Terminologia i ensenyament

En aquest article l'autor es proposa presentar una panoràmica de com les noves tecnologies han modificat els recursos i els hàbits de treball en terminologia; es comenten i es revisen quins són els productes informàtics principals amb què compten avui dia les professionals i els professionals de la terminologia en les diverses fases del seu treball; quins problemes poden ser resolts actualment per aquestes aplicacions, i en quina direcció evolucionaran previsiblement aquestes eines durant els pròxims anys.

Aquest article tracta de l'adquisició de la terminologia, entesa aquesta com el conjunt de termes d'una especialitat. Des del punt de vista de l'aprenentatge i l'ensenyament, la terminologia, dintre dels llenguatges d'especialitat, no és tan sols un recull de termes contraposats als mots de la llengua general. L'aprenentatge de la terminologia és també, salvant les distàncies, un cas d'adquisició d'una segona llengua. L'article defensa que l'ensenyament dels llenguatges d'especialitat hauria de tenir en compte totes les implicacions cognitives i discursives. L'aprenentatge d'una matèria especialitzada requereix una comprensió correcta del que suposa el paradigma científic, en contrast amb el paradigma quotidià. Així, l'ensenyament de les distintes especialitats s'hauria d'orientar a superar la barrera cognitiva que separa les teories personals de les teories científiques. Ara bé, un enfocament pedagògic en aquesta direcció ha de partir de les dades provinents de l'experiència i la intuïció de l'aprenent, amb un enfocament discursiu de la ciència.

La selecció i transmissió de la terminologia que es descontextualitza en el currículum de l'ensenyament primari vol proporcionar l'etiquetatge necessari i suficient perquè el professorat i l'alumnat puguin plantejar i solucionar les situacions d'ensenyament-aprenentatge i les de comunicació que la vida escolar comporta. Així, en aquest article s'ofereix una explicitació de continguts terminològics que es focalitza en dos blocs designatius diferents: els termes d'abast general i generalitzador -vàlids per a totes les àrees i situacions de comunicació- i les assignacions d'àmbit específic i concretitzador -pertinents a cada una de les àrees del currículum

En aquesta proposta didàctica s'ofereixen algunes estratègies de treball per abordar el tema de l'aprenentatge de la terminologia especialitzada a l'últim cicle de l'educació primària. La idea de què es parteix per fer una proposta d'aquesta mena és que la terminologia té un paper fonamental en el procés de coneixement i definició del món que ens envolta; per això es proposen unes activitats sobre el reconeixement dels conceptes i les seves relacions com un mitjà per construir el coneixement. L'article s'estructura en uns continguts teòrics adreçats al professorat i en unes activitats per als estudiants, preparades amb l'objectiu de treballar la terminologia en context.

L'article fa algunes propostes didàctiques concretes per tractar la terminologia a l'aula de llengua a través dels reculls lèxics. Se centra en l'etapa d'ensenyament secundari obligatori, i fa èmfasi en alguns aspectes relacionats amb el lèxic que contempla el currículum d'ensenyament. De manera més especial, té en compte els procediments i els conceptes relacionats amb els tipus de reculls lèxics, les parts d'aquestes obres i les abreviacions. Parteix dels coneixements previs de l'alumnat i del tipus d'obra que s'analitza, per oferir l'estudi de la terminologia ùprocés clau per comprendre els textos escolarsù a estudiants que, de fet, n'utilitzen molt sovint, tot i que no en siguin conscients.

L'article introdueix primerament una proposta de constitució d'un corpus de llibres de text que permeti generar bases de dades lexicogràfiques del vocabulari escolar; segonament, presenta el treball d'anàlisi del lèxic i de racionalització del seu aprenentatge que es podria fer amb les bases lexicogràfiques obtingudes i la projecció d'aquesta racionalització en suport de les matèries altres que la llengua; finalment, esbossa les eines informàtiques que se n'haurien de derivar.

En aquest article trobareu una reflexió sobre la importància del fet metafòric en les tasques interpretatives de comprensió de textos, un plantejament de les dificultats pròpies d'aquesta interpretació i una proposta de tipologia dels errors més freqüents.

L'ensenyament de la llengua d'ús a l'ESO passa, cada cop més, per la programació conjunta entre el professorat de llengua catalana i el de llengua castellana. L'experiència que presentem tot seguit vol ser un exemple de programació globalitzadora, en la qual s'utilitzen estratègies en totes dues llengües. La valoració positiva que n'hem fet representa un punt de partida per a un treball conjunt, cada vegada més estable i més coherent.