Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Competències?
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Escola pública, un model de direcció poc autònom.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Parlen els mestres: cap on va l'escola rural? Problemàtica, perspectives i reptes.
A través de l'opinió de quatre mestres i sense pretendre que les seves manifestacions siguin una mostra representativa de tot el col·lectiu, s'ha volgut indagar sobre el futur, els canvis i les necessitats i satisfaccions de l'escola rural.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La ZER i el territori: l'experiència de la ZER del Solsonès.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Escola rural i aprenentatge cooperatiu.
Moltes escoles rurals estan organitzades, gairebé per necessitat, de forma cooperativa, en el sentit que les mestres i els mestres recorren sovint a la col·laboració dels alumnes i les alumnes més grans per ensenyar als més petits. De fet, a l'escola rural, per les seves pròpies característiques, s'hi donen amb més facilitat tres de les condicions essencials de l'aprenentatge cooperatiu: la diversitat com a criteri i com a valor, la interdependència positiva i la interacció estimulant.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Les TIC a l'escola rural.
La Zona Escolar Rural del Sió es troba a la Catalunya de Ponent, entre la Depressió Central i el Montsec, a cavall entre la Noguera i l'Urgell. La formen cinc petites localitats de la Ribera del Sió: Butsènit d'Urgell (250 hab.), Montclar d'Urgell (120 hab.), Preixens (200 hab.), Puigverd d'Agramunt (250 hab.) i les Ventoses (110 hab.). Consta de seixanta alumnes d'infantil i primària amb dotze mestres (set tutors i cinc d'itinerants).
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La formació del mestre en l'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES).
Partint de la realitat actual de la formació inicial dels mestres sobre escola rural, aquest article analitza i valora si els canvis que planteja el nou Espai Europeu d'Educació Superior dóna resposta als reptes que aquesta tipologia d'escola té plantejats de cara al segle XXI. S'hi reflexiona sobre les competències dels docents a partir d'un estudi realitzat a la Universitat de Ginebra i explicat per Perrenoud.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Els ulls i la visió.
Part de la nostra tasca es desenvolupa gràcies a la visió, i a través d'ella ens arriba molta de la informació que necessitem gestionar per fer bé les nostres activitats quotidianes (i no em refereixo només al fet de llegir i escriure, o d'utilitzar l'ordinador; quan parlem amb algú, rebem molta informació dels moviments que fa, de la seva actitud).
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El Gran Joc.
La combinació del joc de l'Oca, el Trivial i l'educació física és el resultat d'una experiència portada a terme al CEIP Pompeu Fabra, de Lloret de Mar, amb alumnat de cicle mitjà de primària.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El Parc Arqueològic Didàctic Experimental de Sant Llorenç de Montgai.
El grup Arqueologia i Ensenyament de la Universitat Autònoma junt amb l'Associació Recerca i Difusió Històrica del Patrimoni Històric de la Noguera, han posat en marxa una línia de recerca que té com a punt de partida la creació del Parc Arqueològic Didàctic Experimental de Sant Llorenç de Montgai. És en aquest espai que es combinen recreacions d'hàbitats prehistòrics amb simulacions de jaciments.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
El Pla Educatiu d'Entorn de Barberà del Vallès.
El Pla Educatiu d'Entorn de Barberà del Vallès (PEE) neix a partir d'un coixí d'iniciatives sòlides i d'un procediment de treball coordinat i en xarxa iniciat a partir del Pla Específic del CEIP Pablo Picasso. Aquest procés va obrir possibilitats de forma natural, en posar-se en contacte institucions, serveis i diferents agents socials i educatius que intervenien en un mateix territori en un marc de complicitat, confiança i coresponsabilitat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
De què aprenen els infants? Del que els diem o del que fem?
Estem d'acord que els infants aprenen del que fem i no pas del que els diem. Així doncs, si tenim tan clara la resposta, no ens pot estranyar gens que en tots aquells aspectes que a les escoles només ½diem+, es parli de fracàs en l'aprenentatge, mentre que quan es tracta d'aspectes que ½fem+, el fracàs sigui molt més petit. El cas és que ens estem acostumant que la paraula fracàs ens acompanyi més sovint del que voldríem, i hauríem de concretar les causes d'aquest fet, per tal de buscar la nostra versió de per què passa això.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
GUIXdos, núm. 122: Fem el nostre conte. Un treball per projectes de llengua a cicle superior.
Les mestres i els mestres de llengua de cinquè de primària de l'Escola Pia Granollers, recollint les demandes de l'alumnat, en el sentit de fer les classes més guais (darrere d'aquest adjectiu, hi hem d'entendre més motivadores, participatives, divertides, entenedores, engrescadores...), decidim que tot el segon trimestre l'estructurarem en forma de treball per projectes. Hi impliquem també les assignatures de tutoria i plàstica, a més del mediatecari, i posem fil a l'agulla. Fem el nostre conte! és el resultat d'aquesta proposta. La voleu conèixer?
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L'escola rural a Catalunya, avui.
D'ençà del balanç de les jornades realitzades a la Molina l'any 1998, en les quals es va analitzar l'evolució de les zones escolars rurals durant els deu anys de vigència del seu decret de creació1, s'han succeït tres edicions més de les jornades del Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, a Torroella de Montgrí (2001), a l'Espluga de Francolí (2003) i a Berga (2005)2, que s'han centrat en la reflexió educativa al voltant de tres grans àmbits, com són la gestió i el funcionament de la ZER, la pràctica educativa i les relacions amb l'entorn.
