L'ensenyament de l'ortografia

Tal com ens suggereix, l'article aborda les qüestions referides a l'adquisició del sistema gràfic. Les autores es pregunten si les etapes d'aquisició són semblants en totes les llengües alfabètiques, independentment de la consistència del seu sistema gràfic; proposen un model, anomenat de doble via, per explicar els procediments utilitzats pels adults competents en les decisions ortogràfiques; segons aquest model, la via lexical seria la preferida per davant de la via de traducció.

L'autor relaciona dos aspectes, per una banda, el fet que tots els sistemes, de la mena que siguin, tinguin dos principis: un de base fonogràfica i un altre de base semiogràfica. Per l'altra, el fet que aquests dos principis estiguin presents en les estratègies utilitzades en la resolució dels problemes gràfics. Aquests dos principis, contràriament al que succeeix, s'haurien de veure reflectits equilibradament en la pràctica pedagògica. La ponència acaba amb algunes consideracions didàctiques.

L'autora proposa l'anàlisi lingüística de l'error ortogràfic com a punt de partida per al treball d'ortografia. Aquesta anàlisi que, segons ella, podria basar-se en aspectes diversos (el tipus, el nivell i els temes) permetria tenir la informació bàsica necessària per programar el treball d'ortografia de manera científica.

La proposta de diversificació de l'ortografia es fonamenta en la complexitat del sistema ortogràfic en què s'articulen nivells d'estructuració diferents, en la concepció constructivista de l'aprenentatge i en la complexitat dels processos de composició escrita. A l'article es proposen tres tipus de situacions per diversificar el treball d'ortografia a l'escola: 1) Les situacions reals d'escriptura, que motiven i justifiquen la necessitat de l'ortografia. 2) El treball sistemàtic, tendent a posar en comú les observacions, la norma que es dedueix i la regla que cal aprendre.3) Finalment, l'exercitació que permet l'automatització que s'hauria d'individualitzar pel fet que les dificultats són, en general, diverses.

L'autora explica el procés de fixació del sistema ortogràfic del català, procés que emmarca en una perspectiva política de delimitació d'un espai lingüístic per al català en relació amb d'altres llengües veïnes: provençal, castellà, etc. Destaca la necessitat que té una llengua moderna de fixar el seu sistema gràfic i ressalta la figura de Pompeu Fabra com a impulsor dels treballs de fixació del català.

L'autor introdueix el tema parlant de l'origen dels sistemes gràfics, sobretot de les causes del seu naixement. Explica la relació entre el domini del codi i unes certes formes de poder que, encara que canvien amb les èpoques i els llocs, en definitiva demostren la dimensió social, extralingüística, que s'atorga a l'ortografia.

Sortosament, en aquest moments existeix una tendència a utilitzar els projectes de treball com a mètode específic per al tractament de la llengua i com a model d'ensenyament globalitzador. En aquest article es fa una anàlisi de les raons que justifiquen aquesta aparent moda, recolzant el seu valor educatiu en el coneixement actual sobre els processos d'ensenyament/aprenentatge, Conjuntament amb aquesta valoració es fa un recorregut històric sobre els antecedents i els punts de contacte amb altres metodologies renovadores.

En aquest article, l'autor i l'autora, partint del seu treball en l'elaboració de materials curriculars específics, reflexionen sobre la necessitat d'ensenyar actituds lingüístiques positives dins el currículum de l'àrea de Llengua. Analitzen els components de qualsevol actitud -lingüística o no- i la seua formació en relació amb les normes socials. Posteriorment, expliquen el tractament que hauria de tenir la realització de qualsevol activitat escolar que tingués com a finalitat modificar una actitud lingüística negativa. Per finalitzar, proposen tècniques que es poden usar en la confecció d'activitats i descriuen els problemes amb què s'enfronta l'ensenyament d'actituds lingüístiques positives.

L'article parteix de la situació d'aprenentatge ûel context compartit de producció de textosû i els components que en aquest intervenen ûel procés de composició escrita, l'alumne que escriu i el mestre que l'ajudaû. Tot seguit, s'endinsa en la presentació d'una proposta d'escriptura realitzada amb alumnes que inicien el primer cicle de l'educació primària. D'aquesta proposta s'expliciten les fases o moments que s'hi diferencien, el què i el com de l'ajuda pedagògica i les estratègies que hi empren els alumnes i el mestre.

En aquest article s'explica una experiència realitzada l'hivern passat a la Costa Atlàntica de Nicaragua, una zona habitada per ètnies diverses, i que va consistir en un taller fet en col·laboració entre dos lingüístes nord-americans, els responsables locals del programa de bilingüisme nicaragüenc i dues professores catalanes. Va anar destinat a mestres de l'etnia sumu, un grup molt minoritari que conserva viva la seva llengua i moltes de es seves formes de vida tradicionals. El taller va tenir dos objectius bàsics. El primer, recollir informació lingüística i etnolingüística destinada a la confecció d'una futura gramàtica de la llengua sumu, empresa que estan duent a terme el Dr. Ken Hale i el seu ajudant Thomas Green, del Massachusetts Institute of Technology. El segon, dotar els mestres sumus de recursos lingüístics, didàctics i etnogràfics vàlids per a aplicar a les seves classes.