L'oral formal

A partir de l'anàlisi dels objectius i de l'ensenyament de la llengua materna i diferenciant-se de les investigacions existents sobre l'ensenyament de l'oral, aquest article avença una sèrie de conceptes que fonamentarien una didàctica de la llengua oral: l'objectiu de l'ensenyament de l'oral és transformar la relació dels alumnes amb la seva pròpia producció lingüística fent-la més conscient i voluntària; l'ensenyament de l'oral s'ha de fer a partir de gèneres orals públics i relativament formals, clarament delimitats i descrits en models didàctics explícits; l'ensenyament es fa mitjançant seqüències didàctiques que uneixen la producció de textos orals en situacions de comunicació amb l'anàlisi, l'observació de textos orals, la definició de criteris per a la producció i activitats d'exercici i d'automatització d'alguns aspectes de la producció lingüística.

En aquest article proposem una seqüència didàctica adreçada a l'educació secundària i orientada a l'ensenyament i aprenentatge d'un conjunt d'estratègies argumentatives aplicades al discurs oral. El reconeixement i l'anàlisi de diferents tipus d'arguments i dels procediments de caràcter falaç que apareixen en els discursos acadèmics, publicitaris, familiars, etc. que reben quotidianament els estudiants, els pot permetre reflexionar sobre l'eficàcia i la validesa dels arguments, així com de detectar les ambigüitats, els falsos raonaments, els enganys o els enunciats coercitius que acompanyen sovint les argumentacions i que s'utilitzen amb una intenció persuasiva. A més, aquesta reflexió constitueix un pas previ i necessari perquè els estudiants aprenguin a servir-se d'aquests mecanismes discursius d'una manera reflexiva i conscient

Com podem ajudar els alumnes a construir els rols socials d'entrevistador, d'entrevistat i de públic en el marc d'un tipus d'interacció particular com l'interviu radiofònic? Quines activitats escolars poden contribuir a l'organització d'un interviu? Quins aprenentatges són rellevants en relació a aquest gènere oral? Per respondre aquestes preguntes, el present article tracta, en primer lloc, de caracteritzar l'interviu radiofònic en un model didàctic presentant les dimensions ensenyables d'aquest gènere periodístic. En segon lloc, resumeix una seqüència didàctica experimentada a les escoles del cantó de Ginebra (Suïssa). En tercer lloc, analitza un recull d'intervius d'alumnes de 4rt i 5é de primària per estudiar els efectes sobre l'aprenentatge de la seqüència didàctica proposada.

Dins el marc d'una recerca sobre la construcció i l'experimentació de seqüències didàctiques per a l'ensenyament de l'exposició oral, s'ha realitzat una seqüència sobre l'exposició oral. Aquest article tracta el procés d'elaboració d'aquesta seqüència, la manera com s'ha produït a les classes, i, també, les reeixides i dificultats observades durant el procés. Després de definir l'exposició com un gènere textual, n'examinarem els objectius i presentarem els tallers que componen la seqüència. Cadascun desenvolupa una regla o una tècnica determinada de l'exposició. S'estudiarà amb detall un d'aquests tallers, dedicat a l'estructuració. Finalment, es tractaran qüestions que fan referència al contingut i a l'oralització de les exposicions, i es traçaran algunes línies per a un model d'ensenyament.

Des de l'antiguitat, la retòrica havia ocupat un lloc central en els studia humanitatis. A principi del nostre segle va ser apartada dels plans docents. La primera part de l'article examina breument aquest fet. La segona part planteja la conveniència de recuperar la retòrica en l'ensenyament superior, sense circumscriure-la a l'àmbit dels estudis literaris. La tercera indica els límits que caldria posar a l'hora de decidir els continguts de l'assignatura (diferenciant la retòrica clàssica de les seves continuacions modernes) i proporciona una primera bibliografia d'obres útils a aquest propòsit.

L'objectiu d'aquest article és estudiar les denominacions que les gramàtiques de l'espanyol i del català han atribuït als temps verbals de les seves llengües respectives, i presentar algunes reflexions sobre els problemes terminològics principals que se'n deriven. Tot i que l'evolució de la gramàtica llatina a les llengües romàniques va suposar canvis importants en la conjugació verbal, la terminologia emprada per etiquetar les formes noves es va basar en les denominacions tradicionals llatines. Els criteris que s'hi van utilitzar són d'ordre ben divers: s'hi troben termes de caràcter estrictament temporal juntament amb d'altres d'origen aspectual, formal, modal i lògic. Hi ha fins i tot algun terme d'interpretació difícil quan s'aplica al verb. També presentem la terminologia proposada per Andrés Bello, que constitueix un sistema raonat on la denominació de les formes es dedueix del valor que cada temps aporta al paradigma.

Aquest article compara i valora les semblances i les diferències entre els cinc exàmens, equivalents al nivell de coneixements mitjans de català, que es van fer oficialment a Catalunya durant l'any 1993. L'estudi, amb la dificultad metodològica d'homogeneïtzar proves i criteris ben diferents, se centra en un càlcul estadístic que estableix els percentatges de les diverses proves orals i escrites. A continuació, reflexiono críticament sobre les qualitats dels exàmens (i dels seus criteris de correcció).