Revista Guix 509 (d'abril 2024)

L’article analitza les tipologies de jocs de taula per realitzar l’ensenyament de ciències tot destacant-ne quatre categories: narrativa científica, informació científica, pràctiques científiques i idees científiques. Es discuteix com es poden triar i utilitzar adequadament aquests jocs per fomentar l’aprenentatge científic, incloent la importància del debriefing i la planificació de les activitats prèvies i posteriors al joc.

L’article exposa l’experiència d’aula del projecte Agència de viatges Serreta Tours, que incorpora el joc de taula Fauna a l’aula de sisè de l’escola La Serreta, un centre que contempla l’aspecte «lúdic» dins del seu Projecte educatiu de centre. La discussió se centra en el relat dels aspectes metodològics pràctics i l’anàlisi i la valoració de les seves derivades didàctiques a l’hora d’aplicar jocs de taula en l’aprenentatge de les ciències, concretament, del regne animal.

La ciència es fonamenta a observar, elaborar hipòtesis, experimentar, reflexionar i arribar a conclusions. I jugar? El joc pot ser partícip d’aquest procés? En aquest article es presenta l’experiència viscuda per 52 alumnes de quart de primària de l’Institut Escola Catalunya, que, per mitjà de l’experimentació i el joc, van aprendre una pila de coses sobre la ciència.

L’article següent presenta el projecte de recerca Bruixes, una experiència lúdica duta a terme al CEIP Carlos Cano de Fuenlabrada, de Madrid, amb alumnes de cinquè de primària. Des d’un enfocament d’aprenentatge cooperatiu i racons d’aprenentatge, el projecte inclou el redisseny del joc de taula Herbáceas, que es va utilitzar com a estratègia d’aprenentatge de les plantes.

Després de participar en diverses partides amb el joc de cartes Ecosistemes, les nenes i els nens de primer de primària de l’escola Vedruna de Ripoll han arribat a comprendre més profundament les relacions que s’estableixen en un ecosistema. Alhora, s’han involucrat en processos científics autèntics, ja que han hagut de modificar el joc real per aconseguir crear-ne un de propi sobre les espècies autòctones de la comarca.

Jugar i aprendre comparteixen característiques fonamentals. El joc és una acció que té lloc dins de certs límits (lloc, temps, voluntat), seguint certes regles lliurement consentides, fora d’una utilitat o necessitat immediata (Huizinga, 1938). Els jocs amb un propòsit educatiu tampoc responen a una utilitat o necessitat immediata, sinó més aviat futura. En aquest article t’expliquem el seu procés de creació.

El feedback és el retorn de la informació que es dona a l’alumnat sobre el seu rendiment en relació amb un objectiu d’aprenentatge. El seu ús té múltiples beneficis sobre l’aprenentatge. Perquè això sigui així, és fonamental tenir en compte les característiques d’un feedback efectiu, el tipus de feedback que es dona, les estratègies per a la seva orientació al canvi social i els procediments i instruments per desenvolupar-lo.

L’ús de les tecnologies d’educació a l’aula pot millorar la motivació, les habilitats digitals i socials de l’alumnat i la inclusió en el procés d’ensenyament. En aquest context, els programes interactius amb sorrapoden constituir una eina educativa útil, ja que són fàcils d’utilitzar i de connectar.

En aquest article explicarem una experiència real portada a terme en una aula de tercer de primària, però cal dir que la sorra és perfectament utilitzable en qualsevol etapa de primària i secundària.

La direcció escolar no és una tasca fàcil. Hi ha factors clau que resulten bàsics a l’hora d’encarar la màxima responsabilitat organitzativa d’una escola. Aquest article conta quins han estat aquests factors per a poder ser director durant 22 anys i que són comuns i imprescindibles en tots els centres educatius.

Les matemàtiques són presents en el nostre entorn; d’això no hi ha cap dubte. La necessitat de conscienciar els nostres alumnes de la presència de les matemàtiques al nostre voltant és un objectiu fonamental per a qualsevol professor.

En aquest article volem fomentar una mirada matemàticaa través de l’anàlisi matemàtica de les banderes del món.

Ara que el PISA ha posat en entredit la comprensió lectora dels estudiants espanyols i, en particular, dels catalans, convé recordar que l’aprenentatge de la lectura és un procés que històricament ha generat grans polèmiques. Freinet ens va deixar un llegat en què posava al centre els mètodes naturals d’aprenentatge.

Actuar pel clima comença per entendre què ens està passant, i també per fer-ho entendre a les persones del nostre entorn. Quan la nostra feina és l’educació, la nostra responsabilitat és doble. Heus aquí una col·lecció de preguntes que potser ens fem. I que tenen resposta.

Dins la sèrie de textos que conformen la secció «Viure les Mates», a l’article anterior, «Per fer el cim és imprescindible un adequat entrenament previ: Assolir la competència matemàtica implica entrenar el raonament lògic» (Guix, núm. 508), hidestacàvem que, per millorar la capacitació matemàtica com a fonaments clau de la capacitat de raonament, és imprescindible atendre i posar una atenció especial al desenvolupament de les capacitats identificatives i classificatòries, les relacionals i les operatives. En aquest text ens centrarem, només, en les estructures mentals identificatives i classificatòries, de la resta en parlarem en uns altres articles.

La proposta presentada, a més d’implicar l’alumnat en pràctiques pròpies de les disciplines STEAM (formulació d’hipòtesis, ús d’aplicacions basades en sensors, fabricació d’objectes, processos de mesura, etc.), permet crear un escenari de diàleg a l’aula entre els àmbits cientificotecnològic i artístic.

En aquest article introductori presentem les bases d’un programa de formació docent dissenyat i implementat en el marc del programa AFEX de Casa Àsia i del projecte CULT (Constructing a Collaborative Understanding of Learning and Teaching for the xxi Century). El programa de formació aplica els principis de recerca-acció-formació i del design thinking per preparar docents lingüísticament i culturalment sensibles en contextos de diversitat.

Aquest article aborda el repte de fomentar la interculturalitat i la cohesió social a l’aula de llengües per a persones d’orígens diversos. Ofereix una reflexió sobre les eines metodològiques del pensament de dissenyador (design thinking) per identificar i abordar un repte concret. A més, proposa un treball a partir de dinàmiques col·laboratives, com ara el taller de cuina, per superar barreres lingüístiques i culturals i fomentar la comprensió mútua i la cohesió entre les estudiants.

Aquest article destaca la importància de valorar i utilitzar els repertoris culturals i lingüístics diversos en l’ensenyament de llengües des d’una perspectiva plurilingüe i inclusiva. L’experiència presentada se centra en una classe de castellà amb estudiants adultes. S’hi descriuen estratègies plurilingües en combinació amb el coensenyament i la participació activa de docents com a aprenents de les llengües de l’alumnat.

Un dels reptes en l’ensenyament i aprenentatge de llengües en aules multilingües es basa a potenciar la participació de l’alumnat a través de l’ús de la llengua meta. En el present article partim d’aquest repte i, a través d’un procés col·laboratiu, oferim propostes per potenciar l’ús de la llengua meta per part d’alumnes adultes de català i castellà i la creació d’un espai segur i compartit que els permeti seguir avançant en l’aprenentatge de les noves llengües.

En el present article ens proposem reflexionar sobre el repte de fomentar la participació de dones no alfabetitzades en les sessions del programa AFEX. Aquesta reflexió comporta entendre quines necessitats específiques tenen aquestes dones i com les podem atendre des d’un enfocament inclusiu i d’aprenentatge multinivell, així com revisar allò que entenem per participació.