballar durant els últims anys en escoles on conviuen famílies marroquines, gitanes, sud-americanes i catalanes, és important interpretar el fet multicultural de la nostra realitat educativa i de cada una de les cultures que hi ha al centre per millorar el rendiment escolar.

Al llarg del curs, l'escola Pere Vila, de Barcelona, ha atès alumnat estranger nouvingut procedent de diferents països: Algèria, Marroc, Pakistan, Equador, Colòmbia, Geòrgia, República Dominicana i Portugal, entre d'altres. Les noves incorporacions s'han anat afegint a l'aula d'incorporació tardana, que enguany ha començat a funcionar gràcies a la presentació i aprovació del seu Pla estratègic 2000-2004, en què es presentava el Projecte d'aula d'incorporació tardana.

Presentem una experiència que vol donar a conèixer com, al nostre centre, s'han concretat i s'han articulat una sèrie de ½macroobjectius+ (o tendències que volíem corregir, variar o subratllar) que van ser dissenyats i recopilats en el nostre pla estratègic.

L'article narra la realització d'una experiència didàctica globalitzadora a partir de l'estratègia del living history. Mitjançant aquesta tècnica, es pretenia canviar la dinàmica a les aules de sisè, amb una metodologia més activa i participativa que fomentés un aprenentatge significatiu i motivador per a l'alumnat, sense perdre de vista que també resultava un al·licient per al professorat.

Amb la present exposició es mostra el treball realitzat durant quatre cursos escolars en un centre públic d'educació especial d'una ciutat propera a Barcelona. Atesos els resultats positius de la nostra experiència, es pretén aportar punts de reflexió i anàlisi en el procés de presa de decisions sobre el tractament de la diversitat i la resposta educativa en el cas d'alumnes amb trastorns de la personalitat i la conducta.

A l'article es narra una experiència realitzada amb alumnat de segon, tercer i quart d'ESO de l'IES Vil·la Romana, de la Garriga. L'activitat, promoguda dins l'especialitat de música, inclou unes altres àrees, com ara la llengua i la literatura. Es tracta d'una actuació musical i literària duta a terme durant la diada de Sant Jordi, en la qual es va treballar amb totes les llengües que es parlen a l'institut.

Durant el quart curs d'ESO, s'ha d'oferir a l'alumnat informació sobre el seu futur acadèmic. Dintre del Pla d'acció tutorial del nostre centre, es contemplen activitats grupals d'orientació molt general, però al llarg de la nostra experiència hem constatat les llacunes que aquest sistema podia causar en bona part de l'alumnat, bàsicament perquè cada estudiant presenta interessos diferents.

No es tracta de cap flor endèmica del País Valencià, encara que l'encontre anual dels centres d'ensenyament en valencià de la Ribera, un dia festiu i cultural on milers de persones de la comarca fan tallers, exhibicions a l'entaulat, competicions esportives, visiten exposicions, s'ajunten a dinar, ballar i riure en valencià, sembla que sigui un fenomen únic. Avui, aquestes jornades reivindicatives on alumnes, pares, mares i mestres mostren el seu suport a l'ensenyament en valencià són ja tan habituals que quan s'acaba una trobada la pregunta és sempre: ½I..., l'any que ve on anem?+.

En aquest article, dues estudiants de Magisteri, dins el marc de l'assignatura de Psicologia Evolutiva i de l'Educació, plantegem un mètode d'aprenentatge cooperatiu, útil per a l'atenció a la diversitat i la comprensió lectora. S'hi comenten, a més, dues experiències vinculades a l'ensenyament recíproc.

Des del punt de vista de la laïcitat de l'Estat, a l'escola pública no s'hauria d'impartir cap religió. Les confessionalitats pertanyen a l'àmbit privat, perquè el contrari significa introduir l'adoctrinament en un àmbit que no li correspon. És anticonstitucional obligar els alumnes a cursar la religió com una activitat acadèmica.

Aquest taller es basa en els objectius i els continguts que els alumnes han d'assolir, tant al cicle mitjà (de vuit a deu anys) com al cicle superior (de deu a dotze anys). El caràcter global integrador de l'organització i l'enfocament de les àrees de l'etapa de primària ofereix un ampli ventall d'enllaços amb aquestes, per mitjà dels eixos transversals. Aquest projecte reforça les classes d'anglès i atén la diversitat: tots els alumnes i les alumnes desenvolupen les seves capacitats individuals de relació i d'actuació social i adquireixen un referent cultural: els mitjans de comunicació, en aquest cas, la ràdio. Mentre se segueix el currículum de manera formal, alhora també es crea un projecte lúdic que incrementa la seva creativitat, l'ús de la llengua de manera personalitzada, la motivació i la implicació. Finalment, les alumnes i els alumnes s'adonen que consoliden la llengua que aprenen quan poden produir el seu propi programa de ràdio; per tant, aquest taller contribueix a establir un procés d'aprenentatge molt significatiu.

En el present article expliquem una experiència portada a terme amb infants de P5 de l'escola CEIP Baró de Viver, de Barcelona. La idea va sorgir de les converses que es fan a diari per intercanviar informació i on els nens i les nenes comentaven que els seus carrers estaven en obres. El treball es va organitzar a partir de l'observació directa i del recull de material gràfic.