Un camí compartit: aprenentatges per a la vinculació amb les famílies

La relació entre el centre educatiu i les famílies és un tema essencial que, com a educadors/es, no podem passar per alt atesa la gran influència que pot tenir en el desenvolupament integral del nostre alumnat ja que, a través d’una bona relació, tots dos agents podran intercanviar informació, compartir preocupacions, establir metes conjuntes i, el més important: treballar mà a mà per aconseguir-les.

Per fer-ho, no hem d’oblidar tenir en compte la gestió emocional de totes les parts en el procés, i és que, com ens comenta la Mª del Mar García Romera (mestra del Col·legi Mirasur de Pinto – Madrid) “com a escola, com a docents, de vegades oblidem que aquesta família és el més important a la vida d’un/a nen/a, i que vincular emocionalment significa mirar en la mateixa direcció i treballar per aquest projecte de vida comú que és, entre d’altres coses, la infància“.

Per aquest motiu, hem volgut recordar alguns dels aprenentatges sobre el tema que l’autora ens comparteix a l’article “Gestió emocional en la relació amb les famílies” de la Revista Guix n.490, fruit d’anys de formació i d’estudis, viscuts des de l’experiència.

Aprenentatges fonamentals per a la vinculació amb les famílies:

  1. Les famílies (normals) volen els/les nens/es més que res al món, i no fan les coses malament a propòsit, fan les coses així perquè no saben fer-les d’una altra manera.
  2. A les tutories sempre parlem nosaltres sobre el/la nen/a, i la clau és parlar menys i escoltar més.
  3. Han de veure i saber que remeu al mateix vaixell, que tot allò que dius ho dius perquè teniu un objectiu comú: el petit/a.
  4. A les famílies cal estimar-les exactament igual que als nens/es.
  5. Al principi les famílies t’han de conèixer, exactament igual que els/les nens/es, perquè només des de conèixer-te et poden admirar, i només així poden aprendre de tu i amb tu.
  6. Igual que com es fa en altres àmbits com la medicina o la psicologia, al principi, en el diagnòstic, cal demostrar a les famílies que tot allò que fas i dius té una raó fonamentada i estudiada.
  7. No cal jutjar, cal aportar-hi.
  8. Igual que amb els nens i nenes, a les famílies també cal dir-los que els vols pel que són i no pel que fan (Romera, 2013).
  9. Per crear un vincle cal dedicar-hi temps.

Podeu trobar l’article complet aquí o fent clic a la imatge:

Cob Gu490.indd