El llibre planteja com aprofitar els recursos propis i defineix els imprescindibles per atendre les necessitats educatives especials.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
El llibre planteja com aprofitar els recursos propis i defineix els imprescindibles per atendre les necessitats educatives especials.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Introducció
El text planteja que l’activitat educativa se sustenta en relacions humanes complexes, marcades per la comunicació, la diversitat de l’alumnat i les particularitats de cada grup classe. Per això, la tasca docent no es pot reduir a una aplicació lineal de coneixements, sinó que exigeix interpretar múltiples factors: l’entorn, els recursos, els continguts i les característiques dels alumnes. Des d’aquesta perspectiva, s’hi presenta l’adequació curricular com una tasca necessària per ajustar el currículum a cada situació concreta. L’obra se centrarà en els procediments de programació i, especialment, en la resposta a les necessitats educatives especials.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Currículum i activitat educativa
El capítol delimita una concepció àmplia del currículum, entès com el conjunt d’elements que expliquen i condicionen l’activitat escolar: objectius, continguts, organització, recursos, interaccions i valors implícits. Des d’aquesta perspectiva, s’hi subratlla la importància de fer explícita la intencionalitat educativa i d’analitzar els resultats reals de la pràctica, inclòs el currículum ocult. A més, s’hi caracteritza la proposta curricular vigent com a semioberta, constructivista i integral, trets que amplien el marge de concreció dels centres i faciliten l’adequació curricular a contextos diversos i a necessitats educatives especials.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
L'adequació curricular a l'escola
El capítol analitza l’adequació curricular com un procés de construcció compartida que transforma les orientacions generals del Disseny Curricular en decisions ajustades a la realitat de cada centre. Defensa que el currículum no s’ha d’aplicar mecànicament, sinó concretar-se a partir de la reflexió sobre la pràctica, el treball en equip i l’avaluació del que passa a l’escola. En aquest marc, el Projecte Educatiu defineix les línies directrius del centre i el Projecte Curricular les tradueix en objectius, procediments i seqüències de treball coherents, viables i revisables, amb l’avaluació com a eix de tot el procés.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Adequació curricular i programació d'aula
El capítol aborda la programació d’aula com la fase més concreta de l’adequació curricular i la concep com un pla d’acció basat en una hipòtesi d’aprenentatge assumida pel mestre. Els objectius didàctics orienten la intervenció, però no s’han de traduir en una seqüència rígida, ja que el nucli de la programació resideix en la potencialitat formativa de les activitats i en l’ajustament al grup. Sobre aquesta base, s’hi defineix una estructura que integra referents curriculars, opcions organitzatives, unitats didàctiques, avaluació i selecció de materials. Tot plegat ha de facilitar una pràctica flexible, coherent i ajustable a la diversitat de l’alumnat.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Introducció
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Avaluació de necessitats educatives
El capítol redefineix la necessitat educativa com una realitat relativa al context social i a les fites formatives que permeten la integració i l’autonomia. Des d’aquesta perspectiva, les necessitats educatives especials no s’identifiquen amb el dèficit, sinó amb els suports i recursos que un alumne requereix quan la resposta ordinària no basta. L’avaluació ha d’anar més enllà de la descripció del nivell de competència i explicar funcionalment les dificultats per orientar decisions educatives ajustades. Es planteja, a més, com un procés continu que va de la revisió metodològica general a l’adequació curricular individual, amb el mestre com a agent central en la valoració i la presa de decisions.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
L'estructura de l'adequació curricular individual
El capítol defineix l’adequació curricular individual com una estructura flexible, ajustada al marc escolar, però sustentada en tres components bàsics: formulació de prioritats i estratègies, proposta curricular i criteris d’avaluació. S’hi subratlla la necessitat de prendre decisions a mitjà i llarg termini, prioritzant aprenentatges segons criteris com compensació, autonomia, funcionalitat, sociabilitat, significació o transferència. A més, distingeix entre aprenentatges funcionals, orientats al domini precís i generalitzable, i contextuals, centrats en el reconeixement i la familiaritat. Aquesta planificació integral permet seleccionar continguts, graduar-ne l’abast i preveure suports específics en funció de les necessitats reals de l’alumne.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Adequacions inespecífiques
El capítol analitza les adequacions inespecífiques com el primer nivell de resposta en l’adequació curricular individual. Parteixen de la comparació entre el currículum del grup i les necessitats de l’alumne, i es concreten en ajustos que poden millorar la dinàmica general de l’aula. S’agrupen en tres àmbits: adequacions arquitectòniques i ambientals, organitzatives i didàctiques. Entre aquestes destaquen l’eliminació de barreres, la reorganització d’espais, el treball per parelles, racons, grups flexibles o tallers, així com l’ús de materials i estratègies de suport que beneficien tot el grup. El seu valor rau a afavorir la participació conjunta sense aïllar l’alumne amb necessitats educatives especials.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Adequacions específiques
El capítol aborda les adequacions específiques com ajustos dirigits exclusivament a l’alumne amb necessitats educatives especials quan les mesures generals resulten insuficients. Distingeix entre ajudes per a l’assimilació del currículum, que modifiquen procediments sense alterar objectius ni continguts, i acomodacions curriculars, que sí que transformen què, com i quan s’ensenya. Entre les primeres s’hi inclouen materials de suport, suports personals i procediments complementaris o alternatius; entre les segones, modificacions de temporització, canvis en la jerarquia d’objectius i continguts alternatius. Tot plegat exigeix coordinar intervencions i articular un programa coherent amb la dinàmica del grup.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
L'organització del treball a partir de l'adequació curricular individual
El capítol analitza com organitzar el treball derivat de l’adequació curricular individual, articulant situacions educatives, suports i avaluació. Distingeix quatre modalitats: ajuda a l’activitat educativa, suport a l’aula, suport fora de l’aula i assistència a un centre especial a temps parcial. La tria entre aquestes opcions s’ha de basar en criteris com la compatibilitat amb la dinàmica del grup, la integració organitzativa i funcional, l’extensibilitat del suport i la prioritat dels aprenentatges. A més, l’avaluació de l’ACI ha de concretar referents i procediments que permetin valorar el progrés de l’alumne, revisar les hipòtesis d’intervenció i decidir sobre promoció, suports i ubicació escolar.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
L'adequació curricular individual en diferents àmbits d'acció educativa
El capítol sintetitza la funció de l’adequació curricular individual en diferents àmbits d’acció educativa. Distingeix un primer nivell de concreció, centrat en l’avaluació de les necessitats, la presa de decisions a mitjà i llarg termini i la definició d’estratègies generals, i un segon nivell orientat a la seva traducció en programes de treball ajustats a l’aula. A més, s’hi subratlla que l’ACI compromet escola, família i administració en la presa de decisions i en la provisió de suports. A l’escola especial, aquest procés manté una lògica paral·lela, tot i que amb un grau més alt de concreció. Finalment, s’hi destaca que tot ajust curricular ha d’orientar-se a afavorir el desig d’aprendre de l’alumne.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Referències bibliogràfiques
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Proleg a la segona edició
