Estrategias de apoyo en la escuela inclusiva

En aquest capítol s’analitza amb detall el desenvolupament del concepte de suport educatiu inclusiu i les pràctiques associades, un procés intrínsec a la mateixa escola inclusiva, com a suport al professorat i també a l’alumnat que el necessita. Se’n ressalta el caràcter cultural, entès com a mediació i remediació, així com s’analitza la seva evolució social i històrica, i el moviment cap a la inclusió a partir del desenvolupament de les polítiques dirigides a l’educació per a tots, promogudes per diferents organitzacions internacionals, diferenciant entre els moviments per la integració educativa i els que s’adrecen a la inclusió. Finalment, es proposa una definició del suport educatiu inclusiu que recull les consideracions anteriors, a més d’analitzar el paper dels agents de suport i el dels seus destinataris.

En aquest capítol explicarem el canvi que es promou a les escoles inclusives per concebre el suport educatiu des de la perspectiva comunitària, que potencia la participació i col·laboració de totes les persones del centre i de la comunitat per fer front a les barreres que s'interposen en l'aprenentatge i la participació de tots els estudiants. Això implica superar la visió del suport com una tasca exclusiva de professionals especialistes, per comprendre-la com una responsabilitat compartida per totes les persones, professionals o no, que són presents a l'entorn dels estudiants i que en més o menys mesura influeixen en els seus processos d'aprenentatge.

Presentem un tema de molta influència en l'èxit de l'educació inclusiva: la formació del professorat. Després de suggerir la revisió de la denominació del professorat especialista, s'argumenta que les funcions que aquest professorat assumeix en un marc inclusiu encaixen més bé amb la denominació de mestre/a de suport i atenció a la diversitat (MAAD). El capítol planteja, primerament, el tema de les competències i continguts que han d'abordar-se per a la formació del professorat generalista en l'àmbit de l'educació inclusiva. A continuació, i a partir d'una anàlisi del rol que històricament han tingut els i les mestres d'educació especial, s'argumenta el canvi de funció d'aquests professionals, destacant el seu paper per generar una xarxa de suport. El protagonisme d'aquest professorat tutor es veu reflectit, finalment, en la proposta dels equips de suport entre mestres com a estratègia de resolució de problemes sobre la base de la col·laboració entre els membres mateixos del claustre.

Aquest capítol se centra en diverses estratègies de suport, plantejant alternatives a la contradicció que presenten les formes de suport tradicionals. Aquestes tendien a treure de l'aula l'alumnat per treballar individualment o en petits grups, però això redueix les seves possibilitats d'interacció amb els companys. Avui sabem que l'aprenentatge es basa, i sobretot s'estimula o incentiva, mitjançant la interacció entre iguals, i és una de les funcions principals del docent ocupar-se del clima d'aprenentatge a l'aula, a part de planificar els continguts a tractar. Així doncs, el capítol aborda com es poden aprofitar aquestes interaccions també en el suport, enriquint l'entorn d'aprenentatge de l'alumne, i com cal utilitzar les estratègies de codocència perquè la intervenció de dos o més docents a classe sigui realment efectiva.

En les nostres societats i, per tant, també a les nostres escoles, no podem obviar la creixent complexitat social que fa que disposem d'una gran diversitat d'alumnat a les aules, amb diferents referents culturals i també sovint diferents llengües. és per això que en aquest capítol es presenten les trajectòries i vivències d'aquest alumnat, i alhora les diferents formes per les quals l'escola pot adoptar un enfocament intercultural que permeti valorar la diversitat com una riquesa que hauria d'impregnar els continguts i activitats que s'aborden a les aules. En aquest sentit, mereix una atenció especial el tema lingüístic per la seva transcendència social i educativa. Aquest capítol tracta les diverses maneres i estratègies d'acollir aquesta diversitat, incloent-hi la lingüística.

Un dels canvis que ha d'experimentar el suport educatiu dins d'un marc inclusiu fa referència al seu enfocament, a les expectatives de progrés de l'alumne i als objectius que ens fixem. Per això, aquest capítol desenvolupa diferents maneres d'aconseguir que el suport educatiu superi les tendències adaptatives (al nivell inicial de l'alumnat) per perseguir un efecte d'anivellament amb estratègies d'acceleració de l'aprenentatge. Molts estudiants presenten retards més o menys greus en el seu aprenentatge per diferents motius. Si volem ajudar i estimular el seu progrés no podem limitar-nos a treballar basant- nos en el seu nivell d'aprenentatge, sinó a tenir com a referència els aprenentatges que haurien d'haver aconseguit per la seva edat i maduració, proporcionant-los els mitjans i interaccions que els estimulin i ajudin a aconseguir un aprenentatge accelerat, per situar-se tan aviat com sigui possible al mateix nivell que els seus companys. Aquest capítol tracta la manera com es poden abordar aquestes formes de suport i acceleració de l'aprenentatge.

Aquest capítol aborda específicament el tema de la discapacitat. Hi analitzarem les complexes relacions entre dèficit i discapacitat, posant de manifest el caràcter social d'aquesta última i les possibilitats de reduir-la des de l'acció educativa, començant per la identificació i reducció de les barreres que limiten l'aprenentatge i la participació de l'alumnat. Sobre la base d'aquesta diferenciació s'estudia amb detall el procés d'inclusió de l'alumnat que presenta discapacitats més greus i que, precisament perquè s'allunya més del desenvolupament normatiu, planteja nombrosos interrogants als qui estem compromesos amb l'escola inclusiva. Amb exemples reals el capítol planteja procediments per a la seva atenció en aquest marc escolar.

La tecnologia digital com a recurs pedagògic que facilita els processos d'aprenentatge dels estudiants és un element fonamental perquè s'inclogui en moltes de les metodologies que es duen a terme a les aules. Aquest capítol aborda l'ús de la tecnologia en l'activitat educativa i, específicament, en les tasques de suport. A la primera part veurem com l'ús transversal de la tecnologia digital ha provocat una revolució en la nostra societat i en el món de l'educació. L'objectiu és poder mostrar com les eines digitals poden donar suport a l'entorn educatiu en diferents àmbits, i específicament ajudar a respondre amb garanties davant la diversitat. La segona part està destinada a presentar uns quants recursos i eines per exemplificar i facilitar el treball a l'escola inclusiva i per proporcionar mitjans per a l'acció i representació, així com mitjans per a la motivació i implicació en l'aprenentatge.

Aquest capítol ens proporciona una detinguda reflexió sobre el paper de l'avaluació, també en l'àmbit del suport educatiu. S'hi revisen tres funcions de l'avaluació, des d'un marc inclusiu, reflexionant sobre la necessitat que l'avaluació inclusiva estigui al servei d'una presa de decisions que ajudi a assegurar l'aprenentatge de qualitat de l'alumnat. L'avaluació ha de transformar-se en una eina que ajudi l'alumnat, especialment el més vulnerable, a prendre consciència del seu propi procés d'aprenentatge i, al seu torn, li permeti desenvolupar un sentit d'autoeficàcia òptim tant cap a l'aprenentatge com cap al procés que el porta a aconseguir-lo. El capítol posa especial atenció en els fonaments de l'educació inclusiva; reflexiona sobre ells i proposa una avaluació: coherent, processual, criterial, viable, formativa, col·laborativa i distribuïda.