Llegim

en el debat social. Sens dubte, les avaluacions internacionals hi han contribuït i, molt especialment, la constatació que el nostre país no hi queda gaire ben retratat. Davant d'això, s'aixequen veus d'alarma que reclamen que l'escola sigui més ½eficaç+ en la seva tasca d'ensenyar a llegir.

A l'article, s'hi revisen les principals investigacions internacionals (PISA i PIRLS) i nacionals (INECSE) que han valorat les competències lectores d'estudiants espanyols. S'hi analitzen les seves característiques i els seus resultats, que posen de manifest que les alumnes i els alumnes del nostre país no assoleixen, la major part de vegades, les capacitats més complexes, i per això també més importants, de la lectura. S'hi resumeixen els principals factors associats que podrien influir en els resultats: repetició de curs, nivell sociocultural, temps dedicat a la lectura voluntàriament, temps dedicat als deures de llengua i gènere. S'hi presenten algunes valoracions sobre les aportacions i limitacions que les avaluacions de rendiment tenen des del punt de vista de la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge.

Aquest article se centra en alguns dels elements lingüístics que són característics dels llibres de text i que cal tenir en compte en l'activitat didàctica, perquè condicionen la comprensió lectora. En concret, s'hi abordaran tres aspectes: les funcions i els nivells de dificultat en l'ús de nominalitzacions, els diferents recursos explicatius que permeten adequar la información als coneixements del receptor i les pistes que ajuden a identificar l'estructura informativa.

L'avaluació de la lectura, com s'argumenta en aquest article, presenta una elevada complexitat. Quan els lectors llegim, posem en funcionament procediments i recursos cognitius interns que són difícilment observables i avaluables. Aquesta ½opacitat+ dels processos que implica la lectura ha afavorit que l'avaluació tendís a fixar-se en els productes que se'n deriven ûlectura expressiva i comprensió posterior a la lecturaû, en comptes de potenciar una avaluació centrada en el procés de comprensió de caràcter més formatiu. Davant d'aquesta mancança, oferim algunes reflexions i idees de caràcter pràctic que atenguin més la formació de lectors autònoms i competents.

Aprofundir el coneixement dels ingredients que formen l'univers lector dels joves, tant si provenen de les lectures escolars com personals, és una base que creiem necessària per poder fer una planificació intencionada de les lectures a l'escola. Les dades utilitzades parteixen d'un conjunt de textos llegits per joves d'entre dotze i setze anys en el context d'una campanya de lectura.

½Comprendre per aprendre a les àrees curriculars: deu acords bàsics+ vol ser el relat del procés de reflexió del professorat d'un centre de secundària que reconeix el paper transversal que té la llengua escrita en la comprensió i l'expressió dels continguts, i que reconeix que és en totes i cadascuna de les àrees curriculars on cal incidir en la comprensió com a contingut propi.

Presentació d'una experiència de lectura a l'aula, de trenta minuts diaris, duta a terme a tots els cursos de secundària. Se substitueixen hores de classe per hores de lectura, llarga i en silenci, de llibres triats per l'alumnat dels que s'ofereixen a la biblioteca d'aula. Es conversa sobre els llibres llegits que es recomanen dels uns als altres. Objectiu: creació d'uns escenaris de lectura que ajudin a llegir i, amb l'acompanyament del professor, a superar les dificultats de l'alumnat per tal d'ajudar a crear l'hàbit lector i el gust per la lectura; un repte difícil però no impossible.

A partir de les dades obtingudes en l'estudi Las bibliotecas escolares en España. Análisis y recomendaciones (Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez/ IDEA, 2006), dissenyat i elaborat per les autores de l'article sota la dirección d'Inés Miret, s'analitzen les deficients condicions que presenten les biblioteques dels centres educatius en alguns aspectes essencials per a la lectura, com ara el fons que ofereixen i els serveis que s'hi presten. El panorama es completa veient el desajust entre les activitats de lectura i les actituds de professorat i alumnat.