La lectura a les activitats d'escriptura

Aquest article presenta una seqüència didàctica en què es treballa el relat fantàstic a quart d'ESO. S'inscriu en una programació de curs el centre d'interès de la qual és la relació entre literatura i realitat. La seqüència lliga lectura (literària i cinematogràfica) i escriptura, sota la hipòtesi didàctica que la fantasia pot ser una forma idònia d'expressió allegòrica de la realitat. La seqüència, desenvolupada en el tercer trimestre escolar, constitueix també una síntesi aplicativa d'alguns aprenentatges sobre composició escrita realitzats al llarg del curs.

A partir d'una obra de la literatura clàssica espanyola, el Lazarillo de Tormes, l'autora elabora una proposta didàctica de lectura i escriptura a través d'una webquesta, recurs didàctic que es basa en el treball per tasques mentre s'utilitzen continguts d'Internet. Els alumnes hauran d'integrar diverses habilitats per realitzar l'activitat final, que consisteix a escriure un nou episodi del Tratado I a partir de la imitació del model i a publicar-lo en un bloc d'aula. Els textos elaborats pels estudiants mostren com es converteixen en lectors experts i aconsegueixen apropiar-se de les característiques de l'obra. L'escriptura es concep, així, com la millor estratègia per fer bons lectors i, alhora, la lectura permet prendre models d'escriptura i reflexionar sobre les seves característiques discursives per millorar els escrits propis.

Tot seguit, descrivim una experiència d'estudi d'història de la literatura a quart d'ESO que combina escriptura, lectura i interacció oral. A partir de la lectura conjunta del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, el professor proposa d'estudiar història de la literatura. La classe es divideix en petits grups que aborden els diversos períodes literaris a què el poema, segons la nostra interpretació, fa referència implícitament. Cada grup explora fonts diverses d'informació i escriu un text expositiu que caldrà adreçar a alumnes de cinquè de primària. També caldrà fer una exposició oral a aquests mateixos alumnes i elaborar un videoreportatge sobre l'experiència. Les tres idees bàsiques del projecte són les següents: es pot programar un curs d'història de la literatura des dels autors medievals fins a l'actualitat sense que la porta d'entrada sigui la literatura medieval; llegir amb finalitats diverses i parlar ajudarà a escriure textos de síntesi de les fonts consultades, i identificar un destinatari d'aquests textos portarà a revisar-ne el contingut a fons i, com a conseqüència, a transformar-lo i aprendre'l millor.

En la seqüència didàctica que es presenta aquí, hi intervenen diferents processos que uneixen la lectura i l'escriptura de forma que acaben relacionant-se i prenent sentit l'una amb l'altra. Es llegeix una obra literària, que s'analitza i es debat a classe, i s'escriu sobre el que l'alumnat n'ha entès en un joc de simulació periodística en la realització del qual l'estudiant ha de continuar llegint, ja de manera autònoma, textos inserits en contextos en els quals vol desenvolupar el seu escrit. El resultat, el producte final, fa palesa aquesta interrelació necessària entre tots dos processos. Parallelament, es fa fer una lectura reflexiva dels textos dels companys, dins de l'avaluació formativa, que els ajudarà a prendre consciència dels encerts i de les possibles millores dels textos propis, en tant que crítics i en tant que autors, ja que, llegint les composicions dels altres, s'adonen de formes de perfeccionament dels escrits propis.

Tot seguit, presentem una experiència d'estudi del text argumentatiu a l'educació superior. Els estudiants han de respondre dues consignes: explorar la polèmica plantejada per dos textos periodístics (una columna d'opinió i una carta dels lectors) i escriure-hi un text de resposta. El professor crea un context en què cal llegir, dialogar, observar, opinar, consultar fonts i reflexionar. L'objectiu és doble: saber dilatar l'exposició de la tesi defensada, que presentarem només després d'un procés reflexiu sobre els arguments que volem rebatre, i explorar els recursos lingüístics (connectors lògics, puntuació, modalització, etc.) que la llengua ens ofereix per articular l'entramat de veus diverses sobre el tema. És al si d'aquest entramat que presentem la nostra opinió.

Aquest article explica una seqüència didàctica en què es proposa a l'alumnat que faci un exercici de redacció pautat. L'activitat s'inicia amb l'explicació, per part de cadascun dels nois i noies, d'anècdotes viscudes pels seus avis i àvies i, a partir d'aquest primer relat breu, se'ls demana que expandeixin el text tot incorporant-hi la localització dels elements del context i la descripció dels personatges i dels espais. Al llarg de tot el procés, la professora modelitza i acompanya les diferents activitats que els alumnes han de dur a terme.

L'article presenta una experiència realitzada amb alumnes de quart d'ESO sobre una proposta gramatical basada en la lingüística cognitiva i una seqüència didàctica que lliga l'escriptura i la comprensió lectora amb les categories gramaticals.

En el present article, s'hi proposa una reflexió adreçada als professionals novells, prèvia a qualsevol intervenció en l'ensenyament de la literatura, sobre els objectius de l'educació literària a l'etapa obligatòria i el punt de partida dels alumnes. D'una banda, els objectius curriculars, els supòsits de les avaluacions generals fetes per les administracions educatives i les fites assenyalades per la recerca didàctica ofereixen l'horitzó d'expectatives socials sobre allò que el professorat de literatura es proposa aconseguir amb la seva tasca educativa. D'altra banda, considerar els aprenents és una qüestió central en aquesta tasaca. Valorar el seu bagatge lector, la nova situació educativa en una societat global i tecnològica i una actitud d'obervació amatent, tant de les diferències entre els alumnes, com de les formes que tenen d'aprendre a les aules, són elements que ajuden a superar desànims i dificultats en la consecució dels objectius encomanats per la societat a aquests professionals.

L'article defensa la necessitat de continuar l'ensenyament de la lectura a l'educació secundària. D'una banda, cada àrea hi ha de contribuir a través de la concreció de les particularitats i els sabers que li són propis. D'altra banda, des de l'àrea de llengua, cal posar l'èmfasi en l'ensenyament explícit d'estratègies de lectura contextualitzades en les seqüències didàctiques d'aprenentatge. S'hi destaca el paper fonamental de l'ús de descriptors a l'hora de realitzar l'avaluació formativa de la competència lectora dels estudiants.

En aquest article, s'hi fa una proposta d'anàlisi de la comprensió lectora on s'integren les diferents habilitats de pensament de l'alumat, és a dir, les emocionals, les cognitives, les socials i les morals. Aquesta mirada integral comporta una anàlisi de la comprensió diversificada en diferents instruments al llarg d'una seqüència didàctica feta per a un curs de tercer d'ESO d'un institut de l'àrea metropolitana de Barcelona. El procés de resolució d'algunes de les activitats proposades al llarg de la seqüència didàctica ens ha permès observar el procés de construcció de significat del text a través de l'anàlisi de la conversa dels estudiants en situació de treball cooperatiu. També s'hi ha analitzat el grau de metacomprensió i s'hi han intentat establir certes relacions entre els dos processos.