30 ANYS VIVINT L'EDUCACIO

Certament, la vida de cadascú de nosaltres i la pròpia experiència professional constitueix un conjunt de vivències úniques i personals, però també és cert que, en aquest camí, anem compartint un bon feix d'actituds i de sentiments que ens apropen com a col·lectiu, com si tots plegats fóssim, al cap i a la fi, protagonistes d'una gran superproducció o de tot un cicle cinematogràfic.

Per a molts mestres, l'accés a professorat d'educació infantil va ser una necessitat laboral abans que una opció personal, això no obstant, el repte ha estat interessant. Malgrat les dificultats per accedir a la formació inicial i contínua que seria necessària, no es pot obviar la responsabilitat envers l'alumnat, la qual cosa implica invertir temps, però també una bona dosi de creativitat i il·lusió.

L'article que presento a continuació parla de la cosa més bàsica en què, des del meu punt de vista, es fonamenta l'educació: parla dels nens i les nenes, sense els quals la meva tasca docent no tindria el més mínim significat, parla de la història d'una mestra que és mestra perquè va ser nena i que continua sent mestra perquè cada infant amb qui ha compartit algun moment li ha proporcionat el més gran dels tresors: poder ensenyar alguna cosa. Parla, finalment, d'una meravellosa història.

És bo, de tant en tant, fer un tall en el temps, com qui agafa una porció de formatge, per poder analitzar, amb una certa perspectiva, canvis que s'han produït i poder-ne estudiar les causes. Això és el que s'intenta fer en aquest article, que té com a objecte d'observació l'evolució de la lletra en els darrers trenta anys.

Molt més del que dius és el que fas. Més enllà de les paraules, hi ha l'extraordinària capacitat de transmissió dels fets. El professor entra a l'aula com l'actor entra a l'escenari. Immediatament, és analitzat, valorat, aprovat o suspès pels seus alumnes ûespectadors habituats, des de molt petits, a veure tot tipus de mestres i a distingir-ne les actituds.

La meva història de mestre no ha estat un seguit d'esdeveniments que anessin succeint, més aviat ha estat quelcom coconstruït, amb més o menys consciència, amb més o menys encert, amb més o menys companyia.

Celebrar un aniversari tan rodó (trenta anys) és una bona ocasió per recordar com hem viscut i com ens hem fet vells al llarg de tot aquest temps. Però si l'aniversari és el d'una revista, que és una empresa col·lectiva dedicada a l'educació dels infants, créixer no és sinònim d'envellir. Cada any hi ha nous infants, cada any nous mestres escriuen les seves vivències i recomanacions, cada any es publiquen nous llibres i noves revistes. Celebrem que passa el temps, però, sobretot, que s'obren noves perspectives que adquireixen un significat especial quan se les ha vist néixer: aquest és el privilegi dels docents veterans.

La dimensió cívica dels PEC porta implícita la complicitat entre governs locals i ciutadania. És l'instrument que permet conèixer els recursos educatius de què disposa la ciutadania i quina és la percepció que aquesta té dels esmentats recursos. El seu efecte primordial és la capacitat transformadora que aquesta dinàmica genera.

Des d'un punt de vista individual, la participació fa referència a les possibilitats d'incidir sobre les qüestions que afecten la persona, i es podria interpretar, per tant, com a dret ½d'autodeterminació+ de l'individu. Des d'un punt de vista grupal, com a ½dret social+, es refereix a la capacitat de les persones per convertir-se en agents actius en allò que els afecti (per exemple: associacions de mares i pares en l'educació).

En aquest article es presenta una nova experiència metodològica grupal en la formació de l'alumnat de magisteri. Potencia l'exploració i l'autoconeixement emocional del futur docent. A partir del treball per projectes, s'estableixen els elements clau sobre els quals es pot fonamentar el futur estil pedagògic.

En aquest GUIXDOS, proposem iniciar-hi un procés de reflexió al voltant de les relacions entre la llengua i el ritme, a partir del desenvolupament d'unes activitats que posen en correlació els dos conceptes que acabem d'esmentar. L'infant pot coordinar ritmes, descobrir el món sonor que l'envolta, contrastar el silenci amb el soroll i també sensibilitzar-se per la música.