CONVIURE APRENENT, APRENDRE CONVIVINT

Al cicle 0-3, parlar de convivència significa, sobretot, tenir en compte el paper de l'adult i el clima de relacions que, com a persones grans, som capaces de crear al centre i en cada grup de nenes i nens.

La convivència a l'escola porta implícita la possibilitat d'experimentar quelcom preciós: viure amb uns nens i nenes al llarg d'un bon tram del dia i permetre's, per tant, realitzar vivències amb ells. Des d'aquesta perspectiva, volem abordar el tema que tractarem a les línies que vénen a continuació.

½Els ulls ens parlen+ és una experiència que hem desenvolupat a l'aula de P3, al llarg del curs, per viure i conviure amb dues de les emocions primàries bàsiques de l'ésser humà: l'alegria i la tristesa.

Les empreses es comencen a adonar de la necessitat de conciliar la vida familiar i la professional, ja que com millor es trobi una treballadora o un treballador al seu lloc de feina i a la seva vida, més bé realitzarà la tasca que se li hagi encomanat. Les empreses que tinguin una escola, s'hauran de plantejar qui la portarà, si les mares i els pares podran interrompre la jornada lectiva dels infants amb visites inesperades, si aquests centres tindran un horari com la resta, si s'establirà d'acord amb el de l'empresa... Totes aquestes qüestions necessiten ser respostes, perquè l'escola constitueix un reflex i un futur per a la societat, està pensada i estructurada en funció de les necessitats i les demandes de les criatures, i mai de les empreses. Per aquest motiu, proposo que es creïn prou centres docents infantils propers als llocs de feina sense que hi estiguin integrats, i que gaudeixin de les característiques que la pròpia mainada necessita.