Manual de guerrilla urbana

En les consideracions prèvies al llibre, Francesco Tonucci reflexiona sobre la Convenció dels Drets dels lnfants i de la importància de reivindicar i exigir que es respectin les promeses realitzades. Hi convida a mares i pares a regalar aquest llibre als seus fills i als mestres a adoptar-lo com un text per discutir-ne el contingut a classe i organitzar junts unes primeres temptatives de reivindicació i de lluita.

En aquesta introducció l'autor explica el que li ha empès a escriure aquest llibre: el logo, el símbol d'un projecte anomenat La ciutat dels infants. Hi mostra un dibuix que representa una nena contenta perquè sap que té molts drets i que els adults han de respectar-los. Subjecta un tirador, però no és dels que fa mal. Al llarg dels capítols es descobrirà quin tipus de projectils pot llançar.

En aquesta primera part l'autor es proposa explicar la història de la Declaració sobre els Drets dels Infants, una important llei internacional que permetrà conèixer-la millor i proposar que sigui matèria d'estudi a l'escola i a la ciutat. S'hi mostra el descobriment de la infància i fa èmfasi en un gran amic dels infants i pare de la Convenció: Janusz Korczak, un metge jueu polonès que va dedicar la seva vida als infants de Varsòvia ajudant-los a reaccionar contra la injustícia, contra els errors dels adults. En aquest capítol mostra com no s'ha resolt la problemàtica i es proposa la lectura de la Convenció, estudiar-la a l'escola i donar-la a conèixer a tot el món.

En aquesta segona part del llibre no s'estudia la Convenció ni s'examinen els articles, sinó que es dedica únicament a alguns d'ells que versen sobre la ciutadania dels infants. És a dir, aquells articles que no estan escrits per defensar els infants de la indiferència, sinó que indiquen com poden i han de participar activament en la vida de les seves ciutats, com ara el dret a votar, l'interès superior de l'infant, el dret a expressar la pròpia opinió i el dret a expressar segons les pròpies preferències.

En aquesta segona part del llibre no s'estudia la Convenció ni s'examinen els articles, sinó que es dedica únicament a alguns d'ells que versen sobre la ciutadania dels infants. És a dir, aquells articles que no estan escrits per defensar els infants de la indiferència, sinó que indiquen com poden i han de participar activament en la vida de les seves ciutats, com ara el dret al temps lliure, el joc i a l'escola i el dret a l'autonomia de moviment.

En aquesta secció del llibre l'autor inclou alguns documents que poden ser útils per preparar i per ajudar a les batalles en defensa dels drets dels infants. El primer document és la Convenció sobre els Drets del Nen de 1989, el segon és també el mateix document però en versió simplificada, el tercer document és una breu explicació del projecte «La ciutat dels nens» i el quart document és la carta que els infants del Consell de Roma van escriure el 2014 demanant als mestres eliminar els deures a casa per respectar el seu dret a jugar.