MIGRACIONS I CIUTADANIA

Com es poden garantir els drets universals per a totes les persones al mateix temps que es reconeixen les identitats? El recent debat sobre la laïcitat ùal centre del qual hi ha la dona immigrantù expressa aquesta preocupació. A grans trets, s'han donat tres tipus de resposta, però és des de la igualtat de les diferències que s'aconsegueix articular particulars i universals amb més èxit.

Sovint es parla de la introducció primerenca de l'ensenyament de l'anglès, es parla menys de l'ensenyament de les llengües pròpies de cada comunitat autònoma i amb prou feines s'esmenta l'ensenyament de la llengua addicional.

Com que considerem que tots som iguals, procurem atorgar un tractament igualitari en drets i deures. I tenint en compte que tots som diferents, ens esforcem per oferir un tractament personalitzat i ens adaptem a les necessitats i peculiaritats de cada família. Tenim en compte les diferències, les valorem positivament i procurem compensar mancances quan n'hi ha.

Fa anys, un grup de docents ens vam proposar planificar situacions d'ensenyament-aprenentatge on necessàriament s'haguessin de fer coses conjuntament. Situacions obertes on es possibilitessin les interaccions diverses de nivells diferents de competència i experiències també diferents.

Un bon començament no és una garantia total d'èxit, però hem comprovat que ajuda molt en el tracte entre les persones. És cert que solem dotar els espais de significat i de contingut, però moltes vegades ens oblidem d'observar què succeeix en alguns llocs preferents. A la nostra escola, el pati és un d'aquests indrets on es couen i maduren moltes qüestions, és un espai de joc tant escolar com extraescolar, no únicament del nostre centre docent, sinó també del barri. Hi celebrem les nostres festes i cada tarda hi conviuen molts pares i mares que observen els jocs i les activitats dels seus fills i filles, que conversen sobre les seves inquietuds, i també s'hi forgen munts de relacions personals, tant entre els infants com entre les persones adultes.

A la nostra escola infantil, més de la meitat de les famílies procedeixen de la immigració, fonamentalment de la República Dominicana i Colòmbia. Quan hi van començar a arribar, immediatament ens va sorgir la necessitat d'escoltar- los i de conèixer els seus costums. Atesa la precarietat de les seves situacions personals, entaular una conversa d'igual a igual de vegades era difícil, però, de mica en mica i amb el contacte diari, ho vam anar aconseguint.

La presència d'alumnat immigrant als centres docents s'ha multiplicat al llarg dels darrers anys. És un fenomen que planteja nous reptes a l'escola i la renova, com també passa a tota la societat. Es poden observar alguns factors que indiquen que es respon de manera adient a les necessitats que aquesta situació presenta.

Al llarg dels darrers anys, s'han publicat nombrosos llibres sobre interculturalitat i alumnat procedent de famílies immigrades. Com a mostra, els tres següents (un que es pot considerar clàssic, un altre de teòric i un altre de crític) ens obren camins diversos i complementaris.

Sovint afirmem que l'escola infantil ha d'oferir una atenció personal a cada criatura. De fet, un dels nostres objectius és respondre a les necessitats de les nenes i els nens tenint en compte les seves característiques individuals. Quan parlem dels menuts d'un any, aquesta necessitat sorgeix de manera palpable. Això no obstant, en què consisteix l'atenció individual?, és realment possible? Si dediquem l'atenció a aquest nen o nena en concret, què passa amb la resta del grup?

En aquest article us presentem la nostra experiència del treball de grafisme a parvulari, pensat perquè els nens i les nenes, d'una manera lúdica i artística, desenvolupin i exercitin els moviments de mà, canell i braç, necessaris per adquirir el domini i la pressió necessaris en la realització dels diferents traços.

M'he vist agradablement sorpresa en llegir el relat d'aquestes mestres sobre la tasca que duen a terme amb el seu alumnat sobre el grafisme. Segons el meu parer, reuneix alguns aspectes que considero molt importants: evolució, consideració del paper protagonista dels in - fants en el seu procés d'aprenentatge, respecte per les diferències, treball en equip i presa de decisions en funció de criteris ben definits.

L'horari no és solament un marc que conté l'activitat escolar, és també la resposta a unes maneres d'entendre i actuar per part del professorat. Des d'aquesta òptica, el que la jornada escolar reflecteix permet pensar la pràctica i avaluar els canvis que s'hi produeixen. L'elaboració de l'horari i l'anàlisi de la vida que va adquirint per mitjà del seu desenvolupament ha passat a ser entre nosaltres un interessant camp d'intercanvi professional.