Reflexionar sobre la llengua

En aquest article analitzem diversos nivells de coneixement gramatical: el coneixement automàtic i implícit que fa possible la producció i comprensió dels enunciats en situacions habituals d'interacció, els nivells intermedis que es posen en joc per a la realització de diverses tasques i l'activitat metalingüística reflexiva i verbalitzable. Després de descriure algunes característiques d'aquests nivells, ens qüestionem les possibles influències d'un nivell sobre els altres.

L'estudi del llenguatge en el marc d'una gramàtica escolar ha de conjuminar adequadament el conjunt de coneixements que integren l'àmbit de la disciplina amb un tractament entenedor de les dades objecte d'anàlisi. En aquest treball es presenten una sèrie de fenòmens que han estat determinats per a la construcció del model d'oració que maneja habitualment la gramàtica moderna: la jerarquia, l'el·lipsi i les relacions sintàctiques a distància. Aquest model, malgrat el seu grau d'abstracció, contribueix, com a contrapartida, a regularitzar els patros sintàctics i a proporcionar una visió relativament simple d'un conjunt aparentment heterogeni de construccions.

En aquest article es donen pautes per al tractament didàctic dels pronoms febles en català, un dels mecanismes cohesius més complexos i alhora més idiosincràtics de la gramàtica d'aquest idioma. L'autor, a més de reflexionar sobre la perspectiva des de la qual podem treballar el tema, ofereix algunes propostes concretes lligades a les activitats de comprensió i expressió escrites.

En aquest article1 reflexionem al voltant d'una proposta concreta d'ensenyament i aprenentatge de la gramàtica en l'escola primària. En primer lloc plantegem quina és la finalitat del treball gramatical en primària. A continuació tractem sobre les possibilitats d'aquest treball en l'etapa i finalment oferim una sèrie de propostes relacionades amb diferents moments de la planificació del treball gramatical: selecció de continguts, relació dels diferents eixos de treball en l'aula amb el contingut gramatical i establiment d'una seqüència didàctica per al treball de la gramàtica. Convé advertir que ens movem en el terreny de les hipòtesis ùtota planificació docent ho és en la perspectiva de la investigació-accióù i que ens cal encara una mica de temps per tal d'assegurar la validesa de les propostes que elaborem: hauríem d'observar els resultats amb l'alumnat que acabés un cicle formatiu complet. No obstant això, el treball encetat amb molts equips docents i les dades que anem obtenint semblen confirmar gran part de les hipòtesis elaborades.

½La poesia no mossega+ és un gest de comunicació de les pràctiques poètiques que l'autora ha realitzat a primària quan treballava a l'escola Gavina i que continua realitzant de forma esporàdica des de la biblioteca. L'autora parteix del propi goig poètic convençuda que la complicitat és la millor estratègia d'animació lectora, en general, i de la poesia, en particular. També parteix de la convicció que la lectura incita sempre a la producció. El recull de citacions teòriques expliquen el perquè i el com de les seues propostes.

L'article, escrit l'últim any abans de la implantació generalitzada de la reforma educativa, recull experiències de l'autor relacionades amb l'impartiment d'una unitat didàctica a segon de BUP en un centre de la perifèria de Sabadell, una populosa ciutat del cinturó industrial de Barcelona. L'objectiu de la unitat és fer un apropament a la literatura tradicional i a la seva vigència en el món actual, tractant de combinar el rigor acadèmic amb un cert grau de diversió a l'aula que motivi els alumnes. Amb diversos exercicis creatius, els estudiants reproduiran la màgia dels villancicos: els cantaran, els analitzaran, estudiaran la seva història i n'escriuran un.