ELEMENTS PER A UNA NOVA CULTURA EDUCATIVA, CAP A LES X JORNADES 0-12

Aquest article pretén contribuir a pensar sobre la nova cultura docent. S'hi reflexiona sobre les possibilitats educadores del pensament complex i sobre la necessitat de modificar la nostra relació amb la natura. També s'hi proposen alguns pensaments i algunes accions sobre l'educació.

Aquest article reflexiona sobre l'avaluació a l'escola i sobre la necessitat de canviar la mirada respecte a aquest moment pedagògic tan important. Al mateix temps, parla de l'eina avaluativa anomenada figuroanalògica, les bases que té i la proposta que fa. Aquesta eina desenvolupa la capacitat del subjecte avaluador (infant) de pensar creativament mentre avalua.

La realitat social determina la necessitat de fer propostes educatives noves. L'article planteja quins són els canvis que realment s'haurien de produir en el marc de l'enfocament del currículum per competències de la LOE, quin és el sentit que tenen i què comporten en el treball quotidià dels centres educatius.

Els esdeveniments socials del final del darrer quart de segle passat van portar a l'escola, com a institució educativa, a una crisi. D'entre les propostes dels moviments més inquiets en pro d'una millor educació de la infància i de la formació del professorat apareix la de convertir l'escola en una comunitat de pràctica formativa.

La participació és un concepte que es presta a diferents interpretacions, que de vegades són contradictòries. L'article parteix d'una revisió historicolegal per tal de definir els problemes actuals i d'apuntar tendències que parteixin d'experiències que s'estan duent a terme i que coincideixen a causa del seu caràcter marcadament obert i democratitzador.

El Moviment Freinet, que va néixer a principis de la dècada de 1930 a l'Estat espanyol (començant per Catalunya), va editar, a partir de març de 1935, una revista mensual que portava com a títol Colaboración. La imprenta en la escuela, i com a subtítol Boletín de la cooperativa española de la técnica Freinet. Fins que se'n va produir el tancament, el mes de juliol de 1936, se'n van editar quinze números, els quals avui constitueixen una gran font d'informació del naixement del moviment Freinet espanyol. Com es dedueix pel que hem explicat més amunt, la revista va desaparèixer durant la Guerra Civil i al llarg de la repressió promoguda per la dictadura franquista, que va tenir lloc fins als anys setanta.

Manifestos sobre la lectura, polítiques per fomentar- la, estudis per iniciar-s'hi, mètodes per adquirir fluïdesa, informes sociològics, etc. Es treballa molt, i bé, sobre aquest tema, però llegim com parlem i ho fem condicionats per una comunicació ineficaç. Aquí mostraré algunes observacions molt concretes, resultat d'una investigació de l'Escola de Lectura de Madrid. He arribat a quelcom que no puc considerar conclusió, sinó punt de partida. Estic convençut que és possible canviar, si tornem a la paraula vinculada.

L'escriptura i la lectura formen part de la vida de l'aula: l'alumnat dedica una gran part del temps d'estada a l'escola a escriure i a llegir, i el docent dedica recursos, esforços i hores de feina perquè el seu alumnat assoleixi un nivell òptim en la comprensió i l'elaboració de textos. Aquest article vol mostrar com es pot rendibilitzar l'esforç de totes dues parts, el dels uns per ensenyar i el dels altres per aprendre. Pretén, a més, aportar idees d'actuació a la classe per crear un ambient favorable a fi d'aconseguir que aquest procés sigui significatiu i necessari per als estudiants. Es tracta, doncs, d'incorporar estratègies de lectura i d'escriptura a la vida diària de l'aula que abastin la millora en la competència i l'enfortiment de l'hàbit lector i de la creació escrita.

El treball en xarxa entre els municipis de Sallent i Balsareny entorn de les transicions entre etapes educatives i de les activitats i dels recursos fora de l'horari escolar contribueixen a millorar l'èxit acadèmic dels seus infants i joves.

"Amiga, amic lectors, amb aquest article comencem el ½Tema del curs+ dedicat a les competències. L'objectiu d'aquest apartat és aportar les nostres pràctiques i reflexions al debat per adequar l'escola a les noves necessitats del segle XXI. Durant els GUIX d'aquest curs, explicarem què fem a les aules, deixant veure la complexitat de tot el que s'hi esdevé. En cada article, hi posarem l'èmfasi en una de les vuit competències que indica el nou currículum. Llegintlos, podreu sentir una melodia de fons: la de posar les persones, cada alumne, com a subjectes dels processos d'aprenentatge; així com el contrast d'idees, de maneres de fer, etc., el diàleg, la comunicació com a vehicle de coconstrucció de coneixement, valors, normes socials i formes de relació personal."

Ensenyar i aprendre a escriure amb sentit és un dret inalienable de les joves generacions i una obligació o un compromís de les institucions educatives, si realment aspiren a fomentar, enfortir i enriquir l'emergència de l'educand en el marc d'una societat democràtica, divergent i plural.

El projecte dels primers animals que van existir a la Terra s'origina a partir de «l'arbre de les preguntes». Aquest arbre tan especial està farcit de fulles elaborades amb paper pels nens i les nenes del cicle mitjà en les primeres sessions del curs. Si hi fem una mirada pausada, ens adonarem que són fulles de molts colors amb preguntes escrites, però si l'observem amb atenció, veurem que cada branca de l'arbre conté qüestions d'una temàtica diferent (éssers vius, màquines, planetes, etc.), de manera que la curiositat i l'interés dels infants estan representats en aquest arbre que permet construir projectes col·lectius.

Estem convençuts que els processos de canvi són molt lents. Una de les causes d'això és el caràcter cultural que tenen, en el sentit que, els canvis, afecten el comportament, els hàbits, les actituds, les maneres d'actuar, de dialogar i de pensar de tots els sectors de la comunitat educativa (l'alumnat, el professorat i les famílies).