Aprendre llengua des de la diversitat

L'article mostra com hem desenvolupat una activitat consistent en la realització de memòries setmanals amb estudiants d'educació secundària, amb la qual pretenem que l'alumne siga capaç de regular el seu procés d'aprenentatge. Mitjançant exemples de memòries d'alumnes, analitzem algunes dades que aquesta activitat proporciona al professor sobre el procés d'aprenentatge de cada alumne. Finalment, posem en relleu el valor didàctic que considerem que es desprén d'aquest exercici de ½fer memòria+.

L'autor es decanta per un enfocament hol·lístic de l'ensenyament de la poesia. Procura convertir l'aula en un espai literari viu, negociat i centrat en l'alumne i l'alumna, en les seves emocions es tètiques que el procés didàctic haurà de respectar per poder-les ampliar i enriquir. Llegir poemes, expres sar els propis sentiments, indagar individualment i col·lectivament en el seu sentit, crear-los o recrear-los... El docent abandona el paper transmis sor, divulgador ûamb més o menys èxitû de preteses ½veritats crítiques+ inqüestionables i es converteix en facilitador d'experiències artís tiques centrades en el plaer de la paraula i la recerca, sempre parcial i problemàtica, dels seus fonaments.

L'article considera l'ortografia com una de les parts que s'han de tenir en compte en els processos d'ensenyament/aprenentatge de la llengua escrita. Entén l'errada com a base per a l'orientació de l'aprenentatge dels alumnes i no pas com a correcció s is temàtica, tal com s'havia pensat tradicionalment. Esbossa una seqüència didàctica que afavoreix que els alumnes prenguin consciència i automatitzin l'escriptura ortogràfica, per poder generalitzar-la sense dificultat en les seves produccions es crites. Proposa que l'aprenentatge ortogràfic formi part d'una construcció de grup i no sigui només un treball individual.

L'atenció a la diversitat suposa la garantia d'uns aprenentatges bàsics a tots els alumnes. El desenvolupament de la competència lectora n'és un. Hi ha molts alumnes que mostren deficiències en la lectura comprensiva, la qual cosa constitueix un obstacle seriós per a l'aprenentatge. La nostra proposta pren com a referència alguns d'aquests alumnes que cursen el PDC. A través d'aquesta mesura, i dins de l'àmbit lingüístic i social, es pretén construir aquests aprenentatges bàsics. Per fer-ho, cal revisar les concepcions sobre què és comprendre, com es comprèn i quins factors incideixen en la comprensió. A partir d'aquí és possible derivar una sèrie de continguts i estratègies didàctiques, organitzats en seqüències i unitats didàctiques. Tot això des d'una perspectiva que posa la lectura comprensiva al servei de l'aprenentatge, tal com es mostra en alguns exemples.

L'article defensa la importància d'una intervenció específica i programada per a desenvolupar les habilitats lingüístiques bàsiques, que incideixen en l'aprenentatge de totes les àrees del currículum i que són un dels factors fonamentals en la delimitació de la diversitat de l'alumnat. L'aplicació de programes de millora de la intel·ligència amb apartats dedicats al desenvolupament de la comprensió i del raonament verbal es presenta com una de les mesures possibles. A més, s 'hi proposa el desenvolupament de programes integrats en el currículum ordinari de cada àrea ûlingüístiques i no lingüístiquesû, amb la intervenció del professorat dels departaments didàctics.

Aquest article sintetitza les estratègies didàctiques de caire participatiu que hem experimentat a l'aula de ciències socials, a segona etapa d'ESO, amb l'objectiu d'integrar l'alumnat amb risc d'exclusió social i atendre els diversos ritmes d'aprenentatge. Amb aquestes estratègies hem aconseguit que a la classe de ciències socials hagi pogut romandre dins la mateixa aula amb els seus companys de curs l'alumnat que a les altres matèries és atès individualment o en petits grups amb projectes d'atenció a la diversitat i/o adaptacions curriculars.

Aquest article presenta el resum d'una seqüència didàctica dissenyada per aconseguir que alumnes castellanoparlants, partint d'una observació reflexió guiada inicial i de la preparació d'activitats orals formals pautades, emetin amb naturalitat missatges col·loquials i espontanis en llengua catalana. La SD s'estructura entorn d'un projecte que consisteix a elaborar tres tipus de missatges diferents per al canal televisiu. Pretén, també, potenciar la valoració positiva de l'ús normalitzat de la llengua i estimular la reflexió lingüística.

L'article presenta dues parts. A la primera es fa un breu repàs de la relació histórica que l'home ha establert amb els animals i de la literatura que aquests han generat sota el nom genèric de ½bestiaris+, per centrar-se després en els materials poètics de la literatura catalana, ja sigui la dedicada als adults com la dedicada als infants. La segona part està plenament orientada a la presentació d'un joc que té com a objectiu principal apropar i donar a conèixer als alumnes, a partir de finals de primària, la poesia animalística que set autors catalans van produir en dues etapes històriques diferenciades: la primera centrada bàsicament durant la primera meitat del segle XX i la segona, durant la dècada de 1990. El joc, constituït a base de preguntes tipus Trivial, recorre aspectes retòrics, històrics o culturals que fan reflexionar sobre el fet poètic, les característiques fòniques, lèxiques o sintàctiques de la llengua, els continguts culturals implícits i explícits o les característiques etològiques, morfològiques o simbòliques dels animals.

Amb la generalització de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys, ha aparegut una preocupació creixent entre el professorat, especialment el de secundària: respondre adequadament a les necessitats d'un alumnat que presenta una gran diversitat de coneixements i habilitats, interessos i actituds. La diversitat a l'aula no és un fenomen nou. Des de l'educació infantil fins a la universitat, l'alumnat d'una mateixa aula pot presentar una gran heterogeneïtat, quant a experiències i coneixements previs, estils d'aprenentatge, expectatives, interessos, aptituds i actituds. Si la intervenció didàctica no té en compte aquestes diferències, molts alumnes acabaran l'ensenyament obligatori sense haver desenvolupat les capacitats mínimes desitjables, i el professorat se sentirà cada vegada més frustrat, impotent i desmotivat.