FEM I CONSTRUIM UNA NOVA EDUCACIO PUBLICA. VII JORNADES D'ESCOLES 0-12

Aquest article ha estat elaborat amb els documents que es van crear per a la preparació de les sessió de treball i el text de les conclusions, pactat entre tots els assistents a la taula 1. En aquesta taula, s'hi va reflexionar sobre els materials i els recursos, atorgant-los la dimensió global que han de tenir a l'escola actual. Justament aquesta dimensió global dels materials i dels recursos ajuda a repensar la metodologia i la manera de fer escola. Per això, les conclusions que s'hi han aportat estan totalment entroncades en la reflexió educativa.

En el nostre país, les escoles del present estan encabides en edificis del passat i preparen les generacions del futur. Amb aquests condicionants, com ens ho fem a l'escola pública? Com (re)aprofitem els espais? Què és essencial i irrenunciable per fer un bon ús de l'espai de què disposem?

Una mestra advertia a una criatura: ½No perdis el temps+. I ella li contestà: ½El temps no es perd, el temps passa+. I hem deixat passar el temps escoltant i parlant sobre el temps, com els mestres i les mestres van fent ús d'aquest temps, omplint-lo de sentit i de vida.

Sembla que aquest curs han anat apareixent diverses iniciatives en el camp de l'educació ùel debat curricular o el curs per l'actualització de l'ensenyament-aprenentatge de les ciències naturalsù que han tornata posar l'organització del currículum escolar per projectes damunt de la taula.

L'evidència de la multiplicitat de cultures a l'escola planteja molts inter - rogants sobre la manera com han de ser-hi presents aquestes cultures. Si volem que contribueixin a construir una cultura comuna plenament inserida en el nostre país, com podem convertir les dificultats d'aquest objectiu en clau d'oportunitat?

Els qui vàrem coordinar la taula, ens proposàvem assolir l'objectiu de provocar el debat dels assistents a l'entorn d'un tema que, tot i que no és considerat ùdins el professorat en generalù imprescindible ni prioritari, no deixa de tenir una importància cabdal en la pràctica educativa de tots els docents.

En el present article, hi trobareu tres mirades sobre la gestió del centre: ½El naixement d'una escola+, ½La gestió d'un projecte d'innovació curricular+ i ½La gestió d'un centre implicat en la seva comunitat+, amb la intenció de facilitar als participants un contacte significatiu amb iniciatives, certeses, dubtes, respostes, interrogants, expectatives..., que puguin inspirar-ne d'altres al voltant de projectes d'escola no necessàriament semblants a aquests.

La taula sobre participació es va estructurar al voltant de tres àmbits. Un, l'organització dins l'aula i l'assemblea com a pràctica emblemàtica de participació escolar. Dos, la vinculació de l'escola amb el municipi. I, tres, la participació entesa com a servei a la comunitat. Cadascun d'aquests àmbits es va introduir amb dues experiències1 explicades pels mestres o pels alumnes protagonistes.

El plantejament inicial de la nostra taula era considerar que l'alumnat ha de tenir un espai privilegiat a l'escola, en el qual se li ha d'oferir una oportunitat per créixer personalment i col·lectivament. Oportunitat que hem de considerar, com a mínim, singular, ja que és l'única institució on tots els nois i noies, de forma universal, han d'assistir. Només amb la seva implicació en el màxim d'àmbits de funcionament i de gestió de l'escola, aconseguirem potenciar que cadascun dels nois i noies puguin ser els veritables protagonistes de la seva formació.

Les tecnologies de la informació i la comunicació donen suport a la tasca educativa, encara que amb un cert retard. A les escoles, però, s'hi aplica un ús més pedagògic, plenament integrat en el treball i en els projectes d'aprenentatge?

En aquest resum, s'hi fa un itinerari sobre les idees base que van donar peu al plantejament de l'àmbit de les emocions, sobre les aportacions que es van dissenyar d'antuvi i sobre les aportacions, també, que es van generar al llarg de les sessions.

Vivim en un món complex on la incertesa cada vegada ocupa un lloc més significatiu. Davant d'aquest fet, l'escola hi té un doble repte: ajudar els infants a conviure amb aquesta realitat i, alhora, comprendre què comporta el paradigma de la complexitat, la qual cosa implica un salt qualitatiu en tots els àmbits escolars (organització i gestió de l'aula, processos d'ensenyament-aprenentatge, relacions personals...).

Els ajuntaments són algunes de les baules que conformen la cadena educativa, entenent el terme ½cadena+ en el seu sentit més pedagògic, és a dir, com un seguit d'elements concatenats de forma estable que donen coherència a un procés, en aquest cas l'educatiu, i, seguint amb la metàfora, que l'afermen a la societat.

Un dels darrers projectes especials en els quals treballa l'IMEB és el Programa Escoles en Xarxa, que s'emmarca dintre del projecte Ciutats Digitals de les Illes Balears. Escoles en Xarxa té com a objectius la millora de les infraestructures dels centres educatius, l'aproximació de l'activitat de l'escola a les famílies i, en general, la formació de ciutadans i ciutadanes en noves tecnologies. A través d'aquest programa, els pares tutors podran participar de manera activa en el procés educatiu dels seus fills i filles a través d'aquest entorn web.

ûMestre, ací, què s'hi fa, multiplicar o dividir? Aquesta potser és la pregunta més desmoralitzadora que un xiquet o una xiqueta pot fer davant l'enunciat d'un problema. La pregunta és, ella sola, un indicador negatiu, un senyal d'alarma, una avaluació preocupant. L'escolar no té clara l'eina de treball que ha d'emprar, no comprèn la situació, és com si un fuster, per clavar un clau, dubtés entre el martell o el tornavís. Una indecisió que potser el desqualificaria a nivell professional. Aquest document ofereix una proporsta didàctica sobre les operacions matemàtiques i la compresió lectora.

La relació entre teoria i pràctica no és gaire habitual en el sistema educatiu, encara que hagi estat glossada per molts teòrics de l'educació i hagi estat desitjada pels professionals com un dels camins que pot ajudar a millorar-lo en profunditat. De fet, la distància entre el discurs teòric i la realitat més quotidiana, amb els seus problemes i les seves dificultats, continua sent una de les assignatures pendents de l'educació del nostre país i, segurament, de molts més països del nostre entorn.