Educación igualitaria en las sociedades de la información
Quines són les bases per construir una educació igualitària en les societats de la informació? Aquest capítol pretén donar resposta a aquesta qüestió, abordant l’origen de les «societats de la informació» com a nou paradigma social gràcies a l’auge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les seves fases. Igualment, reflexiona sobre els conceptes d’igualtat i desigualtat educativa, analitzant com s’hi ha de fer front per aconseguir l’èxit educatiu de tots i totes.
Sociedades dialógicas
Aquest capítol parla dels principals canvis de la societat de la informació i de com afecten les famílies, l’escola, la nostra vida personal i la nostra capacitat de participar en la societat. Així mateix, s’insisteix especialment en les possibilitats d’acció dels agents socials i en com les comunitats d’aprenentatge hi poden intervenir.
Teorías dialógicas
Com qualsevol proposta educativa, les comunitats d’aprenentatge es basen en el coneixement de la realitat social, però també en teories socials que proporcionen nous elements per a l’acció. Amb massa freqüència l’educació s’ha basat en teories antiquades respecte a la seva època o que simplement són contradictòries amb les seves finalitats. Aquest capítol s’endinsa en el debat de les idees socials transformadores que tenen en el diàleg el seu punt d’arrencada, per aplicar-les després a l’educació i a l’aprenentatge.
Los orígenes de las comunidades de aprendizaje y otras experiencias educativas con éxito. De la superstición a la ciencia
En aquest capítol s’aborden els orígens de les comunitats d’aprenentatge, presentant diverses experiències i programes d’èxit a través del diàleg i de principis transformadors —pràctiques dialògiques i participatives— com a base per construir aquest tipus de comunitats com a alternativa educativa.
Comunidades de aprendizaje: una escuela en la sociedad de la información para todas las personas
En aquest capítol s’analitza el concepte i els principis bàsics de les comunitats d’aprenentatge com a projectes de transformació social i cultural. Així, s’ofereixen orientacions pedagògiques bàsiques des de la participació, centralitat de l’aprenentatge, expectatives positives o progrés permanent que ajudaran a guiar la posada en marxa d’aquests projectes a través de les principals fases que componen aquesta important transformació.
El aprendizaje dialógico
En aquest capítol es concreta i es defineix el principi regulador de les comunitats d’aprenentatge: l’aprenentatge dialògic. Partint d’aquest punt, l’explicació s’endinsa en alguns dels seus principis més rellevants, com el diàleg igualitari, la creació del sentit o la solidaritat, entre d’altres, per poder comprendre les implicacions i aplicacions que poden tenir en l’àmbit educatiu. Així mateix, es dedica un espai a l’aprenentatge instrumental i la igualtat de diferències atesa la seva importància a l’hora de parlar de comunitats d’aprenentatge.
La dimensión instrumental y un ejemplo: la lectura dialógica
Com es poden millorar els aprenentatges a través de l’aprenentatge dialògic? Aquest capítol planteja la resposta a aquest interrogant des de la dimensió instrumental de l’aprenentatge, abordant els instruments fonamentals que constitueixen la base per accedir als altres aprenentatges: requisit essencial per obtenir una formació de qualitat. Partint d’això, destaca especialment la lectura, vista com a instrument imprescindible per a la major part dels aprenentatges acadèmics i socials posteriors.
La igualdad de diferencias: ser iguales para ser diferentes
Les comunitats d’aprenentatge constitueixen una manera de superar els reptes educatius actuals que planteja la diversitat cultural que trobem a les aules. En aquest capítol es parla d’això presentant una reflexió extensa sobre aquest tema a través de tres paradigmes filosòfics: l’etnocentrisme, el relativisme i el dialògic, instistint especialment en el dialògic i en la seva defensa de la igualtat de diferències.
