La diversitat discursiva

L'article defensa l'adopció de la diversitat discursiva com a eix de seqüenciació dels continguts d'una etapa. En aquest sentit, cal la introducció de criteris per organitzar i classificar la varietat dels discursos. S'hi mostren alguns criteris per interrelacionar i distribuir al llarg de l'etapa tipus de discurs, gèneres i seqüències textuals, i també criteris per organitzar els continguts gramaticals -marques enunciatives i procediments de cohesió- al voltant dels diferents tipus de discurs i seqüències textuals.

L'article analitza tant les necessitats lingüístiques que tenen els ex-estudiants quan comencen a treballar, com també la diversitat de comunicacions i discursos de l'àmbit laboral. Diferencia quatre grans grups comunicatius: el tècnico-científic (propi de la ciència i els camps tècnics), l'organitzatiu (que determina l'activitat interna de l'empresa), el comercial (publicitat, correspondència) i el protocol·lari (relacions públiques). Aquesta diversitat discursiva i les necessitats que tenen els ex-estudiants suggereixen canvis significatius en la selecció curricular dels tipus de text que caldria treballar en els diversos nivells de l'ensenyament obligatori.

Tot partint de la consideració del text expositiu com a manifestació principal del discurs informatiu, en l'article es fa una presentació general de les seves característiques i s'hi indiquen possibles vies d'intervenció didàctica, les quals van adreçades a la millora de la comprensió i de la producció de textos en el marc escolar, on la llengua és el principal instrument d'aprenentatge.

L'activitat de resumir es pot considerar com una activitat subjecta a les condicions de la situació comunicativa. En aquest sentit, i per aconseguir més eficàcia, la pràctica escolar del resum s'hauria de realitzar prestant atenció als components de l'esmentada situació i no únicament al text de partida. En les ocasions en què, això no obstant, el que interessa prioritàriament és determinar el grau de comprensió del text de partida, aquest assoleix més relleu. En aquests casos no s'ha d'oblidar que el resum estarà subjecte a les característiques del text i que la percepció d'aquestes rarament s'aconsegueix sense intervenir en el procés de lectura.

El present treball pretén evidenciar la importància de la comunicació àudio-visual al si de la societat actual i la necessitat imperiosa, per tant, d'introduir i integrar el seu estudi als currículums escolars. Les eines teòriques i metodològiques que proporcionen la pragmàtica comunicativa i la gramàtica del text resulten força convincents per realitzar l'estudi comparatiu dels discursos verbals i àudio-visuals. Des d'aquesta perspectiva, a l'article s'analitzen alguns aspectes rellevants de les particularitats enunciatives de tres manifestacions concretes amb suport verbo-icònico-cinètic: el relat amb imatges en moviment, la notícia televisiva i l'espot publicitari, pertanyents a distints àmbits discursius: la narració, la informació i l'orientació de la conducta i l'opinió respectivament.

La diversitat discursiva (descrita en gèneres, registres i tipus de text) es relaciona amb la gramàtica d'una manera difícil i intricada. Tot i això, hi ha tipologies textuals que constitueixen assajos importants de combinació amb trets gramaticals. Atesa la complexitat d'aquests conceptes i relacions, cal vetllar perquè l'aplicació didàctica de la tipologia textual no derivi en una simplificació reduccionista i, alhora, perquè no es converteixi allò que simplement és arquetípic en una mena de normativa de la producció de textos.

L'article presenta una proposta de treball per projectes en l'organització de l'aprenentatge lingüístic a l'Educació Infantil. S'hi descriu una experiència realitzada amb alumnes de quatre anys i s'hi mostra com els projectes de treball permeten crear situacions significatives per a l'alumnat, on la llengua -oral i escrita- s'empra per a obtenir i per a transmetre informació, per a comunicar-se amb l'entorn escolar, per a negociar i per a parlar sobre l'aprenentatge que té lloc dins de l'aula.

Els grecs van ser els primers que van utilitzar el paràgraf. Quan volien remarcar un punt important d'un text o indicar als lectors que s'iniciava el desenvolupament d'un tema o d'una idea diferent de l'anterior, acostumaven a posar un senyal al marge de l'escrit: el paràgraf (p?r? ½al costat de+ i gr?jw ½escrit+). Actualment el paràgraf és més que un simple senyal marginal. Amb aquest article es vol posar de relleu la seva importància com a subunitat textual fonamental per a la coherència dels textos i tractar tant el seu aspecte gràfic com l'estructural.

En el present article s'analitzen els procediments d'avaluació formativa que tenen lloc en un projecte d'ensenyament de la llengua escrita basat en el text narratiu, concretament en el relat d'intriga. Aquesta experiència ens mostra una concepció de l'avaluació que, lluny de ser una mesura del rendiment de l'alumnat segons uns objectius prèviament fixats, pren la forma d'instrument de regulació de l'ensenyament. D'aquesta manera, l'ensenyament pot adaptar-se a les noies i els nois i fer que progressin en el domini de l'escriptura.

L'article explica una experiència de l'àrea de Llengua entesa des d'una doble perspectiva: treballar un tema transversal molt important com és el de l'educació viària i aprofitar tot el cabal de possibilitats que ens forneix per plantejar activitats d'ensenyament i aprenentatge a l'aula. De l'experiència es constata, per exemple, l'encert d'acostar les classes de Llengua a la vida real a partir de temes com l'educació viària i la conveniència d'organitzar-les a l'entorn de projectes que plantegin objectius de comunicació a l'alumnat.