Complexitat en la gestió dels centres de formació professional
Les direccions dels centres d’FP, per la seva especial complicació i cada vegada major complexitat, han d’estar formades al millor possible en lideratge i gestió d’equips de treball, en la gestió de conflictes, en seguretat laboral, en lideratge digital, en gestió del temps, en gestió i models de qualitat, en relacions externes amb empreses i altres agents col·laboradors, en la realització de projectes d’innovació… Hauran d’estar al dia dels avenços tecnològics i de com aquests es poden anar incorporant als processos formatius dels centres. En general, els entorns volàtils (VICA) en els quals vivim exigiran que estiguin acostumades al canvi, és més, que en siguin àgils en la gestió.
Reptes organitzatius de la formació professional per a l´atenció als nous perfils d´alumnat
La formació professional esdevé una via efectiva de continuïtat educativa-formativa, d’incorporació amb èxit al mercat de treball i via d’inclusió social. No obstant, continua sent l’opció no prioritària a l’educació secundària postobligatòria, fet vinculat a la identificació del que es poden considerar reptes per a la formació professional. Entre aquests reptes es destacarien, d’una banda, el perfil d’alumnat que hi accedeix –joves que identifiquen en un grau elevat factors de risc vinculats a l’abandonament escolar prematur– i, de l’altra, la manca de mecanismes d’orientació i estratègies d’acció tutorial adequades i contextualitzades. Donar resposta a aquests reptes s’ha de fer des de la perspectiva de les persones, l’organització, la interacció, els recursos i les bretxes pròpies de la formació professional, cinc aspectes claus, estretament interrelacionats i interdependents, als quals cal donar resposta des de l’organització dels centres.
La formació professional no presencial a Catalunya. Situació i perspectives
En aquest article es descriu l’evolució de la formació professional on-line a Catalunya i les condicions que l’han portat a liderar la matriculació de l’FP no presencial (FPNP) a Espanya. Alhora s’hi mostra que ha estat compatible l’existència del centre públic d’FPNP més important d’Espanya (l’IOC) amb l’emergència del sector privat més desenvolupat de l’Estat. Tot i això, el canvi en el marc regulador anunciat el 2019 i aprovat el 2021 ha canviat les condicions que havien permès aquest desenvolupament i susciten interrogants sobre el manteniment del lideratge català. El futur de l’FPNP a Catalunya dependrà tant del nivell de qualitat de les propostes formatives dels centres docents com de la capacitat de la regulació de permetre l’aprofitament de tots els avantatges que proporciona la tecnologia.
La formació professional dual a l´Institut Escola del Treball de Lleida
L’Escola del Treball de Lleida ha implementat la nova distribució dual del Departament d’Educació el curs 2020/2021. Aquest nou model ha suposat un canvi metodològic i ha fomentat una nova relació entre l’Institut i les empreses properes.
Algunes reflexions sobre la direcció del centre d´FP de Salesians Sarrià
La direcció ha de tenir clares les motivacions de la seva funció, que és un servei; els objectius, que son l’educació dels alumnes i el desenvolupament professional i vocacional del professorat; el coneixement de l’escola i de la seva organització, per incidir eficaçment en la seva tasca; les noves línies de progrés que apareixen en cada moment històric i que orienten cap al futur, i la identitat institucional com a estil propi de donar resposta a les necessitats educatives de la comunicat educativa.
Entrevista a Jorge Arévalo, viceconseller de formació professional del Govern Basc
Entrevistem Jorge Arévalo, enginyer tècnic industrial, professor d’FP des del 1978 i viceconseller d’FP del Govern Basc al període 2001-2005 i des del 2012, qui reflexiona sobre els avenços de la quarta revolució industrial, que vindrà immediatament unida a una cinquena revolució, com a resultat del desenvolupament de la Indústria 5.0, i que interpel·len la conformació del desenvolupament del binomi ésser humà-tecnologia. Sona estrany, però l’FP també està obligada a avançar cap a aquests entorns desconeguts, als quals donem resposta sobre la base de la intuïció i a allò que percebem que es pot esdevenir.
La retroacció en els aprenentatges: evidències neuroeducatives
La retroacció, especialment quan es realitza entre iguals, activa l’anomenat cervell social, que inclou diverses àrees del cervell, entre les quals destaquen les implicades amb les recompenses i la motivació (l’estriat), la generació de les emocions (l’amígdala) i de control del comportament, la gestió de les funcions executives, l’aprenentatge conscient i la metacognició (escorça prefrontal).
Feedback en una eina iterativa i compartida
L’avaluació a l’Escola Virolai s’entén com una oportunitat més per fomentar i consolidar l’aprenentatge i, per tant, és personalitzada a cada alumne.
Amb l’APAA (Autoconeixement, Participació i Aprendre a Aprendre), una eina compartida que inclou el Pla de Treball de cada grup i l’avaluació d’habilitats i competències tant per part de tot el personal docent implicat com per part de l’alumnat, cada grup de treball es planifica i reflexiona sobre la seva feina (individual i grupal), la qualitat d’aquesta i què cal fer per millorar. La seva funció és també la de promoure la reflexió i el feedback que parteix sempre de la premissa que perquè sigui significatiu ha de ser honest, amable i específic.
