Escriure per aprender. Aprendre per escriure

M. Jesús Comellas defensa que el professorat ha de ser valorat per les competències que mostra i el seu saber fer professional.

L'escriptor de literatura infantil Roberto Aliaga reflexiona sobre la conveniència de que, quan un autor visita un centre escolar, els professors i professores preparen d'alguna manera la trobada del seu alumnat amb aquest autor.  

És un nom conegut en l’àmbit de la didàctica i de la innovació pedagògica. Quan una llegeix els seus textos, se sent afortunada de tenir aquest ofici. Després de xerrar amb ell, vénen ganes de recomençar batalles que ja es consideraven perdudes...

Un grup de sisè es mostra interessat a investigar i a conèixer grans episodis que es van viure a Europa durant el segle xx. Els membres que en formen part comencen una conversa sobre la recerca d’informació i les dificultats que aquesta planteja quan es fa per Internet. Fruit de la recerca i la conversa, es construeix un hipertext a l’aula.

El diari d’aula és un document dinàmic i interactiu que recull la vida de la classe, que ofereix mirades diferents als fets que es presenten al llarg d’un dia, que plasma descobriments i coneixements i que, a més, té una funció de cohesió del grup i de coherència amb els aprenentatges.

Avui dia, la comunicació social està canalitzada per mitjans tecnològics que n’han revolucionat els esquemes teòrics. Davant de qualsevol necessitat d’informació, tothom ja fem el mateix: engegar l’ordinador i cercar-la-hi.

La necessitat d’incorporar les TIC als sistemes educatius gaudeix d’un consens molt ampli. Els objectius, les formes, les modalitats i el temps per fer-ho, en canvi, són objecte de fortes controvèrsies. Aquest text qüestiona les hipòtesis habituals que postulen l’existència d’un fort determinisme tecnològic en la dinàmica de la innovació educativa. Proposa, en canvi, col·locar el debat en el marc de projecte de societat més justa i models pedagògics actius.

En Fouad té la síndrome de Down. Suposa un problema que, a la classe, hi hagi un alumne amb discapacitat? Quines barreres hem de superar? Són solament físiques o també ideològiques? Al llarg d’aquestes línies, reflexionarem sobre el que entenem per atenció a la diversitat i com hem donat resposta a aquestes preguntes.

En aquest text, hi presentem la proposta de l’aprenentatge servei amb alguns exemples, els elements bàsics de què consten i les raons per les quals sembla interessant que els joves duguin a terme propostes com aquestes. L’aprenentatge servei és una activitat complexa que integra aquestes dues accions conjuntament i que es pot proposar en diversos àmbits i en totes les etapes educatives.

L’ofici d’ensenyant és una professió complexa. Costa trobar algú que no en parli bé. Tothom sap, governants inclosos, que invertir en educació té efectes positius a llarg termini. La globalització ens l’ha diversificat més i ens situa cada dia davant d’un munt de possibilitats que, alhora, també poden ser entrebancs: la quantitat d’informació de què es disposa, els avenços tecnològics, escoles amb composicions molt diverses, etc.

Estrenem una nova secció de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18). En aquesta secció, hi presentarem retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els donem l’oportunitat d’expressar-se.

Igual que l’animació a la lectura o la creativitat artística, cal descobrir el plaer de l’escriptura, i res millor que fer-ho a partir de recursos lúdics o imaginatius que sovint entusiasmen els nens i nenes.

Les produccions audiovisuals són una manera força motivadora de treballar l’expressió oral amb el nostre alumnat. Touchcast ens permet crear-ne amb una gran facilitat i donar-hi un toc molt professional. Si, a això, hi afegim la interactivitat, ens trobem davant d’una eina que ofereix múltiples possibilitats a les nostres aules.

La lectura és quelcom necessari. És la base del llenguatge; és el viatge a la màgia i a la creativitat; és la via per conèixer mons nous i per viure les millors aventures i emocions; és el camí per aprendre paraules, per millorar l’ortografia, l’estructura textual... És per això que, des de les escoles, esdevé fonamental que es treballi el gust per llegar.

La gestió del personal docent als centres públics ha estat, tradicionalment, un element considerat vetat per a la gestió de les direccions dels centres i sotmès a regles que eren contemplades com a externes, amb molt poc marge de maniobra per ser adequades a les necessitats educatives que tenien.

Els infants utilitzen i creen constantment codis i estils de relació nous que sorgeixen de l’espontaneïtat fresca de la seva madura, encara, immaduresa. És important plantejar la necessitat d’oferir-los opcions d’expressió a través d’experiències artístiques i lúdiques que recullin la seva percepció directa de la realitat i que permetin prendre consciència de qui són i cap a on volen caminar.

Sabem que hi ha accions que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Constatem que molts infants de les nostres escoles estan força ocupats escrivint, però poc ocupats per l’escriptura. Per aprendre a escriure, cal situar-se en el lloc de l’escriptor, amb tota la complexitat que comporta la seva tasca, per disposar el text cap a un propòsit i ocupar-se de mobilitzar els sabers necessaris per donar resposta a la situació comunicativa que ha motivat l’escriptura.