Escoles obertes a la natura

Del que dic i penso que faig… al que faig en realitat. Del que decidim que farem en equip… al que realment fem. De fer sense pensar… a pensar què farem.

Les persones que vivim diàriament a l’aula sabem que una cosa és la teoria i una altra de ben diferent és la pràctica. Una cosa és el que diuen els papers oficials i una altra de ben diferents és el que passa a les classes. Per què?

Tot i que no és un tema nou, els estudis més recents avalen els beneficis del contacte amb la natura, sobretot en la infància. A l’hora d’utilitzar o de naturalitzar els espais exteriors caldrà pensar sobre diverses qüestions pedagògiques i no promoure cap canvi sense reflexionar-hi.

Amadahi Apachu és una experiencia pionera d’educació en la natura amb la primera infància, a través d’aquesta iniciativa defensem el joc espontani, el vincle vital amb la natura i l’acompanyament respectuós. Existeix una adaptació de l’experiència en una escola urbana que també us presento aquí.

L’Escola del Bosc de Rubió és un projecte d’educació a l’aire lliure en el qual s’aprofita l’entorn natural propi que ens envolta com a aula d’aprenentatge. Les nostres eines són el bosc i tot el que aquest ens proporciona.

En aquest article es descriu el procés d’observació sistemàtica portat a terme per analitzar l’activitat d’infants de 3 anys als racons de la seva aula. L’anàlisi de l’activitat dels menors va ser el punt de partida per realitzar un procés de reflexió sobre els espais i els materials de la nostra aula.

Al present article es dona a conèixer l’experiència psicomotriu amb infants de 3 a 6 anys basada en l’activitat motriu espontània, on la creativitat i la imaginació davant del material proposat són protagonistes junt amb ells mateixos. Alhora, s’hi pretén reflexionar també entorn d’un anunci publicitari que diu: «Com menys coses faci una joguina, més en farà la ment de l’infant».

La investigació evidencia que des dels primers anys s’obren escletxes en les capacitats cognitives i no cognitives entre infants d’origen social diferent. Aquestes diferències tendeixen a persistir en edats més avançades de la infància i l’adolescència. L’accés al primer cicle d’educació infantil és una de les estratègies més efectives per pal·liar els efectes que la pobresa exerceix en les criatures.

En Joan és un nen de 3 anys que al setembre ha començat a venir a l’escola. Avui m’he reunit amb la seva mare i el seu pare per saber una mica com l’havien vist al llarg d’aquest segon trimestre, i en Joan també ha estat present a la trobada. Abans de començar li he donat la possibilitat que jugués als diferents racons de l’aula (la perruqueria, la fruiteria, la cuina, la consulta del metge...), però ell no ho ha volgut fer. Ha agafat la bossa de la seva mare i, sense demanar-li permís, l’ha regirada fins que ha trobat el mòbil. Llavors s’ha assegut devora d’ells, l’ha desbloquejat i ha obert l’aplicació que més li ha interessat. Han intentat agafar-l’hi, però ha començat a plorar i a tirar-se per terra. Tot d’una li han tornat l’aparell. El seu pare ha comentat que era una actitud habitual en ell i la seva mare ha dit que amb el mòbil estava més tranquil, que així no ens molestaria.

INTER-ACCIONS és un espai per compartir propostes realitzades en diferents contextos de trobada i vida de relació: facultats d’educació, cicles formatius, equips educatius i formació permanent. Accions comunitàries que succeeixen en llocs simbòlics per significar, narrar i ser.

En aquesta sessió, quan els infants de P4 entren a la seva aula es fixen en els cartells que una mestra hi ha penjat recentment i que porten alguns interrogants.