Reflexió interlingüística

La millor manera de facilitar la comunicació entre comunitats de llengües diferents sense destruir la diversitat lingüística passa per augmentar el plurilingüisme. Proposem la intercomprensió com a via realista per potenciar-lo. Després de presentar la metodologia didàctica, descrivim algunes de les estratègies que permeten avançar en el camí de la intercomprensió integrada entre llengües romàniques.

Els aprenents de llengües estrangeres utilitzen sovint la seva llengua nadiua i el coneixement que tenen d’altres idiomes com a punt de partida o estratègia d’aprenentatge. A partir d’aquesta idea, al present article s’hi comenta una selecció de fenòmens corresponents a diversos nivells d’anàlisi lingüística per exemplificar la pertinença de la utilització de la reflexió lingüística com a procediment didàctic en l’enenyament del castellà a anglòfons.

Els falsos amics solen ser percebuts com un parany en l’aprenentatge d’una llengua nova i com un fenomen que dificulta la comprensió dels alumnes en la didàctica de la intercomprensió. Contràriament, constitueixen una font per promoure la reflexió sobre les diverses parles i per activar i eixamplar el capital lingüístic dels aprenents.

La intercomprensió lingüística és una eina més per assolir la competència plurilingüe i pluricultural a l’INS La Sínia (Parets del Vallès). Mitjançant una estructuració de l’àmbit lingüístic en una proposta lingüística globalitzada, una proposta de treball interdisciplinari i l’ensenyament formal de la intercomprensió, aquest enfocament s’ha constituït com una part integrant de les dinàmiques pròpies de l’aula i del mateix centre.

El desenvolupament de les competències comunicatives i del cervell social són molt rellevants al llarg de l’adolescència. En aquest article hi abordem, des dels coneixements actuals en neurociència, com es desenvolupa el cervell durant l’adolescència, amb un èmfasi especial en els aspectes socialitzadors, com ara la teoria de la ment i l’empatia, i comunicatius, i proposem algunes activitats de cognició social per ser desenvolupades a l’aula.

Aquest article mostra una experiència didàctica en la construcció de microtextos escrits per alumnes a partir de la narrativa oral en l’assignatura d’espanyol de tercer curs de secundària a Mèxic. Al llarg dels tres cicles escolars, el programa d’espanyol inclou l’àmbit de la literatura, que hi és vist com un element integrador en l’adquisició de competències comunicatives.

Al present article s’hi relata una experiència didàctica al voltant de la lectura i l’escriptura de cartes d’amor realitzada amb adolescents a Ibagué (Colòmbia). Des de la idea que la lectura de cartes d’amor fomenta el coneixement d’alguns textos del gènere epistolar i la indagació sobre un mateix, s’hi descriu un projecte que conjuga el gaudi lector, individual i compartit, d’aquest tipus de textos amb l’escriptura de continguts epistolars.

Aquest article presenta un taller que combina l’ús de Story Cubes amb tècniques d’escriptura creativa, amb la qual cosa crea un entorn que desenvolupa la capacitat d’expressar-se per escrit i que fomenta la imaginació i el pensament divergent. Partint de com n’és de difícil per a l’alumnat expressar idees per escrit, les activitats exposades ajuden a despertar la creativitat combinant el desenvolupament de l’expressió oral i escrita.

Teatres per a la vida és un projecte transversal que proposa treballar creativament, des de la metodologia de la dramatització, qüestions que ens afecten: els miralls que no ens deixen créixer, l’assetjament escolar o les nostres pròpies narratives personals.

L’estratègia que presentem persegueix abordar els recursos de l’expressió oral. Per fer-ho es proposa escoltar poemes i gravar-ne un, a fi que l’alumnat reconegui els efectes de sentit que es poden produir a través de l’oralitat.