Pedagogia de l'amistat

Les amistats adquireixen envergadura i qualitat pròpia quan els temps de convivència estan cuidats i són relaxats.

La conversa amb aquest sociòleg britànic ens il·lustra de manera planera sobre com convergeix el neoconservadorisme espanyol que inspira la LOMCE amb altres corrents mundials i les nefastes conseqüències que tot plegat pot tenir per a l’educació i, en definitiva, per al futur dels nostres infants i les nostres societats.

Recordo en Miquel, a qui el pare, quan arriba de treballar, li proposa de seure amb ell una estona a llegir i escriure... El pare està molt content amb els progressos del seu fill i en Miquel està satisfet de la bona imatge sobre ell que li retorna el pare... I penso ara amb la Clàudia, que, quan surt de l’escola, va a fer un passeig xino-xano amb el pare i la mare pels camins del seu poble, a vegades a peu, a vegades amb bicicleta... S’aturen a collir branques, a observar les bestioles del camí i les formes originals de les pedres..., i es deixen sorprendre per la màgia que amaga la contemplació de l’instant...

Un ambient tranquil, ric en possibilitats; un espai d’exploració que afavoreix l’acció espontània dels infants, així com les interaccions entre iguals i amb persones adultes; un temps relaxat per participar en el joc dels altres o concentrar-se en el propi, per sentir-se bé, per gaudir de la situació i de la companyia.

Galícia és allà on hi ha una persona gallega. A Galícia, hi trobem moltes coses per admirar, per veure, per conèixer. Galícia és olors, d’humitat, de mar, de neu; és sabors, de cocidos, de peixos i de mariscos, de formatges i de vins. Galícia és històries, mites, llegendes, contes, tradicions. Galícia és molt més que un sentiment. És Rosalía de Castro, Pondal, Enríquez, Cunqueiro.