Llegir televisió

Podem imaginar la nostra vida actual sense televisió? Podem imaginar sense televisió la nostra cultura? És evident que no. I segurament és també evident per a tothom que la televisió representa una mutació civilitzatòria, accentuada per altres tècniques comunicatives com ara la informàtica. Els professionals de l'educació estan obligats a prendre nota d'aquesta novetat i intentar treure'n totes les conseqüències que puguin afectar la seva tasca. Per començar, els aparells de televisió són avui artefactes omnipresents, almenys a les societats industrialitzades. Això confereix a la televisió el carácter d'instrument universal de circulació de missatges, que configura un món simbòlic àmpliament compartit. La importància del fenomen invita a reflexionar sobre alguns punts. Aquest article només pretén plantejar unes breus reflexions que ajudin a contextualitzar aquest mitjà de difusió massiva en diversos aspectes de la vida social.

L'objectiu d'aquest article és el de descriure una línia de treball: analitzar com les narracions televisives i cinematogràfiques creen una competència narrativa en els estudiants i com podem aprofitar-la per construir una educació lingüística, narrativa i, per descomptat, una de literària.

L'impacte que la publicitat produeix en infants i joves és extraordinari i els models que presenta arriben a ser tan imitats que l'escola no pot deixar de fer una reflexió sobre els mecanismes que s'hi utilitzen i sobre els seus efectes. Per altra banda, el treball a l'aula del missatge publicitari resulta prou motivador perquè ens plantegem d'aprofitar les possibilitats didàctiques que ofereix.

Aquest article es proposa reflexionar sobre els continguts dels anuncis de televisió. Ho fem a partir de la revisió d'uns cent vint espots emesos durant la campanya de Nadal i Reis de 1990-1991 i l'inici de la temporada de tardor de 1992. Hi atenem sobretot la situació comunicativa i alguns aspectes lingüístics per tal de comprovar com la publicitat construeix les identitats femenines i les masculines a través d'estereotips diferents. També hi apuntem algunes repercussions cognitives i emotives.

En aquest article es presenten un seguit de propostes experimentades amb l'alumnat de primer i segon cicle de l'ESO que analitzen les produccions televisives en distints formats i gèneres. L'eix de les pràctiques és la desconstrucció del discurs televisiu, amb el propòsit que l'alumnat siga capaç d'identificar i d'adoptar un punt de vista crític davant la realitat construïda pel mitjà.

La unitat didàctica que presentem planteja el treball de continguts de l'àrea de llengua i literatura a partir de la integració del mitjà televisiu. Els seus objectius, per tant, ens condueixen al desenvolupament de capacitats que potenciïn la competència comunicativa. En aquest cas, aquelles que es refereixen als nous llenguatges que la televisió incorpora, les seves estratègies persuasives, els seus codis, el seu estatus de referent privilegiat, les manipulacions i tergiversacions...

De tots els avantatges que té per a la vida real i per a l'educació d'una persona completa la formació en matèria de mitjans de comunicació, la que em sembla més interes sant és que es tracta d'un coneixement as sumible en els punts essencials per tots els ciutadans. He optat per treballar colze a colze amb els docents que treballen aquest angle de l'educació, perquè penso que amb un esforç molt raonable es poden fer passos molt significatius. Però aquest no és l'únic motiu, contraposo el meu optimisme respecte al treball que es pot realizar del costat del receptor amb el pessimisme que m'embarga quan es tracta d'analitzar propostes del costat del mitjà de comunicació.

En aquest article s'exposa quins són els aspectes de la locució que influeixen a l'hora d'executar un text oralment, com ara la respiració, la pronúncia, la intensitat, el ritme, l'entonació o les pauses, entre altres. S'hi tracta cada aspecte per separat des d'un punt de vista teòric acompanyat d'exemples amb suggeriments pràctics, els quals no són pas l'única solució possible, sinó que, ben al contrari, constitueixen la base per estimular la creativitat de l'alumne, pel fet que sempre pot trobar noves maneres d'executar un mateix text, és a dir, una combinació encertada de tots els elements lingüístics i paralingüístics, amb la finalitat d'obtenir un discurs eloqüent com a resultat.

La poesia és un gènere considerat difícil de treballar a classe. Davant d'això, el grup PIEBA de la Universitat de Barcelona va iniciar un projecte que obtingués una visió sistemàtica de tot el que es feia sobre poesia i educació a Barcelona, mitjançant la recopilació documental, qüestionaris i entrevistes als implicats, i l'observació a l'aula. En aquest article s'exposen els primers resultats obtinguts sobre aquesta anàlisi de la situació.

Ningú discuteix avui la transcendència que tenen en la nostra comunitat els mitjans de comunicació audiovisual i, en concret, la televisió. Tampoc s'amaguen les funcions destacades que exerceix la llengua en aquest mitjà, com a instrument de comunicació i com a eina d'elaboració conceptual. Però, tot i això, encara no és prou corrent que el discurs televisiu i la comunicació audiovisual en general entrin a l'àrea de llengua com a objectes d'anàlisi i reflexió i com a objectius i continguts d'aprenentatge lingüístic ùal costat de la resta de discursos presents en la realitat.