La narració

Distingim tres accepcions del terme narració: com a manera de conèixer, com a manera de dir i com a gènere literari. Un cop analitzades algunes de les característiques del mode narratiu en aquestes tres accepcions, ressaltem la necessitat d'incloure l'interlocutor en el nostre discurs si volem que aquest construeixi una trama determinada. Concloem que no hi ha una seqüència evolutiva en les tres accepcions i que la caracterització del mode narratiu està influenciada per la narració com a gènere literari. Finalment, ens qüestionem sobre els possibles motius del renovat interès per la narració i suggerim que, malgrat que la narrativització és una tendència gairebé inevitable per entendre i explicar la nostra experiència, de vegades, és una opció deliberada per entendre més bé qualsevol domini de coneixement.

El relat de ½fragments del món de la vida+ de les persones adultes que no han accedit al saber acadèmic, constitueix un material de gran importància per als processos d'alfabetització, tant per la seva utilització com a material didàctic, com per a la pròpia producció de relats. Partint del relat com a eina per a l'alfabetització, s'arriba a generar coneixement, cultura, a través de la producció de relats.

El programa ½Filosofia i narració+, que ha desenvolupat l'IREF (Institut per a la Recerca de l'Ensenyament de la Filosofia), forma part del currículum Filosofia 6/18 i es treballa durant dos anys als primers nivells de primària. Consisteix a estimular i exercitar les habilitats de pensament des de la perspectiva de la narrativa a través del conte El carter Joliu i el manual que l'acompanya, Contes per pensar.

Les notícies i les cròniques periodístiques són textos narratius que se centren en fets interessants, reals i d'actualitat. Aquests fets són explicats per un narrador gairebé omniscient i gens implicat, que organitza el seu relat d'una manera força peculiar, ja que, contràriament a altres tipus de narració, explica de bon començament el nus de la trama i les circumstàncies ½crono-lògiques+ en què s'inscriu.

Propostes de lectura i d'escriptura, i suggeriments d'activitats culturals diverses, desenvolupades en el marc de tallers literaris a l'ensenyament secundari. Un marc que afavoreix el gust de llegir i escriure, l'expressió i la comunicació. Es procura encaixar l'experiència amb l'actualitat cultural per tal que els estudiants aprenguin a viure la cultura amb goig i així contribuir a la formació de la seva sensibilitat literària i estètica

S'analitza aquí un conte adreçat al primer estadi de lectura autònoma per tal de veure que les narracions per a infants s'adapten a les escasses habilitats de lectura dels seus destinataris, però que, alhora, l'èxit d'aquests contes és el de ser capaços d'oferir una lectura prou gratificant per tal d'anar formant la competència literaria dels lectors.

Des dels seus orígens, la literatura infantil i juvenil s'ha inspirat en la tradició literària popular, especialment en les rondalles. Això es pot constatar clarament a través de l'anàlisi d'algunes de les obres considerades clàssiques: Trencanous, Alícia, Pinotxo, El màgic d'Oz, Peter Pan, etc. Aquest referent s'intensifica a la literatura catalana a partir dels anys setanta, i se'n fa un ús que podem classificar en: referencial (quan es mantenen les característiques pròpies del relat popular), lúdic (quan la intenció és purament de diversió), humanitzat (quan els personatges prenen volum psicològic) i ideològic (quan vehiculen determinades propostes ideològiques).

Aquest treball pretén reflexionar sobre el paper del professorat davant la norma lingüística. Per fer-ho parteix, d'una banda, dels conceptes establerts per la sociolingüística variacionista, la lingüística i la planificació lingüística i, de l'altra, del que haurien de ser els objectius d'aprenentatge pel que fa a la llengua catalana. Els tres conceptes fonamentals de partida són: el canvi, la norma i la variació lingüístics, els quals estan relacionats molt estretament i constitueixen aspectes de la llengua que el professorat ha de conèixer i saber incorporar a la seva tasca. L'objectiu bàsic d'aprenentatge hauria de ser capacitar l'alumnat per respondre a les exigències lingüístiques del món adult; els tres aspectes esmentats són fonamentals per aconseguir-lo.

Aquest article parteix de la consideració de la llengua com a instrument d'aprenentatge i, alhora, com a marc metodològic de resolució de problemes en ciències socials, geografia i història; la qual cosa inclou l'obtenció i la reelaboració de la informació presentada mitjançant codis diferents del verbal, com ara les gràfiques estadístiques. La interpretació de gràfiques implica tot un seguit d'usos comunicatius i, en concret, la interacció verbal entre professor i alumnes per comprendre la informació de la gràfica i l'exposició de la informació obtinguda mitjançant el text expositiu corresponent. Aquestes activitats comporten l'elaboració de textos coherents i la utilització d'un lèxic adequat. Per dur-les a terme, es proposen alguns models de textos i una selecció de lèxic ordenat, que poden ser útils tant per al professor com per als alumnes.