Projectes per aprendre llengua

La pedagogia considera el projecte com una necessitat de donar una significació a les situacions d'ensenyament/aprenentatge i estimular l'activitat de l'alumne/a. En el cas de l'ensenyament de la llengua, els projectes es refereixen fonamentalment a la lectura i a la producció de textos orals i escrits. En aquest article distingirem les dimensions comunicatives dels projectes i les dimensions lligades als aprenentatges. Tractarem també d'explicar per què la didàctica de la llengua considera que cal anar més enllà dels projectes i analitzar el problema dels continguts d'ensenyament i de l'organització d'aquests en seqüències didàctiques.

En algunes de les aules d'anglès dels instituts de Catalunya s'estan desenvolupant projectes des de fa més de quinze anys. D'aquesta experiència es destil·la l'esquemàtica i espero que nítida visió que intento reflectir en aquest article. Fer una divisió taxativa entre projectes oberts i projectes tancats podria confondre aquell professorat que fins ara no s'ha decidit a explorar aquest terreny. Així doncs, és l'anàlisi global del procés del projecte el que vertebra l'article. Les diferències entre projectes oberts i projectes tancats s'han apuntat en els seus trets principals i, el que és més important, s'han exemplificat adientment.

La transició cap a formes d'aprenentatge basades en l'acció ha introduït en el camp de l'ensenyament de llengües estrangeres els conceptes de tasca, síl·labus processuals i aprenentatge experiencial. Des de la distinció entre tasca i trama, aquest article situa els projectes i els analitza des del punt de vista de la motivació. Entre d'altres factors motivacionals específics, el projecte aporta a l'organització de l'aprenentatge: una realitat virtual; experiències de treball en grup, d'assoliment, de superació del risc, d'autorealització i de creativitat; espais per als processos de ressonància i les diferències individuals, la inversió personal en el procés, la seguretat i la presa de decisions; una interfície amb el codi i la cultura associats; una perspectiva de comportament regulat per objectius i una visió de la trama com a camí contingent cap a un producte i un objectiu finals. Aquesta visió correspon a allò que sabem sobre la motivació a través de la recerca sobre adquisició de llengua, les teories psicològiques de la motivació, la teoria i les propostes curriculars educatives.

L'article destaca els avantatges del treball per projectes en relació a l'aprenentatge de la lectura. Aquesta organització permet superar les divisions existents a l'escola entre les activitats de lectura i els altres aprenentatges i entre les activitats de lectura completa i les d'exercitació dels seus comonents. A continuació es descriu un projecte de treball sobre la lectura com a font d'informació per mostrar com es poden integrar diversos objectius d'aprenentatge lector a través d'aquest tipus d'organització.

Aquest article és l'exemplificació d'una seqüència didàctica o d'un petit projecte interdisciplinari de les àrees de Llengua i de Ciències Socials. Amb aquest treball es pretén, d'una banda, emfasitzar la importància i el rendiment didàctic que té una planificació minuciosa del procés de treball a l'aula, feta des de la perspectiva de les dues disciplines en joc. D'altra banda, es vol justificar la rellevància de la llengua oral, no només com a contingut lingüístic específic, sinó com a organitzador del procés d'aprenentatge. Aquesta relació inseparable entre continguts i llengua s'expressa en la relació entre l'organització del pensament i la verbalització. Aquest projecte va adreçat a l'alumnat del primer cicle d'Ensenyament Secundari Obligatori.

L'article presenta diferents formes i instruments de regulació (interns, externs i locals) en el curs del desenvolupament de seqüències didàctiques d'expressió escrita. Els autors fan referència al mateix procés de producció i millorament dels textos dels alumnes (pre-text), a la incidència dels textos autèntics en l'aprenentatge de les característiques dels diversos gèneres discursius, a la utilitat de les pautes de control i a la de les activitats locals (relacions entre frases, etc.), com a camins cap a la interiorització dels coneixements i cap a l'autoregulació del procés de producció escrita.

L'article constitueix un repàs breu del que ha estat el seminari El gust per la lectura, organitzat pel Departament d'Ensenyament, a través del Servei d'Ensenyament del Català, i adreçat al professorat de secundària per tal d'ajudar-lo en la tasca de despertar l'interès i el plaer de llegir entre els seus alumnes. Al costat de la síntesi històrica hi ha també la referència de tots els materials generats pel seminari al llarg dels seus deu anys.

L'Oulipo (Obrador de Literatura Potencial) fou creat el 1961 per Raymond Queneau i François Le Lionnais. No és ni un moviment literari ni un seminari científic. Tampoc no es tracta de literatura aleatòria. És un grup que es reuneix amb regularitat i publica el resultat de les sevs investigacions. Intenta buscar noves regles, o constriccions, que podrien substituir les fórmules caducades de la creació literària, injectant nocions matemàtiques a les tècniques de composició. També busca en els textos del passat possibilitats no del tot explotades: converteix, per exemple, l'antiquíssim lipograma en constricció plenament oulipiana. Defensa, si pot ésser de manera divertida, una concepció formal de la literatura que s'oposa radicalment a una aproximació ôdecorativistaö.

Els plantejaments de formació personalitzada i d'autoaprenentatge no responen a l'aplicació d'una nova metodologia. Es tracta de modificacions molt més profundes que afecten aspectes didàctics, ideològics, comportamentals i organitzatius. Pot ser un reflex dels canvis que s'estan produint en la societat... L'interès per personalitzar la formació ha generat la recerca de fòrmules diferents, entre les quals destaquen els centres d'autoaprenentatge i el treball a partir de plans personalitzats d'aprenentatge, en tot s dos casos amb diferents nivells d'orientació i control.

En aquest article es defensa que el treball de les estratègies d'aprenentatge no són una moda pedagògica passatgera, han de situar-se al centre de la pràctica educativa. I considera la llengua i la filosofia com a disciplines vertebradores d'aquest aprenentatge.