Literatura, memòria i educació

Aquest article presenta una reflexió sobre les possibilitats que ofereix la literatura infantil i juvenil (LIJ) quan incorpora temes del passat recent, en clau ètica i estètica. Recorrent a algunes obres exemplificants, sostenim que la imaginació derivada d’aquestes creacions literàries ens permet posar llum en els esdeveniments foscos i inquietants i provocar la conversa i la construcció de criteris per interrogar sobre el que la mateixa humanitat produeix en el transcurs de la seva història.

Som llenguatge. Només és possible entendre què som i què hem viscut si els fils del pensament i de la memòria s’entrellacen en el teler de les paraules. En aquest teler del llenguatge hi habiten les paraules de la memòria literària, unes maneres de dir que, en el seu afany evocador del temps passat, s’enfronten en poemes, contes i novel·les contra les conjuracions del silenci i de l’oblit. En aquest context, la memòria literària de l’escola ens ofereix tot un seguit d’escenes i arguments enormement útil en la tasca docent. En aquest assaig s’ofereixen uns quants exemples literaris entorn de l’escola franquista que reflecteixen la resposta d’escriptors i escriptores a una educació autoritària i inquisitorial com la que va tenir lloc a Espanya durant gairebé quatre dècades. El treball didàctic amb aquest tipus específic de textos ha d’estar dirigit a contribuir no tan sols al gaudi estètic del text literari sinó també a la construcció escolar d’una ètica democràtica al servei d’una convivència equitativa i en llibertat entre les persones.

El propòsit d’aquest treball és construir un corpus de llibres de literatura infantil i juvenil colombiana que hagin abordat el conflicte armat i demostrar que la seva lectura és una gran oportunitat per obrir espais que promoguin el diàleg amb els nens i els joves sobre el que ha passat al país durant els últims 53 anys, i és que per parlar de pau cal parlar dels esdeveniments de la guerra. Per fer-ho, s’han analitzat 23 obres literàries publicades entre el 1995 i el 2021. A més, s’estableixen els aspectes literaris i contextuals que fan de la seva lectura una gran possibilitat per generar diàlegs des de l’escola en la perspectiva de construir la pau amb veritat, justícia i reparació. Perquè l’educació té el gran repte d’obrir el camí cap a un futur i no tornar a caure, així, en els errors i odis del passat.

Aquesta obra traça un panorama de l’obertura de cànons de lectura que es va produir en el retorn a la democràcia a l’Argentina l’any 1983 i s’atura tant en textos literaris de la producció literària general com en textos narratius que s’emmarquen en la literatura juvenil. Al llarg d’aquest text es descriu un recorregut que va reconeixent les polítiques de memòria i justícia dels successius governs, tenint en compte les polítiques educatives i curriculars que es van fer càrrec d’aquesta temàtica.

En absència d’una cultura escolar a Espanya sobre l’Holocaust, el 2006 el Grupo Eleuterio Quintanilla va elaborar una Guía de recursos para el estudio del Holocausto, juntament amb una exposició i un quadernet d’activitats. Es va plantejar des d’una pedagogia de la Xoà, amb un enfocament interdisciplinari i a partir de veus testimonials. A l’apartat de literatura i memòria es va incidir en les potencialitats ètiques i estètiques de la literatura per abordar la complexitat humana i perquè els estudiants la comprenguin i construeixin memòria.

L’exercici de la memòria pedagògica de la tasca docent i la divulgació de les pràctiques d’ensenyament a través de l’escriptura acadèmica constitueixen eines valuosíssimes de la innovació didàctica en els contextos escolars. Aquest article fa referència als objectius de l’educació literària i descriu algunes activitats dutes a terme amb estudiants de Magisteri de l’especialitat d’Educació Infantil al voltant de la lectura i l’escriptura literàries a partir d’un llibre del poeta Luis García Montero.

Enmig de les discussions que ha generat la intel·ligència artificial i els debats sobre els efectes de la pandèmia en els estudiants, un dels reptes de l’educació té a veure amb la lectura i l’escriptura. Aquest text presenta les reflexions sobre la implementació d’una estratègia orientada a construir una veu pròpia a través de la investigació escolar.

El TuinLEC és un tutor intel·ligent i gratuït dissenyat per ensenyar habilitats de lectura orientades a tasques a l’alumnat d’onze a catorze anys. Es basa en el marc del PISA i consta de quatre mòduls teoricopràctics i quatre mòduls de pràctica independent. El seu èxit rau tant en la instrucció explícita com en la retroalimentació que ofereix i en el seu component lúdic. El TuinLEC pot complementar eficaçment l’actuació docent a l’aula.

El projecte BePart va consistir a aplicar models de participació juvenil (MPJ) en diversos centres amb l’objectiu d’incidir en la gestió escolar des de la participació juvenil.

Valorem una situació d’aprenentatge, en endavant SdA, adreçada a l’alumnat de primer de batxillerat, que s’inclou en el programa Comunica Multimodal, de la Junta d’Andalusia. Es tracta d’un recurs obert que ens ensenya com un clàssic com Don Quixot de la Manxa es pot aproximar al context de l’alumnat perquè entengui l’univers que inclou i hi participi a través de la lectura i la producció de textos en diversos formats.

Creació de contingut cultural a Instagram com a xarxa privada a partir de perfils «falsos» que comencen per moviments (Romanticisme, Realisme-Naturalisme) i avancen a generacions (98 i 27) fins a gestionar individualment escriptors i escriptores de la segona meitat del segle xx.

Et preocupa el biaix sexista de la cultura adolescent: videojocs, música, porno? Aquest projecte lúdic t’ajudarà a corregir-lo i aturar la cadena a través de l’anàlisi de l’ethos: la construcció de personatges en la retòrica contemporània. Pots visitar-lo a https://cutt.ly/escapamosdelmachismo.