La música crea comunidad

El pròleg presenta l’obra com un conjunt d’experiències i reflexions que mostren com la música, més enllà de la seua dimensió artística, educa en valors i fomenta la cohesió social. Es destaca el paper d’Alberto Cabedo en la coordinació i l’enfocament humanista dels projectes, que acosten la música a infants, joves i comunitats. El text subratlla la importància de la pràctica musical com a recurs d’inclusió, identitat i accés cultural, així com la seua capacitat per generar espais d’aprenentatge, creativitat i resolució de conflictes.

La introducció presenta la música no sols com a fi estètic, sinó com a eina de transformació social: promou inclusió, accés cultural i desenvolupament personal mitjançant projectes sociocomunitaris. S’hi destaquen la pràctica musical col·lectiva, els espais no formals i la música comunitària, en diàleg amb els marcs de la ISME i la Unesco. S’analitza la influència —amb llums i ombres— d’El Sistema i es reclama recerca rigorosa i difusió d’evidències. El llibre reuneix vuit programes a Espanya amb metodologies diverses i cooperació entre projectes.

El capítol presenta Basket Beat com a projecte d’art comunitari que impulsa processos personals, socials i polítics mitjançant música en grup amb pilotes de bàsquet. Descriu quatre àrees: tallers regulars en contextos diversos, concerts i orquestra, recerca-formació i el festival FAACCC. La metodologia articula pilota, pols i grup per reduir asimetries, construir identitat col·lectiva i afavorir transferència a la vida quotidiana, amb suport de pedagogies crítiques, feministes i decolonials. Reivindica complexitat, incomoditat i pensament crític com a motors de canvi.

El capítol presenta 4cordes com una artesania educativa que utilitza l’aprenentatge del violí i el violoncel a primària per transformar persones i contextos. L’orquestra escolar és motor creatiu i de cohesió, enfortint identitat, autoestima i èxit escolar. El projecte s’implanta una hora setmanal amb educoartistes i docència coordinada, combinant creació, improvisació i interpretació. Se sustenta en aliances escola-família-territori, avaluació contínua i xarxes. Integra pilars Unesco i pedagogies col·lectives per democratitzar la pràctica artística i generar impacte social sostingut.

Barrios Orquestados crea orquestres i cors gratuïts als barris perifèrics per afavorir cohesió i desenvolupament comunitari. La metodologia integra formació rítmica («número sonor»), educació vocal i auditiva («to dinàmic») i pràctica instrumental en grup, amb reforç tècnic i memòria activa. El cant vertebra el projecte (Barrios Encantados i Amawad). La participació familiar s’articula mitjançant «sensibilització musical». Inclou estudi guiat, trobades mensuals i concerts. Manté finançament mixt i un equip interdisciplinari. Impacta en inclusió, xarxes culturals i projecció de l’alumnat (cotutories i accés a conservatoris).

Acció per la Música, inspirada en El Sistema, impulsa orquestres i cors gratuïts en barris vulnerats de Madrid per activar processos de transformació amb la dignitat humana com a punt de partida. Combina capacitació musical, intervenció psicosocial i gestió de l’impacte, liderades per Mestres Agents de Canvi. Sense barreres d’accés, comença amb “orquestra de paper” i garanteix instruments mitjançant un banc propi. El treball setmanal (4–7 h) segueix seqüència repertorial amb indicadors artístic-socioemocionals. La teoria del canvi ordena resultats individuals, familiars i comunitaris. Reptes: dependència de centres i sostenibilitat; aposta per xarxes.

La Música del Reciclatge, impulsada per Ecoembes, combina pràctica orquestral i consciència ambiental per oferir segones oportunitats a infància i joventut en vulnerabilitat. Amb instruments construïts o reparats a partir de residus, orquestra d’iniciació i agrupacions en centres escolars i d’acollida, reforça autoestima, pertinença i hàbits de treball. Metodologia pràctica: tria i tutoria d’instrument, aprenentatge rítmic-auditiu des de l’experiència, repertori assequible i escalonat, i “escola d’aprenents”. Impacte: cohesió, participació familiar i accés a itineraris musicals formals.

Ubuntu és un projecte inclusiu de l’Orquestra Carles III que aplica música comunitària i cant coral per transformar el grup-classe en més de 70 centres. Culmina en un musical amb orquestra professional en grans auditoris, després d’un curs de treball on participa tota la classe. Combina formació docent, materials i app pròpia; durant la COVID-19 s’adaptà amb recursos digitals i una gala en línia. L’enfocament prioritza inclusió, autoestima, treball cooperatiu i valors, amb metodologies de repte i aprenentatge-servei. Impulsa cocreació amb l’alumnat, genera impacte comunitari i afronta reptes de sostenibilitat mitjançant aliances públiques i privades.

Etorkizuna Musikatan és un programa músic-social gratuït a Ibaiondo (Bilbao) que, inspirat en El Sistema, crea orquestres infantils i juvenils per enfortir la inclusió i la cohesió intercultural. Ofereix banc social d’instruments i un itinerari estable: classes instrumentals col·lectives, pràctica orquestral, mostres públiques, expressió corporal i musicoteràpia, tallers de vacances, “Txiki Musika” i iniciatives de temps lliure amb famílies. Impulsa autoestima, disciplina i capital cultural, i revaloritza els barris. S’alinea amb els ODS (4, 5, 10, 11, 12, 16) i crea aliances (UPV/EHU, AMPA, Red Música Social) per escalar i sostenir l’impacte.

Musiquem és un programa músic-social (UJI–CEIP Mestre Canós i Censal, des de 2018) que combina pràctica musical en grup i aprenentatge-servei per fomentar la inclusió, el vincle comunitari i el desenvolupament socioemocional. En horari lectiu s’impulsen orquestres escolars (violí/violoncel) i bandes amb metodologies d’aprenentatge informal; hi ha codocència, repertori motivador, autoavaluació i concerts. El projecte, investigat per EDARSO, disposa de dotació instrumental, tallers amb artistes i adaptació a la COVID. Enfronta reptes d’agrupaments i assignació d’instruments, i s’expandeix amb projectes de salut i noves línies al Censal.

El tancament ressalta el valor dels projectes músic-socials com a agents de democratització cultural i transformació social, capaços de garantir l’accés a la música i fomentar ciutadania crítica. Es remarca la importància d’apostar per la qualitat, entesa no sols com a excel·lència interpretativa, sinó com a processos que incloguen creació, escolta crítica i gaudi. Es planteja el repte de respondre als desafiaments globals amb pràctiques artístiques que promoguen justícia social i participació comunitària. El text reivindica evidències científiques i comunicació rigorosa, agraint a qui fa possible aquestes iniciatives.