Jocs

Primer repassem l'espai que ha ocupat el joc en la societat, des d'activitat lúdica fins a producte comercial. Després presentem diverses classificacions de jocs, a més de comentar alguns dels reculls bibliogràfics actuals. Acabem amb una petita mostra exemplificadora de tipus de jocs ligüístics.

L'autor ens presenta alguns dels territoris del país anomenat Verbàlia. Amb una perspectiva ludolingüística, desemmascara alguns ½xocs de paraules+ (mots bifronts, capicues i alfagrames) i comenta alguns enigmes clàssics. També mostra i exemplifica els diversos artificis lingüístics que s'usen en les composicions literàries de diverses tradicions.

L'objectiu fonamental d'aquest article és mostrar com la utilització dels jocs d'ordinador ens ha permès experimentar situacions educatives molt interessants des del punt de vista pedagògic. Els videojocs són un material molt conegut pels estudiants i poc utilitzat als centres educatius. Al llarg de l'article intentem mostrar les nostres experiències portades a terme en l'àrea de llengua.

Exposem una experiència duta a terme al CEIP Barrufet (Sants), dins un marc general de programació de literatura (lectura i escriptura). La concretem en el refrany i l'endevinalla de P3 a segon de cicle inicial, i en els embarbussaments, els encreuats i els jeroglífics, a cicle mitjà i cicle superior. Foren els instruments: el seminari d'assessorament amb l'equip i la programació i aplicació a totes dues etapes per part de mestres i d'alumnes del Pràcticum de la UAB. També exposem les mancances del currículum oficial, la descripció dels procesos cognitius que duen cap a la captació dels canvis semàntics i la presentación d'algunes de les propostes dutes a terme.

S'exploren les possibilitats didàctiques per aprendre llengua d'un dels jocs de paraules més coneguts, l'Scrabble. A més d'explicar les normes, els components i les diverses opcions del joc, un exemple comentat de partida col·lectiva mostra els continguts lingüístics i les variacions metodològiques que es poden considerar.

A partir dels jocs de llengua i literatura proposarem una manera lúdica i activa d'acostar-nos al món de la poesia: els calendaris poètics en forma de pòsters o llibres de paret*. Estructurats a partir de temes, estan confeccionats amb els elements següents: figures literàries característiques de cada tema, recursos estilístics més freqüents, formes estròfiques determinants, autors més representatius, subtemes de la literatura clàssica, anècdotes de la literatura universal, referències a unes altres disciplines o àrees de coneixement, etc. El text de cada casella ha estat convertit en un joc de llengua propi d'un taller de literatura. Tot plegat, una poesia, en el seu sentit més ampli, i una activitat lúdica per a cada dia, per respondre a una pregunta essencial: com es pot fer que la poesia, la lectura, passe a formar part del modus vivendi del nostre alumnat?

Us oferim un joc de llengua original, que consisteix a construir paraules de dues sil·labes. A més dels triangles, les normes i els comentaris sobre l'aprofitament didàctic, a l'article expliquem el procés de creació que hem seguit per fer el joc.

A l'article es parla de la utilització del joc com a element didàctic per a la literatura (entesa com a lectura i escriptura), i se n'assenyalen alguns dels perills: reduir la pràctica docent al joc, utilitzar el llibre i/o la lectura com a suport de joc independentment de la literatura i l'escriptura o reduir la literatura a anècdota. S'hi comenta la dificultat de fer el pas de ½jugar+ a ½llegir+ i advoca per la pràctica literària com a element de l'aprenentatge lector. Al final l'autor s'hi demana si la pura lectura o el pur joc, sense intervencionismes didàctics, podría ser el millor mètode d'aprenentatge.

La proposta didàctica per treballar l'ortografia castellana amb persones adultes que presento en aquest article fa referència a una ortografia bàsica, és a dir, aquella que cal aprendre en els primers estadis de l'aprenentatge de l'escriptura. Aquesta proposta es troba concretada en un dossier de treball (Valdelvira, 1999).

d'escriure en nenes i nens de cicle inicial, fent ús de processadors de textos i altres programes. S'hi analitzen també les percepcions dels mateixos nens i nenes sobre els avantatges i les dificultats que els comporta l'escriptura mecánica en les activitats escolars.