La llengua més enllà de les classes de llengua

L'estudi d'una llengua segueix tres grans eixos: la història, les estructures i els usos. Si el primer i el segon corresponen, bàsicament --tot i que sense exclusivitat--, a les disciplines lingüístiques, la tercera directriu no pot reduir-se a l'àmbit curricular d'aquestes, sinó que el desenvolupament de les destreses verbals (definir, parafrasejar, fer resums, interpretar i produir textos formals, etc.) s'articula en objectius que només s'assoliran mitjançant un ensinistrament quotidià i generalitzat en tot l'espectre curricular.

El desenvolupament de la competència lectora és un objectiu comú de totes les matèries del currículum. Una adquisició eficaç d'aquesta requereix un context curricular com el que proporciona la matèria de ciències socials, geografia i història. Però, a més a més, cal situar aquestes pràctiques de lectura en un context metodològic que permeti integrar l'aprenentatge dels continguts propis de l'esmentada matèria i adquirir estratègies de lectura. El plantejament metodològic basat en la resolució de problemes sobre fets i processos socials permet integrar l'adquisició de coneixements amb la millora de la competència lectora. Es tracta d'aprendre geografia i història des de la lectura, alhora que es millora la competència lectora en un procés d'interdependència positiva.

En aquest article, hi defensem la necessitat de conversar per aprendre ciències a partir d'exemples i reflexions extrets d'una recerca en què un grup de nens i nenes de quatre i cinc anys pensen i parlen sobre els canvis en dos fenòmens evolutius: un de durada molt llarga, com és la formació d'un fòssil, i un altre de més pròxim i conegut, la metamorfosi de l'escarabat de la farina. A través del diàleg que s'estableix entre els infants i la mestra, es destaca la importància de la conversa per donar sentit a l'aprenentatge i acostar les maneres de pensar i de parlar quotidianes a les científiques, ja que les opinions intuïtives sobre la majoria de fenòmens i els coneixements científics no solen coincidir.

En aquest article, s'hi presenta una proposta pedagògica que és fruit de diverses experiències d'aplicació de la glosa en escoles de primària de Catalunya. Mitjançant un enfocament interdisciplinari (música, llengua, dramatúrgia), l'activitat de glosar pretén millorar la competència comunicativa oral. Des d'aquest plantejament global, s'hi mostren les aportacions que es deriven del projecte en relació amb l'aprenentatge de la llengua.

El present escrit és una mostra d'algunes de les activitats AICLE, de matemàtiques a través de l'anglès, dutes a terme amb alumnes de primer d'ESO. Aquestes activitats cobreixen un ampli ventall d'habilitats matemàtiques i comunicatives, i la manera com s'han avaluat també és variada. A part de la mostra, hi trobareu també comentaris sobre les dificultats que han anat sorgint. Aquestes dificultats són de naturalesa diversa, com ara les derivades d'una bastida deficient en les activitats proposades, de la manca de recursos de tot tipus, així com de les limitacions degudes a l'organització de centre. Per superar aquests inconvenients, ha calgut reformular alguns exercicis, i això ha estat possible en bona mesura gràcies a les anotacions del diari de la professora i dels diaris d'aprenentatge dels estudiants.

En aquest article, s'hi explica de quina manera la nostra escola fa que els nens i les nenes vegin l'anglès com una llengua per comunicar-se, per conviure i per aprendre. Per això, ensenyar anglès i aprendre'n, ho relacionem amb el fet d'aprendre continguts curriculars i amb unes metodologies que faciliten el contacte amb els mestres i amb els altres infants. El nostre Projecte Integrat de Llengües proposa també aquestes metodologies per ensenyar i aprendre el català (llengua vehicular del nostre centre) i el castellà, les llengües d'escolarització de la nostra escola (com es denominen a la plataforma de recursos per a l'educació plurilingüe del COE 2009).

En aquest article, hi explorem els trets generals de dues nocions desenvolupades pels estudis socioculturals interessats en la interacció a l'aula: la «bastida» i la «parla exploratòria». Abans d'abordar-les, presentem els plantejaments de partida d'aquests estudis sobre la institució escolar i el potencial que la interacció té per a l'aprenentatge.

En aquest article, es presenten les característiques bàsiques del treball per projectes i es concreten en el model de seqüència didàctica (SD) per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua. Les SD s'orienten tant a l'ús lingüístic i discursiu com a la reflexió sobre la llengua o les llengües i l'ús que se'n fa en situacions concretes. El model de SD es pot fer extensiu a les altres matèries curriculars, ja que la llengua és l'instrument mediador per excellència en la construcció de coneixement.

L'objectiu d'aquest article és abordar els aspectes fonamentals del currículum vigent (LOE) de llengua i literatura, oferir una línia de reflexió sobre algunes qüestions que hi apareixen i aportar algunes propostes educatives per tal de contribuir a una millora de la planificació de l'ensenyament dels aprenentatges lingüístics i literaris a les aules de secundària obligatòria. Destaquem com a novetat principal del nou marc curricular una articulació a través de la noció de competència i la consolidació d'algunes de les tendències dels currículums anteriors, com ara l'enfocament comunicatiu i funcional de la llengua i una visió constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge.

En aquest article, hi volem relatar una experiència d'aprenentatge de dos continguts bàsics de l'assignatura de llengua (l'objectivitat i la subjectivitat) a través de l'educació en mitjans. Concretament, vam utilitzar la lectura crítica de fragments audiovisuals d'anuncis publicitaris per a facilitar la comprensió d'aquests conceptes i la motivació de l'alumnat. Aquesta experiència s'emmarca dintre d'una investigació més extensa que va formar part d'una tesi doctoral i que va incloure l'aplicació d'un currículum alternatiu sobre ciutadania i mitjans de comunicació a alumnat de quart d'ESO del collegi Grans i Menuts i dels IES Penyagolosa i Politècnic de Castelló de la Plana durant el curs acadèmic 2005-2006 (Francisco, 2008).

L'article planteja tres qüestions: els aspectes bàsics sobre la composició escrita com a objecte d'ensenyament i aprenentatge; una aproximació a la situació d'ensenyament i aprenentatge del llenguatge escrit a partir d'estudis realitzats a Catalunya en els nivells de primària i secundària, i el resultat de l'anàlisi d'investigacions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de la composició escrita a l'ensenyament obligatori als EUA, en forma de recomanacions per ensenyar a escriure. Aquests tres aspectes es contrasten amb el model de seqüència didàctica (Camps, 1994), àmpliament divulgat en els àmbits educatius del nostre país.