Los objetivos de desarrollo sostenible en el aula universitaria: estrategias de integración

L'ús desproporcionat de les tecnologies digitals pot provocar greus conseqüències socials, econòmiques i mediambientals. Per aquest motiu les institucions d'educació superior tenen la responsabilitat de capacitar les generacions esdevenidores, i especialment el futur professorat, en matèria de sostenibilitat digital. Basant-se en això, aquesta recerca es va proposar identificar la visió de l'alumnat universitari respecte a l'ús de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) per al tractament educatiu d'aquesta mena de continguts. A l'estudi van participar 163 estudiants del grau de mestre en educació infantil de la Universitat d'Alacant que havien pres part en una experiència didàctica d'ABP. Després de l'activitat, tots ells van emplenar un qüestionari per conèixer la seva opinió sobre aquest tema. Es va realitzar un estudi descriptiu i una anàlisi de contingut sumatiu i convencional amb els programes SPPS 25 i AQUAD 7, respectivament. Els resultats obtinguts indiquen un elevat grau de satisfacció amb la seqüència desenvolupada, sobretot quant a l'aprenentatge reeixit, el desenvolupament d'habilitats per a l'aprenentatge col·laboratiu i l'adquisició de competències professionals. Malgrat això, cal implementar alguns canvis en l'experiència. A la vista de tals resultats, es recomana l'ús de l'ABP per a l'aprenentatge de l'e-sostenibilitat i es conclou amb alguns suggeriments per millorar-ne l'ús a les aules universitàries.

Les Nacions Unides i la Unesco han destacat que l'educació és una eina essencial per conscienciar i formar les generacions presents i futures sobre les necessitats del nostre planeta. No obstant això, encara existeix un buit en la literatura sobre com es pot intervenir, per això, en la pràctica de l'aula. Per aquest motiu, aquest estudi es planteja amb la finalitat de dissenyar, desenvolupar i valorar una experiència d'integració transversal dels ODS en la formació inicial del futur professorat d'educació infantil. En la recerca, es va utilitzar l'enfocament quantitatiu i el qüestionari CIODS-D per conèixer l'aprenentatge i el grau de valoració de l'alumnat. En l'experiència educativa van participar 98 estudiants de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant (Espanya). Les troballes mostren que és possible integrar els ODS en la docència de manera transversal. L'estudiantat va valorar positivament l'experiència i, íntegrament, van destacar la integració de l'ODS 5 (igualtat de gènere) i, majoritàriament, dels ODS 4 (educació de qualitat) i 10 (reducció de les desigualtats). Les estratègies d'integració més assenyalades van ser la inclusió dels ODS en el projecte de l'assignatura i en les activitats pràctiques. Gran part de l'estudiantat va assenyalar que els ODS són necessaris per al seu futur acompliment professional i que el programa els ha permès ser conscients de les problemàtiques globals. Aquesta experiència pot ser extrapolable a altres assignatures.

Les metodologies actives, basades en tasques, poden motivar l'alumnat en processos d'ensenyament-aprenentatge vinculats als objectius de desenvolupament sostenible (ODS). A partir d'això, el present treball se centra en la ludificació, un tipus de metodologia activa on s'utilitzen elements que són propis del joc en contextos que no són lúdics. L'objectiu d'aquest capítol és analitzar les percepcions de l'alumnat universitari sobre la ludificació per a l'adquisició de competències relatives a la sostenibilitat i l'ús de la tecnologia digital. El mètode s'ha basat en un enfocament quantitatiu de caràcter descriptiu on s'ha utilitzat el qüestionari com a instrument de recollida de dades. Han participat 41 alumnes del grau de mestre en educació primària de la Universitat d'Alacant, els quals estan rebent una formació inicial com a futurs docents. Els resultats expressen una percepció en la millora de la motivació, així com la constatació que la ludificació és una bona estratègia didàctica per abordar la sostenibilitat digital a l'aula amb alumnat de primària. Tot això ens permet concloure que la ludificació pot conformar nous escenaris d'aprenentatge per tractar els ODS a l'aula. Serien necessàries més recerques en aquesta línia per delimitar bones pràctiques vinculades als valors que es desprenen dels ODS.

L'educació per al desenvolupament sostenible (EDS) fa anys que defensa la necessitat d'integrar estratègies educatives que ajudin a millorar la contribució als objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Aquestes estratègies han de procurar no sols ser tractades com a continguts, sinó intentar millorar la consciència en sostenibilitat dels estudiants. En aquest sentit, algunes matèries com ara l'educació física semblen mostrar una especial potencialitat per contribuir a les tres dimensions del desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, va néixer el projecte EFODS, el qual tenia com a objectiu la creació dels ODS de l'educació física a través d'un projecte educatiu on l'alumnat de Ciències de l'Esport va desenvolupar durant la impartició d'una assignatura les maneres de relacionar els continguts curriculars previstos en la matèria, la utilitat de l'educació física escolar i el seu vincle amb les metes específiques dels ODS. Després de la finalització del projecte, es va pretendre recopilar les opinions de l'estudiantat per valorar la seva experiència quant a la integració d'aquesta estratègia educativa emmarcada en l'EDS. Per això, un total de 22 estudiants (11 homes) de 2n curs de Ciències de l'Esport de la Universitat d'Alacant van ser entrevistats a través de cinc preguntes obertes. Els resultats van mostrar com els participants del projecte van valorar positivament la importància i necessitat d'aquest projecte, destacant-ne la utilitat per contribuir a les tres dimensions del desenvolupament sostenible gràcies al disseny del projecte, el qual estava basat en indicadors de referència i procurava una relació amb les metes específiques dels ODS. Addicionalment, els resultats van mostrar les possibles limitacions que l'alumnat va percebre durant la seva realització, suggerint que seria necessari dedicar-li més temps. Aquests resultats permeten confirmar la viabilitat d'integrar dissenys educatius que ajudin a millorar el coneixement i la consciència sobre el desenvolupament sostenible en l'alumnat. També han servit per confirmar una valoració positiva quant a la necessitat d'establir aquest tipus d'estratègies per part dels alumnes. Per tot això, podria ser interessant que els responsables educatius animin a buscar les vies d'integració dels ODS en els seus dissenys curriculars, ja que el treball aïllat d'aquests en una sola assignatura potser no és suficient per procurar un canvi real sobre la consciència en sostenibilitat dels estudiants.

