Autismos: ¿espectro o diversidad?

Cada vegada va quedant més clar que no cal ser autista per estar dins del trastorn de l’espectre autista. Dins del TEA hi ha infants que parlen i d’altres que no, alguns no somriuen als altres, però d’altres sí; hi ha infants amb estigmes físics i d’altres que no en tenen, hi ha infants amb malalties genètiques comprovades i d’altres sense, hi ha infants que escriuen llibres i d’altres que no, hi ha infants amb una memòria prodigiosa i d’altres sense, hi ha infants que aconsegueixen un vincle amb els seus pares i d’altres que no, n’hi ha alguns que tenen moviments estereotipats i uns altres que no, hi ha els qui s’aferren excessivament a un objecte i els que no.
Davant de tanta diversitat no és ni serà possible trobar una determinació genètica única, perquè es tracta de trastorns greus i complexos en els processos de subjectivació. És a dir, de les formes com un nounat s’apropia d’allò que el món té per oferir-li i, alhora, com la seva família s’apropia d’ell. No tenim certeses causals.