Veu i locució

L'article presenta els elements bàsics de la comunicació oral, entesa no tant com a transmissió d'informació, sinó com a contacte afectiu, a partir de la seva forma material (el so i la veu) i parant atenció, particularment, en la locució com a format especial de comunicació, on la veu ha de donar cos a un missatge abstracte: interpretant-lo per tal que l'oient pugui comprendre'l, però també per tal d'establir contacte amb ell (comunicació afectiva).

En l'article definim i descrivim el funcionament dels fenòmens prosòdics del català (accent, ritme i entonació), amb la finalitat de ser aplicats a l'ensenyament de la llengua oral i, més concretament, a un dels seus múltiples formats, la locució. Aquests fenòmens són especialment rellevants perquè tenen una doble funció: d'una banda, permeten a l'emissor organitzar els elements del discurs en blocs fònics i, de l'altra, faciliten al receptor comprendre'n el contingut, gràcies a la interpretació de cada bloc.

L'article ofereix una breu revisió dels materials publicats per a l'ensenyament de la pronunciació en català com a segona llengua (L2) amb relació als diferents nivells de formació actuals, contextualitzant-los en el marc dels diversos corrents metodològics per a l'ensenyament de la pronunciació i la correcció fonètica. De l'anàlisi, se'n desprenen les necessitats que semblen més urgents en aquest camp i que es resumeixen a les conclusions.

L'objectiu d'aquest article és reflexionar sobre les dificultats que planteja la correcció fonètica a professors i a alumnes i alhora oferir una metodologia que pugui ajudar a resoldre alguns problemes que sovint es repeteixen en l'aprenentatge de la pronunciació d'una segona llengua. Intentem explicar les nocions bàsiques per a l'adquisició d'una bona pronunciació, els factors que afavoreixen o que dificulten aquest procés d'aprenentatge i els processos i les estratègies que se segueixen. Senzillament, ens agradaria ser un punt de referencia per a totes aquelles persones que, de manera individual o col·lectiva, s'interessen per aquesta qüestió.

L'article se centra en dos aspectes estretament relacionats que intervenen en la lectura expressiva. D'una banda, es basa en la constatació que entendre bé un text és el pas previ per llegir-lo de forma expressiva i, de l'altra, que en aquesta expressivitat hi intervenen una sèrie d'elements suprasegmentals i no verbals que s'han de controlar per garantir la recepció dels qui l'escolten. Parteix de l'anàlisi de les dificultats que solen tenir els estudiants per controlar els elements que intervenen en la lectura expressiva i, a continuació, s'hi proposa un conjunt d'activitats orientades a aprendre a llegir en veu alta. L'objectiu és que els alumnes reconeguin el valor lingüístic i comunicatiu que tenen els recursos relacionats sobretot amb la veu per facilitar la interpretació del text i el manteniment de l'atenció dels destinataris.

Les condicions de la veu en fer teatre, tant si és en una aula com a nivell professional, volem que siguin òptimes per facilitar la comprensió i la connexió del públic cap a l'obra que es representa. Aquestes condicions es prepararan treballant la tècnica de la veu i l'expressió del text conjuntament, i lligant aquests dos aspectes entre ells. Buscarem una veu despullada d'interferències, que ens permeti assolir la màxima sinceritat escènica possible. Cerquem que a l'espectador li arribi una locució clara, entenedora i que estigui connectada amb allò que volem expressar: una veu connectada amb la ment, amb la respiració, amb els sentiments, amb l'articulació i amb el ritme.