Com a institució dedicada a la creació i transmissió de coneixement a través de la recerca i la docència, la universitat, exerceix un gran protagonisme en la difusió de possibles solucions als problemes socioambientals que enfronta la nostra societat. El desafiament per als futurs professionals és que a través de la seva formació universitària adquireixin competències en sostenibilitat que els possibiliti fer front a aquesta mena de problemàtiques. Les últimes dècades hi ha hagut importants compromisos i declaracions, tant a nivell internacional com nacional, per introduir la sostenibilitat en tots els àmbits de la universitat, però encara constitueix un repte l'aconseguir la integració de la sostenibilitat i dels ODS a l'aula universitària. En aquest estudi es presenten dues metodologies docents actives –l'aprenentatge orientat a projectes (AOP) i el mètode del cas (MC)– com a escenaris metodològics i estratègies d'integració per al desenvolupament de competències transversals en sostenibilitat en el transcurs de les assignatures de tres graus i un màster. Els resultats d'aquest estudi mostren que a través de totes dues metodologies els estudiants aconsegueixen nivells alts de competències en sostenibilitat. Sobre aquest tema, es pot passar de les orientacions institucionals a les accions per aconseguir la integració dels ODS en la formació universitària.

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) ens permeten identificar problemes i reptes de la societat actual, alguns dels quals persisteixen al llarg de la història de la humanitat. Per això, defensem que els ODS han de ser vistos no com una moda o tendència, sinó com una proposta que ens recorda que part dels drets humans es veuen amenaçats per la crisi civilitzatòria en la qual ens veiem immersos. La inclusió dels ODS de manera transversal en l'assignatura de «Història i polítiques de l'Educació Infantil», del grau d'infantil a la Universitat de Cadis (UCA), va evidenciar dues qüestions que considerem de gran rellevància: la importància de la inclusió d'estratègies metodològiques que permetin la permeabilitat entre societat i institucions educatives i la necessitat d'un nou paradigma educatiu orientat cap a la formació de persones i professionals actius i amb capacitat per assumir i promoure el canvi. El diari i la celebració de les primeres jornades interdisciplinàries d'ODS, en nom de l'ODS 17, han estat les estratègies fonamentals proposades per a la sensibilització de l'alumnat respecte als ODS. La utilització de la tecnologia per a la recerca i elaboració de material audiovisual va possibilitar el desenvolupament de competències procedimentals i actitudinals, així com la sensibilització i conscienciació cap a la problemàtica actual a nivell mundial.

La crisi de sostenibilitat planetària ambiental i social de les últimes dècades, deguda a un model de desenvolupament econòmic insostenible basat en l'extracció massiva de recursos naturals, la inassumible generació de residus i les desigualtats socials que es generen, fa que sigui un punt de partida inexcusable per a l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS). És urgent que es produeixi un canvi en els nostres estils de vida i una transformació en la manera d'actuar i pensar i, per a això, és necessari que l'educació respongui a aquesta necessitat en tots els seus nivells per a aconseguir els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) per a l'any 2030 (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, 2017). En el present capítol es mostra una proposta d'intervenció educativa duta a terme per un equip de docents d'una assignatura del Grau en Maestro en Educació Infantil el propòsit de la qual és que l'alumnat aprengui sobre consum responsable i sostenibilitat ambiental a través de l'estudi del cicle de vida d'un telèfon mòbil, a partir d'una metodologia basada en projectes i un aprenentatge-servei que persegueix que l'estudiantat realitzi una acció per a la millora de les condicions de vida de les comunitats afectades per l'extracció de coltan. Finalment, es pretén també analitzar els coneixements adquirits per l'alumnat, així com els canvis d'actituds enfront d'aquesta problemàtica després de la intervenció didàctica, per això s'ha utilitzat una rúbrica d'avaluació dels treballs realitzats i un qüestionari de cinc preguntes obertes aplicat a tot l'alumnat. Els resultats derivats d'aquest treball mostren que aquest projecte ha permès que els alumnes siguin capaços de comprendre l'impacte del nostre consum als països del sud del planeta i adquirir competències bàsiques en sostenibilitat: competència de pensament sistèmic, competència anticipatòria, competència normativa, competència estratègica i competència interpersonal. Com a servei d'aquest projecte, s'ha col·laborat amb l'ONG Alboan, que, a través del projecte denominat «Tecnologia Lliure de Conflicte», col·labora en l'assistència mèdica que necessiten les dones que han estat víctimes de violència sexual, en concret amb projectes educatius al Congo i amb ajudes alimentàries a famílies refugiades d'aquest país.