Les llengües a l'escola

En aquest treball d'investigació es compara el coneixement de llengua catalana, castellana i matemàtic així com les actituds respecte a les llengües que tenen una mostra d'alumnes no-catalanoparlants de nivell sociocultural baix de 4rt de primària, alguns dels quals han estat escolaritzats en un programa d'immersió al català i, uns altres, en un programa d'aproximació en la seva llengua habitual (castellà). Els resultats indiquen que la mostra d'alumnes d'immersió, a més d'obtenir resultats significativament superiors en la L2 (català), no veuen minvada la competència en la seva llengua materna (castellà) i mostren també millors resultats en la prova de coneixement matemàtic. A més, els resultats indiquen que, en aquells alumnes que parteixen d'unes condicions més desfavorables (nivell sociocultural baix i quoficient intel·lectual baix) l'efecte de la variable tractament educatiu és superior.

En la reflexió sobre de l'educació bilingüe de vegades s'ha tendit a oblidar la responsabilitat que té la institució escolar d'adequar-se a la realitat lingüística i cultural dels alumnes. L'atenció de l'escola als trets lingüístics i socials dels alumnes apareix com un tret fonamental dels estudis sobre l'ensenyament de l'escriptura en L2 que s'aporten en aquest article. Aquests estudis forneixen un marc de referència per a l'ensenyament de l'escriptura en L2 a grups socials desfavorits.

En aquest article s'exposa el procés d'integració de tres nenes magribines en un centre escolar en llengua basca (models D i immersió total) i les dificultats que des del punt de vista sociocultural i lingüístic han hagut d'afrontar. S'hi analitzen els programes educatius bilingües vigents i s'hi discuteix la seva adequació per a aquest tipus d'alumnes.

Les nocions d'exolingüisme i de bilingüisme ocupen una posició central en la recerca sobre l'adquisició de segones llengües i en l'estudi de situacions de contacte de llengües. D'una manera més general, contribueixen a enriquir les representacions de la interacció verbal mostrant com la negociació del codi constitueix un factor pertinent. L'objectiu d'aquest article és de precisar aquestes nocions mostrant que els eixos de variació endolingüe vs exolingüe i unilingüe vs bilingüe estan marcats per ruptures parcials que permeten d'afinar les nostres anàlisis. Per altra banda, aquest enfocament permet de precisar alguns aspectes de les relacions entre adquisició i interacció.

L'article presenta una experiència de treball conjunt des de les àrees de francès i anglès, un dels resultats de la qual ha estat una proposta de seqüenciació de continguts de llengua estrangera per als dos cicles de secundària obligatòria des d'una concepció discursiva de la llengua. Ens plantegem la necessitat de concebre uns objectius globals que es poden abordar des de totes les àrees lingüístiques, per transferir- los a la resta de les àrees del currículum, i que serien essencialment aquells que contribueixin a desenvolupar la competència comunicativa de l'alumnat, com també la seva capacitat d'aprenentatge.

En aquest article es presenta una experiència que introdueix la innovació pedagògica basada en els formats per a l'ensenyament-aprenentatge de noves llengües. La posada en pràctica d'aquesta metodologia es realitza en diferents contextos escolars dels següents països participants en el projecte ½European project to teaching a second language to children between 4 to 10 years old+: Itàlia, Holanda, Anglaterra i País Basc. En el cas del País Basc, s'ha desenvolupat l'experiència en deu centres escolars (ikastoles) amb divuit professors1. Cal ressaltar que el projecte general implica dues parts: 1. La posada en pràctica d'una metodologia especial fonamentada en la teoria dels formats i en principis psicopedagògics de l'ensenyament-aprenentatge de llengües. Aquesta experiència té en compte la formació del professorat i l'elaboració dels materials. 2. La investigació avaluativa del programa que desenvolupa l'ensenyament de la llengua amb la metodologia esmentada.

L'autora pretén reflexionar sobre l'evolució dels conceptes subjacents als termes de llengües materna, primera, segona i estrangera, que són usats de manera inadequada atesos els canvis socials. Manejant diversos criteris (psicolingüístics, sociolingüístics i didàctics) fa un repàs al concepte de llengua primera, al de llengua segona i a les dificultats de separar aquests temes dels conflictes històrics relacionats amb el contacte del català i del castellà dins de la comunitat catalana. Descriu la novetat introduïda en aquest mapa lingüístic per l'arribada d'immigrants procedents d'altres països i la necessitat d'entendre que les llengües segones poden ser més d'una i que cadascú té un repertori verbal propi. Finalment, l'aprenentatge de dues llengües estrangeres a l'escola introdueix un nou element quan tractem la qüestió de la llengua de l'escola i les llengües a l'escola, la qual cosa requereix una nova actitud del professorat de llengües cap als repertoris lingüístics personals de cada aprenent i cap a plantejaments integradors i interdisciplinaris de la didàctica de les llengües a l'escola.

En aquest article descric les situacions d'ús de la lectura i l'escriptura i les experiències del seu ensenyament i aprenentatge que han generat aquestes situacions a cada una de les seqüències que s'estableixen en el treball de projectes globalitzats. L'objectiu és exemplificar com els nens i les nenes de primer curs de primària aprenen a llegir i a escriure fent servir la lectura i l'escriptura en contextos reals, en aquest cas a través dels projectes de treball globalitzats.

L'objectiu de l'article és el de proporcionar una reflexió teòrica i una mostra pràctica de com es pot aconseguir autonomia en l'aprenentatge lector, mitjançant la sistematització d'uns mètodes centrats en tres moments clau del procés de lectura i complementats amb una autoavaluació eficaç.

Aquest article és una reflexió sobre el títol i, també, sobre les raons que expliquen la necessitat d'aquesta reflexió. En tant que element fronterer, i doncs paratextual, el títol dialoga alhora amb els altres llindars del text i amb el text mateix, i això el fa especialment atractiu. Centre de polèmiques ù teòriques i pràctiquesù, els uns el blasmen per impostor i els altres li ho confien tot. Al capdavall, les forces del títol acaben essent les seves debilitats: el lloc destacat ùseparatù que ocupa explica també que se l'oblidi fàcilment. Fins i tot ùo potser sobretotù a l'aula.