STEAM per a la infància

Del que dic i penso que faig… al que en realitat faig. Del que diem que fem en equip… i que fem. De fer sense pensar… a pensar el quefer.

Criatures assegudes fent assemblees interminables; que completen fitxes o que realitzen propostes que no concorden gens amb la seva realitat ni amb les necessitats que tenen; una infància subjecta als desitjos de les persones adultes…

A l’article s’hi presenten diverses orientacions que pretenen ajudar a definir què entenem per activitats STEM o STEAM i quins són els coneixements clau, com també les maneres de fer, de parlar i de sentir que es promouen en aquestes activitats.

Al llarg del curs 2017-2018 dues educadores vam fer una investigació emparada en una llicència d’estudis de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, en la qual vam constatar la presència de les matemàtiques en la vida quotidiana i en les propostes de joc dels nens i les nenes a l’escola bressol.

Incorporar la visió d’educació STEAM a l’etapa d’infantil suposa complementar i enriquir moltes de les pràctiques que ja es porten a terme, i a la vegada reflexionar sobre aquells aspectes que ens cal no perdre de vista.

Les instal·lacions de joc són contextos lúdics concebuts des de la trobada i la intersecció entre joc, art i cultura. En aquests espais de relació la infància ha de tenir l’oportunitat d’explicar la seva pròpia història i compartir aquest relat, que és particular i universal, a través de l’exercici recreatiu. Són «llocs d’assaig» per als aprenentatges de la vida que desvelen la identitat del jo en el nosaltres.

La Joy, una nena de 6 anys, torna del campament de cap de setmana al qual ha anat per primera vegada amb un grup d’infants i de monitores escolars. Ha passat dues nits fora de casa. Les monitores refereixen que ha estat contenta, encara que el primer dia li va costar «una miqueta». En recollir-la de l’autobús, el pare percep que la nena està feliç. No obstant això, en arribar a casa, quan sent per primera vegada la veu de la mare, romp a plorar intensament.

Un dels retrets que es pot fer a la universitat és la distància que manté respecte a la realitat escolar, però teoria i pràctica es necessiten. El discurs teòric no aporta res si no va acompanyat de pràctiques coherents i conseqüents; alhora, a la pràctica sense base teòrica conscient li manca ancoratge per resistir l’embat de les ventades provocades per modes pedagògiques sense fonament.

Aquesta secció vol ser un aparador de possibilitats que trenquin la rigidesa estructural dels centres educatius de tots els nivells per enllaçar la teoria i la pràctica, la investigació i la docència, la universitat i l’escola.