Els projectes: com els entenem?

Del que dic i penso que faig… al que en realitat faig. Del que diem fer en equip… i fem. De fer sense pensar… a pensar el quefer.

En una escola bressol d’Edimburg, les paraules d’una nena de quatre anys reflecteixen la distància aparent entre el joc i l’aprenentatge: «Aquí juguem, i allà (educació primària) aprenem». Entendre l’escola bressol com un espai en què l’aprenentatge «no és necessari» mentre «ens ho passem bé» desaprofita el seu potencial transformador per assegurar els màxims aprenentatges en un ambient segur i inclusiu, on es juga i s’aprèn.

Mari Carmen Díaz Navarro, amb quaranta-sis anys d'ofici, s'adreça a tu, mestra, mestre, que enguany t'estrenes en aquests quefers de la docència i t'enfrontes per primera vegada a una classe. Pors, inseguretats, emocions diverses t'acompanyen aquests dies. Emprens un ofici meravellosament complex i esperançador. Feliç caminar per l'ésseri i el ser a l'escola.

L’article ofereix una quantificació del cost de la criança en les diferents franges d’edat dels nens i nenes a Espanya. S’examinen els canvis del cistell de productes necessaris per a la criança, així com els seus preus, especialment arran de l’encariment de béns i serveis –alguns fonamentals per a la criança de nens i nenes– els darrers mesos. A la llum dels resultats, es conclou la necessitat de més nivells de suport públic a la criança, específicament en la forma de prestacions.

Des de ben menuts, els infants van aprenent a autoregular-se mitjançant la compartició d’objectius i de criteris d’avaluació sobre la participació en una conversa.

Som part del problema, però també som part de la solució. Hem de replantejar-nos el nostre model econòmic i el nostre estil de vida, basat en el creixent consum d'energia procedent dels combustibles fòssils. Tenim l'oportunitat d'actuar i també la capacitat de fer-ho, canviant la manera de viure. Encara som a temps.