Llengua i literatura al batxillerat

En aquest escrit es pretén reflexionar sobre alguns aspectes del contingut i de l'avaluació de les matèries comunes de llengua i literatura en relació amb el marc dins el qual se situa el batxillerat, que per a la majoria d'alumnes és una etapa intermèdia entre l'ESO i la universitat, amb un currículum obert que es contradiu amb unes proves selectives finals, fortament condicionadores dels continguts triats i avaluats a l'aula. Amb l'ajut d'una entrevista a quatre reconeguts docents, s'analitzarà la realitat actual amb vista a extreure'n dades per al futur, en què ens espera una important reforma de la reforma.

Aquest article defensa una reorientació dels continguts gramaticals en les programacions de batxillerat, amb una proposta de continguts lingüístics elaborada des d'una perspectiva textual i pragmàtica. S'hi reflexiona sobre els problemes terminològics i conceptuals amb què ensopeguen els ensenyants a l'hora de programar i s'hi aporten, per al debat, les decisions preses per l'autora. Per últim, s'hi inclouen alguns exemples de continguts lingüístics abordats des d'una perspectiva discursiva.

Un dels problemes de l'ensenyament de la gramàtica és la dificultat per establir-ne els objectius i determinar-ne els continguts en les diverses etapes educatives. Fa la impressió que sempre s'ensenyen els mateixos conceptes i que es recomencen una vegada i una altra les mateixes tasques sense que s'hi vegi cap avenç. Aquest article analitza els resultats d'una prova inicial realitzada a alumnes de primer de batxillerat, s'hi estudia la naturalesa dels seus coneixements gramaticals i s'hi suggereixen objectius, continguts i criteris metodològics pensats perquè l'aprenentatge de la gramàtica tingui sentit i pugui progressar en aquesta nova etapa.

En aquestes ratlles s'intenta contribuir a fer un balanç, amb la idea d'obtenirne lliçons, de la manera com s'ha desenvolupat l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes al BUP i al COU durant els darrers anys. El balanç fa concloure que, de cara al futur, potser hi ha encara més preguntes que respostes, ja que unes quantes de les insuficiències detectades plantegen interrogants que no són fàcils de resoldre.

La ressenya i la columna constitueixen sengles exercicis d'escriptura extensiva, que paga la pena d'assajar al batxillerat, per tal de completar les altres modalitats d'escriptura acadèmica que s'hi sol cultivar. En aquest sentit, l'article reflexiona sobre tots dos gèneres i suggereix algunes activitats de preescriptura, que s'han revelat útils en un context d'iniciació universitària.

Cal defensar el paper protagonista de les lectures literàries al currículum dels crèdits comuns de llengua catalana i literatura als dos cursos de batxillerat. Les autoritats educatives han establert unes lectures obligatòries que, des d'un criteri que contempli la realitat de les aules i la necessitat d'oferir a l'alumnat unes veritables obres clàssiques de la literatura catalana, no semblen ni gaire mesurades ni gaire adequades.

Aquest article vol ser una reflexió en veu alta sobre les modificacions que s 'han produït a l'ensenyament de la literatura catalana arran del canvi de sistema educatiu, uns canvis que han comportant pèrdues diverses (d'hores lectives, d'alumnat, d'edicions a l'abast...), però sobretot un desencís alarmant entre el professorat.

Aquest article es proposa presentar els resultats obtinguts en una investigación qualitativa referida a les nocions que nenes i nens xilens de parvulari i de tercer de primària tenen sobre la lectura. És part d'una investigació més àmplia al voltant del desenvolupament del coneixement reflexiu que té com a objecte el procés de lectura al llarg del període d'instrucció sistemàtica. Les opinions van ser recollides per mitjà d'entrevistes semidirigides. Un cop transcrites, van ser analitzades per agrupar els comentaris i les respostes en quatre categories d'opinions pel que fa a: a) ells mateixos com a lectors, b) allò que es pot llegir, c) què és llegir i d) què fan quan llegeixen. Finalment, es comparen les observacions de les criatures de les dues edats i se'n resumeixen els canvis més remarcables.